– Concert PALAU100 (5/13) – STEPHEN KOVACEVIC (piano) – (***) – Palau de la Musica Catalana

Tornem al Palau de la Musica a un altre concert de la temporada PALAU100, tenint la quasi seguretat de que per nosaltres serà l’última temporada. Les raons son econòmiques, ja que els preus de les butaques amb una mínima visibilitat estan fora del nostre abast. Aquesta temporada varem voler millorar el nostre abonament “invertint” forces mes calerons i la jugada ens ha sortit malament… i es que des de la fila 4 del segon pis (central) no veiem ni un borrall. Per avui hem aconseguit un canvi a fila 1 pagant un suplement i també algun altre canvi en llocs diferents per alguns concerts que resten de temporada.

Avui toca de nou un concert de cambra amb un solista al piano… Stephen Kovacevic. Ja hem comentat en mes d’una ocasió que creiem que la Sala principal del Palau no es adient per concerts de cambra… i per tant anem amb una certa por. Però el canvi de localitat a la fila 1, encara que sigui lateral ha estat un canvi excel·lent, ja que hem pogut gaudir d’una molt bona sonoritat i a mes a mes d’una visió força bona, ja que podíem fins i tot veure les mans del pianista durant la seva interpretació.

El programa ha estat el següent:

Stephen Kovacevich, piano

1 – L. van Beethoven: Sonata núm. 5 en Do menor, op.10 núm. 1

2 – L. van Beethoven: Sonata núm. 30 en Mi major, op. 10

3 – L. van Beethoven: Bagatelles op. 126 (núm 1, 2, 5 i 6)

4 – L. van Beethoven: Sonata núm. 31 en La bemoll major, op. núm. 1

Stephen Kovacevixh

Stephen Kovacevic, és un dels intèrprets més admirats per les seves interpretacions de Beethoven, Brahms, Mozart i Schubert. A més de la seva carrera com a solista, ha dirigit durant molts anys i ha rebut nombrosos premis pel seu treball amb orquestres.

Nascut a Los Angeles, als 18 anys es va traslladar a Anglaterra per estudiar amb Dame Myra Hess. Des de llavors la seva fama internacional s’ha fonamentat tant en les actuacions en concert, distingides per la seva intensitat i pensament creatiu, com en els seus aclamats enregistraments.

Al descans divisió d’opinions, almenys entre els nostres coneguts…. algú va marxar fins i tot a la mitja part perquè no li va agradar gens l’interpretació del pianista; en canvi el veí que teníem al costat nostre i que amb els dits va interpretar virtualment tot el concert (potser un pianista ? ), a vegades entrava en “èxtasi” i al final va esclatar en aplaudiments i “bravos” realment entusiasmat.

A nosaltres en general, si que ens va agradar, exceptuant la primera interpretació de la Sonata número 5. Per altra banda, crec que actualment es dels pocs solistes de piano, que te gravada en la integral de concerts de piano de Beethoven… i això per alguna cosa deu ser.

Per cert, el ja entranyable Sr “Bravo, bravo”, va tornar a fer la seva aparició a la llotja que teníem davant nostre. Aquesta vegada va estar força contingut.