Tenim tanta oferta cultural a Barcelona, que sincerament no donem a l’abast.  Segurament, si no fos per una oferta a 7 €, que ens van oferir per ser abonats del Teatre Lliure, no haguéssim anat a veure aquesta producció de VÀNIA, que esta en modalitat “aixopluc” al Espai Lliure de Montjuïc.  No haguéssim anat perquè l’obra “L’Oncle Vània” d’Anton Txèkhov (1899), l’hem vist tantes vegades que hores d’ara som mes partidaris de descobrir el nou teatre contemporani.

Hauria estat un greu error, el no descobrir aquesta “Cia Les Antonietes” i la seva forma de fer TEATRE amb majúscules.  Han escollit l’obra de Txèkhov i sense perdre ni un bri del seu significat argumental, l’han transformat gairebé en una obra que sembla nova, quasi bé de teatre contemporani. El seu adaptador i director Oriol Tarrasón ha fet un treball d investigació teatral, transformant-la a partir les seves principals esencias, com si es tractes d’un “Ferràn Adrià teatral”,  en un producte molt mes fresc i actual.

 En una ruïnosa finca, Vània i Sònia han treballat servilment per mantenir-la. Ara el professor Serebriakov i la seva jove esposa, Ielena, han tornat a la finca de visita portant amb ells el caos i la desorganització. Les visites constants del metge, Àstrov, no són gens útils. El dinar ja no se serveix a l’hora de dinar, la feina es deixa de fer, i les llargues i fredes nits es passen sense dormir. En aquest caos creixen tres amors que els consumeixen i que estan destinats al fracàs.

Entre odis, amors, gelosies i frustracions, sis personatges es debaten per comprendre què hi han vingut a fer, en aquesta vida, a part de beure vodka i escalfar el samovar.

A banda de les increïbles actuacions, la Cia Les Antonietes, juga amb els espectadors, fent-los còmplices del que esta passant al escenari e inclús en una aclocada d’ull, convida a que algun espectador participi a representar un personatge que sembla que s’absenti massa sovint. En un espai escénic amb el públic a tres bandes, tothom te a tocar l’acció escènica… nosaltres a la fila 1 mes d’un cop varem tenir que enretirar les cames per por a fer la traveta a algun actor….. engolits per l’acció teatral.

Els nou personatges de l’oncle Vània, aquí en Vània es redueixen a sis, interpretats per 5 magnífics actors. Sense cap mena de dubte la millor interpretació es la de Annabel Castan en el paper de Sonia…. BRUTAL !!!, seguida de molt a prop per Pep Ambròs en el paper de Vània i Bernat Quitana en el paper de Michael.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Us deixo per acabar uns raonaments del adaptador i director de Vània, ORIOL TARRASÓN, que crec paga la pena llegir-les:

El meu treball sempre l’inicio com si es tractes d’un joc de Mecano… primer desmunto l’obra peça a peça , durant mesos… i estudio cada una d’elles abans de tornar a muntar-la tot esperant els actors.

L’ avorriment i l’absurd de la vida d’uns personatges a la Rússia de començaments del segle passat no ens cau tan lluny, en aquest moment on sembla que els ideals de la nostra societat, uns ideals d’un món més culte, més noble, més just semblen un miratge.

L’avorriment es potser la clau principal d’aquest text, però mes aviat tracta de com fugir d’ell.  Cal lluitar amb totes les nostres forces contra l’avorriment per tal d’aconseguir arribar a tocar amb els nostres dits un bri de felicitat….. “Hem de viure” com diu el personatge de Sònia al final de l’obra.

“Qui encara pensi que Vània nomes parla d’un grup de russos avorrits al tombar del segle passat, es ben beneit”

“El Teatre ha de tenir l’objectiu d’empènyer l’obra cap a la platea on està assegut el públic; l’espectador ha de tindre la sensació que un torrent d’imatges i paraules li cauen al damunt…. ha de sortir del teatre emocionalment xop, com si surtis d’una dutxa d’energia i emoció ” 

…… i així va ser , almenys per nosaltres… del Teatre varem sortir XOPS !!!

Espectacle totalment recomanable… dels que no es tindria que deixar perdre sota cap concepte. Un 5 estrelles … el màxim a Can Voltaire.

Vània

d’ANTON TXÉKHOV adaptació i direcció ORIOL TARRASÓN
cia. LES ANTONIETES