Divendres passat, 24 de gener i desprès d’assistir a la primera part del pre assaig general de l’òpera “La Somnàmbula” de Bellini, al Liceu….. amb un cop de metro em vaig apropar al Teatre Lliure, on varem poder veure una petita part de l’exposició dedicada a la nostra estimada Anna Lizaran (properament la tornarem a veure amb la tranquil·litat que es mereix i farem la corresponent crònica).
Però la nostra fita per aquell dia era poder assistir a la representació de UN ENEMIC DEL POBLE de Henrik Ibsen. Abans però estàvem convidats en el mateix foyer del Lliure a un tast de 3 vins de denominació origen Catalunya, acompanyats de 3 lectures dramatitzades (una per cada vi). Una experiència realment insòlita per nosaltres, però summament enriquidora, ja que es tracta d’una iniciativa de portar la cultura del vi a la resta de les cultures de casa nostre.
Però anem al que us vull explicar…
Qui és però un enemic del poble? Qui l’acusa de ser-ho? I quin és el procés que el porta a ser anomenat així? L’enemic del poble és Thomas Stockmann… un metge, un home de ciència que descobreix que la base de l’economia del seu poble, l’aigua d’un balneari que és la seva font principal d’ingressos, conté una bactèria perjudicial per a la salut. Stockmann decideix, doncs, advertir tothom. Però…. què ve abans, la veritat i la salut pública o el sistema econòmic que sosté les seves vides?.
Fotografia de Ros Ribas – Web Teatre Lliure
L’abús de poder, la corrupció, la hipocresia, la manipulació de les masses i la noció del “bé comú”, són només alguns dels temes d’aquest clàssic…. un clàssic que esdevé hores d’ara actualíssim, especialment al que respecta a la manipulació que s’està fent des del poder de l’estat espanyol, contra el procés sobiranista que ha empres Catalunya.
Conec be l’obra, com qualsevol Teatraire, perquè l’hem vist un munt de vegades a Barcelona, en diferents muntatges, però aquesta vegada, sense voler em vaig adonar que el President Mas, podria arribar a ser considerat “l’enemic del poble” si les masses es deixen manipular pels poders de l’estat i el presenten com la bestia negra, culpable de totes les desgracies presents i futures… i el mes terrible és que això ja s’està donant a molts territoris arreu de l’estat, gracies a la manipulació del poder (PP-PSOE), amb sentiments mes nacionalistes que cap altre, això si…. l’ùnic nacionalisme “bo”.
Fotografia de Ros Ribas – Web Teatre Lliure
En l’escena de l’assemblea manipulada des del poder, on els espectadors actuen passivament com si es tractes de poble, em vaig arribar a sentir tan malament que hauria fugit de la sala, esgarrifat per veure davant dels meus nassos, tanta manipulació…. tenia ganes de cridar i parar tot aquell desgavell d’acusacions injustes…. em vaig sentir protagonista d’una massa que creu en la democràcia però que no pot fer res i que de sobte s’adona que tot plegat no és mes que una martingala per tal de què el poder pugui fer i desfer sense contar realment amb els ciutadans. Aquesta vivència, assegut a una butaca del Teatre Lliure, jo l’anomeno TEATRE amb majúscules.
Fotografia de Ros Ribas – Web Teatre Lliure
La posada en escena és brutal i des de l’inici t’aclapara i et deixa literalment clavat a la butaca. Utilitza una escenografia espectacular, on l’aigua es transforma en una de les protagonistes principals de l’espectacle; l’afegit d’unes quantes cançons, fan que el plantejament i el nus de l’obra sigui molt mes amè….. fins que arriba l’esclat del desenllaç…. on realment l’argument pren tota la seva força i dramatisme. Jo sóc dels que crec que els mitjans a vegades ajuden i molt a fer que una obra sigui mes acceptada pel gran public… i aquest és un dels exemples claríssims. Tots estem d’acord en què el mes important és el text i que no cal fer un muntatge tan espectacular per entendre l’argument…. però que carai!!!! al final ens ho creiem…. perquè ens han dit que la crisi no ho permet i ens ho hem cregut; però senyors…. ens oblidem de què el Teatre, també es espectacle i que te que lluitar amb el cinema amb molts mes recursos per atraure al public.
Fotografia de Ros Ribas – Web Teatre Lliure
Tot això ho dic perquè alguna critica he llegit, on es carregen la producció acusant-la de què traeix el Teatre “pur” , ja que utilitza mitjans “excessius” !!! Em produeix tristesa de què s’utilitzi un argument tan minso i ridícul per carregar-se tot el treball dels professionals que l’han aixecat aquesta producció. Si això fos cert… llavors, perquè no es carreguen els muntatges d’algunes òperes??? perquè no es carreguen pel.licules on l’espectacularitat afegeix un extra a l’argument i a l’acció ???
També es critica la necessitat de fer pujar a l’escenari tants actors…. Valguem Deu…. no està feta la mel per l’ase !!! Sense els actors que fan un paper menor i suplementari, l’escena de l’assemblea, per posar l’exemple mes clar, no sortiria tan rodona… i és que es tracta d’una de les escenes que teatralment m’han impactat mes en molt de temps!!!
Fotografia de Ros Ribas – Web Teatre Lliure
La interpretació de Pere Arquillué senzillament brutal (Imma… aquesta vegada tens rao), però també son extraordinàries les de Roger Casamajor i Pablo Derqui. Val a dir que la resta també molt bé, però els seus papers no els ofereix tantes possibilitats.
Espectacle rodó en tots sentits. Imprescindible!!!
Un altre 5 estrelles de “Voltar i Voltar”.
UN ENEMIC DEL POBLE de HENRIK IBSEN
versió lliure JUAN MAYORGA i MIGUEL DEL ARCO
direcció MIGUEL DEL ARCO
intèrprets: Blanca Apilánez Kat / Pere Arquillué Thomas Stockmann / Roger Casamajor Peter Stockmann / Mar Casas ciutadana / Rafa Delgado ciutadà / Pablo Derqui Hovstad / Miquel Fernández capità Horster / Miquel Gelabert Morten Kiil / Eli Iranzo ciutadana / Mónica López Billing / Jordi Martínez Aslak / Anabel Moreno ciutadana / Joan Raja ciutadà / Santi Ricart ciutadà / Andrea Ros Petra
traducció del castellà Cristina Genebat / escenografia Eduardo Moreno / vestuari Ana López / il·luminació Juanjo Llorens / so Sandra Vicente (Estudio 340) / música original Arnau Vilà / vídeo Joan Rodón i Emilio Valenzuela (3D)
ajudant de direcció Israel Solà / ajudant d’escenografia Jose Novoa / ajudants de vestuari Suevia Sampelayo i Maria Armengol / alumne en pràctiques de direcció de l’Institut del Teatre Bernat Pons
construcció d’escenografia Arts-Cènics i Pascualín / producció musical BCA MUSIC
producció Teatre Lliure
_____________________________________________________________
– Teatre Lliure de Montjuïc – Sala Fabiá Puigserver – Preu de 22 a 29 € – (preu pagat: 7 € – TresC)
_____________________________________________________________________________
Hauré d’esperar fins el dia 16( darrer dia), però m’has fet venir més ganes de les que tenia. En DEL ARCO es un director molt bo -LA VIOLACION DE LUCRECIA i JUICIO A UNA ZORRA- van agradar-me molt, i el vaig conèixer el dia del a roda de premsa al lliure i em va deixar veure que te el cap molt ben posat. Aquell dia en PASCUAL ja va dir que era un luxe tenir una obra amb 16 actors, que ara hi hagi qui es queixi, tampoc ho entenc. “Les Antonietes” van presentar un STOCKMAN prou interessant amb 6 actors, però si són 16 millor. I si són de l’alçada de l’ARQUILLUÉ,DERQUI,MARTINEZ,CASAMAJOR,etc.etc. molt millor.
Jo cada cop mes, veig que les visions de la mateixa obra depèn molt de qui les exposi en públic, poden diferir d’un extrem a l’altre. El dia de la nostra assistència a la sortida, tot pujant les escales del Lliure, un home comentava amb uns amics…. “el muntatge una meeeerda, però el text molt bo”. Jo que sortia entusiasmat em vaig quedar gelat….. que era una merda ?…. la posada en escena ?, la escenografia ? la direcció ? les interpretacions ?. T’ho comento, perquè no et confies massa de la meva opinió, perquè son purament sensacions que tinc quan veig un determinat espectacle, però en cap cas una critica qualificada.
http://www.youtube.com/watch?v=mNJYzOQeK64
No vaig veure la versió de “Les Antonietes”, però esta clar que es pot fer bon teatre amb 6 actors… o amb dos si m’apures. Però crec que no es comparable una cosa amb l’altre. Desitjo que t’agradi la versió de Miquel del Arco….i mes sabent que et desplaces fins a Barcelona únicament per veure aquesta producció.
Una abraçada
Acabo de venir de veure-la, a tots ens ha agradat, tant el text, ja conegut, com la posada en escena. Es veritat que val la pena tornar a veure una obra amb 15 actors i amb una escenografia impactant.
No cal parlar del treball dels actors, en Pere Arquillué ja fa temps que em te el cor robat i els altres estan a l’alçada.
L’únic “però” les cançons, no li acabo de veure la intenció, per treure dramatisme? potser… apart de que no se’l entenia quasi ve res i això que estàvem a la fila 6
Fins la propera!
M’alegro molt de que hagis sortit satisfeta de veure aquesta producció. Particularment les cançons no em van molestar gens; crec que es una nova i bona aportació que Miguel del Arco, que enriqueix l’espectacle. Evidentment no es important, però trenca una mica el dramatisme i ens deixa respirar una estona, entre escena i escena.
En el teatre de text i a l’òpera m’agraden molt les posades en escena que trenquen una mica amb la visió clàssica d’un determinat espectacle, segurament massa conegut. El que si estic d’acord amb tu, es que la dicció del cantant no era la millor possible.
Fins la propera Carme.
BRUTAL !!!!!!!!!!
La nostra puntuació 10 !!!!!!!!!
No saps el que m’alegro que coincidim…. encara que estàvem quasi segurs que us agradaria molt….. i mes a tu Neus, fanàtica de Pere Arquillué.
Fila 3…..,fins i tot l’he olorat !!!!! ,…….i perque en Lluís em temia agafada …….l’he tingut a tocar !!!!!
La veritat és que tots han actuat molt be.
La posada en escena increïble.
No m’importaria repetir.
Realment es espectacular la posada en escena i com dius tots actuen molt be, encara que
hi ha un que destaca … i no dic noms …..
Retroenllaç: – La llista del millor TEATRE de l’any 2015 a VOLTAR i VOLTAR | Voltar i Voltar