Aprofitem que aquest dijous “no voltem” per tal de revisar un espectacle de dansa que fa temps ens havíem regalat en format Blu Ray. Es tracta de FUENTEOVEJUNA coreografia i direcció d’Antonio Gades.
.
Antonio Gades (Elda 1936 – Madrid 2004) va néixer dins de una família humil i el seu pare va ser voluntari al front per defensar la República espanyola. Als 15 anys i literalment per gana, va iniciar-se en la dansa i ràpidament va obtenir un gran exit a partir de la gira per Japó a l’edat de 24 anys. Les seves obres mes característiques son “Bodas de Sangre”(1974), Carmen (1983), Fuego (1989), El amor brujo (1986) i Fuenteovejuna (1994).
.
A Fuenteovejuna, va deixar de una mica de banda el Flamenco com a dansa principal, i la va barrejar amb el folklore del estat espanyol (evidentment sense tenir en compte la del País Basc ni el de Catalunya). Amb accions com aquesta, inconscientment ja ens excloïen del estat espanyol… ja preveien que aviat decidiriem deixar de pertanyer a un estat que ens relega en tot !!!
Els fets es desenvolupen al poble cordovès de Fuente Ovejuna en època del regnat dels Reis Catòlics , 1474-1535 . ens explica l’aixecament del poble contra l’abús de poder del Comendador (Rajoy i el PP ???) . Es planteja un conflicte social entre el senyor feudal i els seus vassalls . Ja en el primer acte queda esbossat el tema en voler el Comendador abusar de Laurencia (Catalunya ???) i quedar reflectit el dret de cuixa .
La unitat de tot el poble és la base del triomf . No hi ha cap veí que, tot i sota tortura , assenyali l’autor directe de les morts , és el poble el que es rebel·la i exerceix la justícia . Com es pot veure a les preguntes del jutge …
Qui va matar al Comendador ? es responen: Fuenteovejuna , Senyor !!!
Qui és Fuenteovejuna ?…. Tot Catalunya, Senyor !!!
La pel·lícula esta gravada en el Teatro Real de Madrid , en una reposició que es va fer l’any 2011. La veritat es que la filmació no m’ha agradat massa … i es que en molts moments es estàtica com si els espectadors estiguessin al fons de la platea. En els primers plans guanya força, especialment amb l’actuació de les primeres figures:
Laurencia: Cristina Carnero – Frondoso: Ánel Gil – Comendador: Joaquin Mulero – Mayor: Alberto Ferrero.
Vista des de el Saló de casa, i l’any 2014, deu anys desprès de la seva mort, trobo la seva coreografia força antiquada…i fins i tot carrinclona, exceptuant com ja he dit la dansa interpretada pels 4 principals protagonistes.
La nostra valoració es de tan sols 2 estrelles… per passar l’estona senzillament.
_____________________________________________________________