– Teatre – WOYZECK (**) – Teatre Tantarantana

Ahir varem assistir a l’ultima estrena a Barcelona d’un altre producció dins del “IV cicle de complicitats en xarxa” que s’està celebrant al Teatre Tantarantana de Barcelona.

Aquesta vegada es tracta de revisionar l’obra WOYZECK del dramaturg alemany Georg Büchner, des de l’òptica de la companyia Iguana Teatre, la mes popular de les illes Balears… en un to de cabaret negre amb pinzellades que s’apropen al grotesc i al bufó, segons diuen ells mateixos en el seu programa de ma.

L’autor va morir massa jove, l’any 1836, sense poder acabar aquesta i altres obres. Tot i això, la seva ja mítica obra WOYZECK ha estat utilitzada per ser representada en totes les arts al abast del esser humà, una òpera de Alban Berg, cinema en varies pel·lícules… la primera de Werner Herzog, musicals, titelles i sobretot representada en multitud de versions als escenaris teatrals de tot el mon…. el primer cop l’any 1913 al Residenztheater de Munic.

Considerat un precursor de l’expressionisme, Büchner relata en aquesta obra els efectes deshumanitzadors dels poders socials en un soldat explotat per doctors i els oficials de l’exèrcit. Tracta sobre la corrupció vergonyosa del idealisme per les raons materialistes, i per altra banda, sobre la “perenne tragèdia de la gelosia humana”. L’argument es basa vagament en la història real de Johann Christian Woyzeck, un fabricant de perruques i soldat de Leipzig, que assassinà Christiane Woost, una vídua amb qui havia estat vivint, i que posteriorment va ser decapitat en públic.

… esbossos d’escenes sense una connexió clara i amb un ampli ventall de característiques gravades en la memòria col·lectiva, com són el doctor egocèntric, el militar imbècil, el miserable, el mascle fanfarró, la dona infidel i els idiotes. Büchner construeix una tragèdia atemporal on cada escena és el vers d’un poema sobre l’explotació dels febles, l’amor, la compassió, la gelosia i el fracàs.

Reconec que ha estat un treball de síntesi enorme, on s’ha volgut extreure les principals característiques de l’obra e intentar-la explicar en tan sols 70 minuts ; també creiem que visualment es atractiva , gràcies a una senzilla però molt elaborada escenografia movible… i sobretot creiem i afirmem que sense cap dubte, el treball dels dos actors, Carles Molinet i Aina Cortès, es extraordinari, tot i considerant que entre ells dos sols, interpreten els mes de 12 personatges de l’obra.

Però malauradament haig de dir que aquesta versió, no atrapa al espectador en gairebé cap moment, si exceptuem potser l’escena del assassinat a la llum de la lluna i a la vora del llac. No se dir pas si la causa es deguda al intent de sintetitzar massa l’argument, o que despista en excés que els dos actors interpretin tots els papers, encara que visualment cada personatge te les seves característiques ben definides. Jo he vist varies versions i també m’havia preparat prèviament l’obra i tot i així en algun moment em vaig perdre.