– Concert OBC (5/12) – L’OBC i la setena de Mahler (****) – L’Auditori

Diumenge mati… tornem a l’Auditori al nostre habitual concert de l’OBC i aquesta vegada ni mes ni menys que per escoltar la setena Simfonia de Gustav Mahler, dirigida per el prestigiós director Eliahu Inbal que ara fa 17 anys que no dirigia l’OBC.

Eliahu Inbal, va neixer a Jerusalem l’any 1936. Va estudiar als Conservatoris de Jerusalem, Paris i Siena. Ja en el 1963 va guanyar el Premi Guido Cantelli de La Scala de Milà. Dos anys més tard, debutà amb l’orquestra d’aquest teatre i amb la Filharmònica de Londres. El 1969, dirigí la seva primera òpera, Don Carlo de Giuseppe Verdi, a Verona. El 1974, fou nomenat director de l’orquestra simfònica de la Ràdio de Frankfurt i des de 1985 és director del Teatre La Fenice de Venècia.

L’Auditori mes ple del que es habitual, segurament perquè en lloc dels tres concerts, aquesta vegada s’han reduït a dos, al suprimir el de divendres tarda. Al escenari l’orquestra al complert i amb algun reforç suplentari.

La versió que varem escoltar va ser esplèndida i l’OBC va tornar-se a superar a si mateixa.

Els cinc moviments seguits sense pausa va durar mes d’hora i mitja, i a nosaltres se’ns va fer curt.

La Setena Simfonia de Gustav Mahler va ser escrita entre els anys 1904 i 1905, amb unes quantes revisions i correccions a la partitura. És anomenada a vegades també Cançó de la Nit (en alemany Lied der Nacht), tot i que aquest títol no se’l va inventar Mahler i ell mateix el va desaprovar.

L’orquestració es va acabar el 1906, i es va estrenar el 19 de setembre del 1908, a Praga amb l’Orquestra Filharmònica Txeca, al festival per celebrar les noces de diamant de l’emperador Franz Joseph I d’Àustria

Els tres anys que van transcórrer entre la finalització de la partitura i l’estrena de la simfonia va ser testimoni de canvis dramàtics en la vida i carrera de Mahler. Al març del 1907 va renunciar a la seva direcció musical de l’Òpera Estatal de Viena, ja que la comunitat musical a Viena es va girar en contra d’ell (Per la raó de que va triar Praga en comptes de Viena per al debut de l’obra).

El 12 de juliol del mateix any la seva primera filla va morir d’escarlatina, i tot i que jeia al seu llit de mort, Mahler va saber que patia una infecció cardíaca incurable. Els musicòlegs suposen que és per això que l’optimisme i l’alegria de la simfonia va ser posteriorment atenuat per les petites però significatives modificacions que Mahler va fer en els anys posteriors a la seva estrena.

Diuen que aquesta Simfonia es la menys valorada de Mahler per part dels musicòlegs entesos, però a mi em va semblar senzillament meravellosa. Crec que es necessari que s’interpretin obres com aquesta, que han quedat una mica relegades de les programacions habituals.

No te cap sentit que sempre s’interpretin les mes conegudes; si fos així la nostra cultura musical quedaria molt reduïda, al fer cas sempre de les valoracions de determinades persones. A mes a mes , els gustos musicals canvien en el transcurs del temps.

Al final del concert, molta gent dreta aplaudint a l’orquestra i un munt de “bravos”, algun d’ells va sortir de la meva gola. Un concert sensacional.

No he trobat cap versió de la setena de Mahler, dirigida per Eliahu Inbal. Us deixo una versió interpretada per la San Francisco Symphony Orchestra, dirigida per Michael Tilson Thomas.