Gran expectació al Mercat de les Flors per veure LO REAL, amb totes les entrades exhaurides per totes les representacions; no obstant, al nostre voltant bastants butaques buides i amb tota seguretat molta gent que s’ha quedat amb les ganes d’assistir-hi.
Aquest espectacle va ser creat per Israel Galván, a petició de Gerard Mortier pel Teatre Real de Madrid i va ser estrenat en aquest teatre al desembre del 2012, però en realitat on va tenir èxit va ser al Théatre de la Ville de París al febrer del 2013 i a altres teatres europeus on s’ha representat. El bailaor Israel Galván és net d’àvia gitana i ha pogut viure de mes aprop el rebuig a l’étnia gitana; segurament per aquest motiu ha pensat que aquest espectacle el podria basar en l’extermini dels gitanos sota el règim nazi.
Val a dir abans de donar la nostra opinió d’aquest espectacle, que nosaltres som seguidors i amants fidels del flamenc, especialment en el que respecta als espectacles on es combina “el baile”, el “zapateao” i el cant punyent de l’anomenat “cante jondo”.
El flamenc d’Israel Galván és totalment innovador i fa una recerca per tal de plantejar aspectes nous e impactants que atrapi a tota classe de públics. En aquest cas “chapeau” per escenes com la del vell piano o la de les columnes de ferro, que deixen sense ale per lo increïble que son. L’espectacle té números de 5 estrelles i no un o dos, si no forces…. però té molts daltabaixos que trenca massa sovint el fil de tot plegat.
L’inici és realment espectacular i així quasi sempre que apareix Israel a l’escenari…. però ai las…. quant ell no està present l’espectacle decau en excés i es torna feixuc, llarg i fins i tot avorrit. Per altra banda no s’entèn gens el missatge que vol transmetre… no és “veuen” els camps d’extermini per enlloc ni la persecució de la raça gitana… o jo no els he sabut veure…. la única referencia és la representació d’alguna mort a l’escenari, però l’argument és impossible de seguir, si prèviament no te l’han explicat. Caldria subtitular segurament els textos de l’alemany i d’altres idiomes que no vaig saber reconèixer, per tal de fer entendre el que esta passant a l’escenari.
Israel Galván és un gran bailaor, nomes cal dir que va ser premi nacional de dansa l’any 2005, Premi Ciutat de Barcelona el 2007, Premis Max de les Arts Escèniques com a millor intèrpret masculí de dansa i millor coreògraf a l’any 2012, Bessie Award de Nova York al 2012, així com també la Medalla d’Or al mèrit a les Belles Arts concedida pel Consell de Ministres espanyol.
Dic tot això, perquè és per aplaudir el seu empeny per renovar el flamenc,…. però creiem que aquí, en LO REAL, ha volgut innovar tant que s’ha perdut una mica en la tècnica, abandonant massa l’esencia del flamenc pur…. ho ha allargassat tant (semblem les meves llaaargues cròniques) que arriba un moment que desconnectes. L’espectacle em va atrapar en un primer moment, però malauradament em va acabar avorrint i lamento confessar-ho. Esperàvem poder massa i per això ens va decebre força si valorem l’espectacle globalment en el seu conjunt.
Per altra banda reconeixem que l’equip que incorpora a l’espectacle, ballarines, cante i musics no pot ser millor del que és…. però això, sota el nostre punt de vista no és suficient per suplir els grans daltabaixos de l’espectacle. La nostra valoració malauradament no passa del 5 sobre 10 (** 1/2), ja que no ens va acabar de ver el pes.
Ball Israel Galván, Belén Maya i Isabel Bayón
Cant Tomás de Perrate, David Lagos – Guitarra Juan Gómez “Chicuelo” – Saxofon Juan Jiménez Alba
Piano Alejandro Rojas Marcos – Percussions Antonio Moreno – Violí Eloisa Cantón – Ball, cant i jaleos Caracafé, Bobote, Uchi – Banda de Gitanos i Jueus Sistema Tango – Actors Pablo Pujol, Pepe Barea
Coreografies i guió musical Israel Galván – Direcció artística Pedro G. Romero – Direcció d’escena Txiki Berraondo – Dramatúrgia Txiki Berraondo, Pedro .G Romero, Israel Galván – Guió i documentació musical Pedro G. Romero – Direcció musical Juan Jiménez Alba – Música original Juan Gómez “Chicuelo” – Disseny il·luminació Rubén Camacho – Disseny so Pedro León – Coordinació tècnica Pablo Pujol
Producció Teatro Real de Madrid
Coproducció Mercat de les Flors, Théâtre de la Ville de París, Stadsschouwburg Amsterdam + Flamenco Biënnale Nederland, Ludwigsburger Schlossfestspiele, Festival Internacional de Música y Danza de Granada
Amb la col·laboració Instituto Andaluz del Flamenco de la Junta de Andalucía
_____________________________________________________________
– Mercat de les Flors – Sala MAC – Preu 25 € – (preu pagat: 21 € – Oferta com abonat del Teatre Lliure)
_____________________________________________________________________________
En aquesta ocasió us he de dir que la meva valoració ha estat de 9,em va agradar moltísssim !!!!!!!!!!!!!
Un espectacle ple de metàfores i dobles sentits.
L’escenografia em va agradar molt;utilitzant (un piano vell,les cordes,les bigues,…).
Israel Galván ,al que no coneixia,em va fer gaudir des de el primer moment.Tota la simbologia que fa servir ,els sentit que li dona als tirants,el piano,els anuncis amb doble sentit, la nuesa del seu cos,remarcant tots els seus muscles ,em va saber transmetre el dolor ; l’interpretació de la mutilació dels cossos,…….vaig percebre molt patiment…..increïble !!!
Les bailaores ,impressionants,sobre tot el ball que ens fa Belén Maya amb esclops,fantàstic !!! I la Isabel Bayón ho va brodar,quina sensualitat,quina elegància.
Els músics van jugar un paper molt important,amb moments musicals realment desafiants i molt intensos.
El guitarrista “Chicuelo”,com els cantaor Tomás de Perrate ,em van agradar moltíssim.
La projecció del video “Canta Gitano”,
Em va agradar molt la fusió que fa del flamenc clàssic amb el contemporani,…..si,si,em va agradar molt.El vaig trobar diferent d’altres que ja havia vist,molt creatiu i molt treballat.Diferent.
I el final de l’espectacle genial !!!!!!
Realment vaig gaudir d’aquest espectacle i no s’hem va fer gens llarg,tot el contrari,volia més !!!!!!!!!!
Vaig caure rendida als seus peus.
Em vaig aixecar i vaig aplaudir amb ganes.
Les meves valoracions no es basen en la qualitat o no del espectacle, tal i com vaig fer saber des de l’inici del meu blog. Ho valoro segons les sensacions que he rebut al veure l’espectacle…. si m’atrapa o no, per dir-ho de un altre manera.
Acostumem a no perdre cap espectacle de flamenc de qualitat, perquè el flamenc de debò ens apassiona. Vull dir amb això que quant varem seleccionar aquest espectacle, donava per fet que era un espectacle molt digne.
Ara be, un cop vist, ens ha decebut vist en el seu conjunt, ja que a pesar de que te números increïbles que jo valoraria com de 5 estrelles…., l’espectacle considerat globalment segons el meu punt de vista, sembla una muntanya russa a causa dels daltabaixos que acusa. Potser amb mig hora menys, hauria guanyat molt.
Per altre banda reitero, que el missatge que se’ns volia donar, no el vaig entendre en absolut i això per mi es essencial. Com veus aquesta vegada no coincidim gaire.
M’alegro de debò, de que vosaltres si hagueu gaudit del espectacle.
Una abraçada