Tornem per segon cop en una setmana al Teatre Tantarantana, per tal d’assistir a un altre estrena dins del 4art Cicle de complicitats en xarxa”.  Aquest cop es tracta de SIGUE LA TORMENTA una producció de Tranvía Teatro, que ve des de Saragossa.

Nathan Golding, jove i existós director de teatre, vol mostrar El Rey Lear de William Shakespeare en un dels teatres més coneguts de la ciutat de Berlín. Per encarnar al personatge protagoniste visita a Theo Steiner, actor retirat i desaparegut fa uns vint-i-cinc anys. Steiner viu en absoluta soletat en una remota granja en la Borgoña Francesa. En aquesta troballa, desenvolupant sota la tormenta, els dos protagonistes iniciaran un viatge vital i esencial que ens desvetllera alguns episòdis del passat de Steiner i del present de Goldring.

Serà un viatge molt més profund que l’episodi mateix i que, a la manera de Lear, indaga en la veritable essència de l’ànima humana i en el sentit de l’art en general i del teatre en particular perquè, en paraules del seu autor: “El teatre és una muralla contra la barbàrie “.

Aquesta obra parla de les grans preguntes de la societat d’avui plantejades sota dramàtics fets històrics de la Segona Guerra Mundial.

A la tardor de 1987 uns joves actors i actrius aragonesos acabats de titular en Art Dramàtic, van decidir unir els seus esforços per crear una companyia professional de teatre. Es van fer empresa i varen començar a assajar …  d’això ja fa mes de 25 anys i ara aquesta companyia (Tranvía Teatro), està plenament consolidada i es resident al Teatro de la Estación, a Saragossa.  En aquests anys han creat mes de 50 produccions i las han vist mes de 1.000.000 d’espectadors.

El text de SIGUE LA TORMENTA,  es d’una densitat aclaparadora, tant en l’argument, que al començament sembla molt mes senzill del que resulta…. com per el contingut de les paraules i el vocabulari escollit per explicar aquesta dura, duríssima història.  Cal remarcar que aquest text utilitza a mes a mes, freqüents cites a obres de Wiliam Shakespeare entrellaçades amb l’argument que vol explicar. El món del Teatre shakesperià  està present durant tota la representació, així com els símbols com la turmenta o les paraules en angles que apareixen projectades als murs del fons de l’escenari. ( Aquest ultim aspecte No em va agradar… almenys caldria traduir-ho).

D’una història inicial on sembla que no va mes enllà de la trobada d’un director d’escena teatral, a la recerca d’un ex actor famós ja retirat, no se sap ben be perquè… de sobte el dramaturg Enzo Cormann, li dona un gir de 180 graus a l’història  i s’endinsa en la terrible època dels camps de concentració nazis i el cruel extermini dels jueus. Veritablement un text colpidor que deixa sense al·lè al espectador.

Un text que m’agradaria llegir amb tranquil·litat, perquè estic segur que em vaig perdre molts aspectes… i caldria recuperar-los.

Malauradament el dia de l’estrena a Barcelona, una espectadora de primera fila li va donar per riure histèricament (ningú sap encara el perquè) i en bona part va malmetre la tensió que els actors volien imprimir en la seva magnifica actuació.

Una escenografia senzilla a base de marcs de quadres  i unes poques cadires… fa que la mirada del espectador es fixi molt mes en el text que en realitat es el mes important, ja que es tracta d’una posada en escena amb escàs moviment… i son els mots el que et trasllada d’una mon a l’altre…. el del moment actua al dels somnis i el del passat tràgic. La extraordinària  il·luminació s’acobla perfectament a aquesta manera de descriure una història, i en molts moments deixa els cossos i les cares dels actors en una penombra molt adient quan es descriuen pensaments o somnis.

Però un cop dit tot això, crec que la meva valoració de 4 estrelles, te molt a veure amb la estudiadíssima direcció de Cristina Yañez i en les actuacions dels dos actors, que viuen els seus personatges intensament i els fan creïbles.

Segurament els espectadors una de les coses que mes valorem quant anem al Teatre, son les actuacions dels actors i no ens fixem tant en la part mes tècnica de la producció… almenys a mi em passa sovint…. i crieu-me si us dic que vaig sortir del Teatre realment impactat per la feina d’aquets dos monstres de l’escena…. en Mariano Anós i Miguel Pardo.

Absolutament recomanable si us agrada el Teatre de text. Teatre compromès. Teatre polític. Teatre d’actors.

Al Tantarantana  es representarà 4 dies mes, inclòs aquest cap de setmana.

Enzo Cormann

(Sos, França, 1953) és un dels més interessants dramaturgs europeus vius. A més d’autor, director, actor teatral i professor d’actors, és compositor. El seu teatre està basat en el que s’ha anomenat el “humanisme de l’instant dramàtic” que pretén combatre l’ús de mitjans i tecnologies fredes i homogènies amb valors i tècniques humanes, i es recolza en una postura poètica contra la visió i el pensament únic. En els seus textos i propostes, Cormann reivindica l’espai teatral que formen actors i públic i vol recobrar la força de l’acció dramàtica en un moment i un lloc concrets.

Una producció de Tranvía Teatro

Autor: Enzo Cormann – traducció al castellà: Fernando Gómez Grande 

Direcció i posada en escena – Cristina Yáñez

Actors:  Mariano Anós (Theo Steiner) – Miguel Pardo (Nathan Goldring)

Escenografía i vestuari: Silvia De Marta – il.luminació : Fernando Medel  – Fotografia: Juan Moreno

_____________________________________________________________

– Teatre Tantarantana – Preu de 7 a 14,50 € a traves de la seva web –  ( Invitació)

_____________________________________________________________________________