– Teatre – LOS HIJOS DE LAS NUBES (***) – Teatre Tantarantana – 09/01/2014

El Teatre Tantarantana, feia molts anys que no el trepitjàvem i no era degut a la seva programació; era simplement que no entrava dins de la nostra xarxa de teatres habituals ja que potser ens havíem tancat massa en els teatres de grans produccions, deixant  una mica de  banda els teatres de petit format o alternatius.  A vegades els nostres amics ens diuen que ho veiem TOT… i els contestem que encara desconeixem Teatres de la nostra ciutat que  no hem trepitjat mai.

Ahir, al entrar a la Sala del Tantarantana, ens varem retrobar amb un vell amic al que feia temps que no veiem… i el varem trobar gairebé igual amb les seves parets de maó a la vista i la Sala allargassada; l’única diferencia a la vista era la seva renovada entrada al carrer de les flors.

Una companya twitaire, l’Elisa Diez… apassionada pel Teatre, que coneixem potser ja fa tres anys arrel de la nostra publicació del Blog, ens havia convidat en mes d’una ocasió a apropar-nos al Tantarantana, on ella ara treballa. Però semblava fet a posta perquè els dies que ens oferia, sempre teníem l’agenda plena.  Ahir 9 de gener del 2014, es va trencar per fi aquesta manca de coincidències.

Hijos de las nubes 4

Ens adonem que ens hem perdut un munt de propostes teatrals, al llegir en el programa de ma que l’obra que anem a veure esta dins del “ 4art Cicle de complicitats en xarxa” … i es la primera obra que  veiem . Per el que sembla es tracta d’un cicle on es donen a conèixer propostes teatrals d’arreu del estat i que no han estat estrenades a casa nostre.

LOS HIJOS DE LAS NUBES és una producció de Abiosis Teatre i ve de la comunitat de Madrid.

L’autora va decidir fer un viatge a finals del 2010 per tal de visitar el mur de la vergonya que fa de frontera entre Marroc i el Sàhara lliure. Durant la seva estància a Tindouf va viure la anomenada “primavera àrab” i va comprovar que el poble sahrauí llavors creia que els seus anhels com a nació, s’aconseguirien ben aviat.  Malauradament va ser tan sols un somni incomplert.

L’autora del text, Lola Blasco,  ha volgut que els espectadors de la seva obra facin un exercici de memòria de la nostra història recent a les acaballes del franquisme quant nosaltres varem abandonar al poble sahrauí ( fins a les hores estaven dins del territori espanyol), en mans de Marroc, que fàcilment es va apropiar del seu territori.   Ara aquest poble esta refugiat a Algèria en campaments sense les mínimes condicions per viure dignament, i el que es mes greu, sense estar reconeguts com a nació per la comunitat internacional.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Es difícil amb poc mes d’un hora fer-nos arribar en clau teatral aquest missatge i encara mes quan no es disposa  d’una escenografia que visualment ens transporti al desert del Sàhara.   Però el que sembla impossible, s’aconsegueix amb un text força dur d’empassar i una molt bona direcció escènica de Julián Fuentes Reta , que amb pocs elements ens transporta a aquell mon  tristament oblidat per tothom…. i que alhora parla també de la nostra INDIGNITAT com a poble.

No es tracta de explicar uns fets de forma seqüencial,  perquè la nostra generació els coneix força be,  sinó de posar-nos un mirall davant dels nostres ulls, per tal de que fem un exercici de memòria i ens avergonyim de nosaltres mateixos… i encara  mes ara, quant en aquets moments estem reivindicant el respecte per la nostra identitat com a nació i com a poble a Catalunya.

Los hijos de las nubes” es una obra que trata sobre exiliados, sobre nómadas, sobre gente que camina. Los “hijos de las nubes” es el nombre que se les da a los nómadas beduinos que caminan constantemente buscando el agua y los medios para su supervivencia en el desierto…. ya sea porque han sido expulsados del “paraiso” o porque el “paraiso” les ha sido prometido.

Europa i el mon, com hem vist aquesta mateixa setmana, es renta les mans i amb el fals argument de que es tracta d’un assumpte interior d’un estat, s’escapoleix  de les seves responsabilitats, vers a les nacions que volen ser, perquè el seu poble així ho demanda.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

A l’obra es parla del Sàhara, però també  d’Espanya, de les acaballes de la dictadura, de la nostra transició “democràtica” i també es parla del fals argument que utilitzant els fatxendes (fills de la dictadura franquista), que diu que a Espanya esta tot parlat i superat…. quant encara es tracta d’un estat on no es permet encara obrir les fosses comunes, desprès de  75 anys que va finalitzar la guerra civil.

Hijos de las nubes 3Una representació teatral on 3 actors es van repartint els papers de forma coral, encara que existeix un protagonista principal  interpretat per Borja Maestre, que porta el pes mes gran de les interpretacions; Borja a mes a mes, te que  interpretar el seu paper  i combinar-ho amb una actuació físicament dura.  La nit de l’estrena a Barcelona, potser pels nervis, els dos intèrprets mes joves varen acusar d’algun moment de titubeig en la dicció, però en general les interpretacions varen estar correctes.  Res a veure, si ho comparem amb les taules teatrals que ja te l’actor Miquel Insua, que dona una lliçó de seguretat absoluta al escenari.

Haig de subratllar molt positivament la tasca de Jesús Almendro en la il.luminació, que substitueix en moltes ocasions l’escassa escenografia.

Teatre contemporani de compromís amb molt de contingut ideològic, gens comercial i no apte per els que recerquen en el Teatre passar tan sols una bona estona.

A nosaltres en va agradar (***) a pesar de la seva cruesa.  Recomanable.

Es representa únicament en 4 funcions durant aquesta setmana, però encara teniu temps de apropar-vos tot aquest cap de setmana.

Per cert, agradable sorpresa quant escolto pels altaveus del Tantarantana, que no es permeten fer gravacions de vídeo ni fotografies amb flaix….. és el primer cop que veig coherència amb aquest tema de les fotos prohibides !!!  En l’època actual que tothom portem una càmera de fotografiar a la butxaca, no te cap sentit prohibir fer fotografies sense flaix, amb el fals argument dels drets d’autor i mes si a les webs dels Teatres es publiquen algunes fotos. 
Prohibir als espectadors obtenir un record, sense molestar ni al públic ni al actors, no te cap sentit.    Ja era hora de que deixin de considerar-nos gairebé delinqüents !!! 
Una producció de Abiosis Teatro
Autora: Lola Blasco
Direcció: Julián Fuentes Reta
Intèrprets: Miquel InsuaBorja MaestreDelia Vimer 
Il.luminació: Jesús Almendro – Sò: Julián Fuentes Reta – Disseny: Lina Ávila

_____________________________________________________________

– Teatre Tantarantana – Preu des de 11 € a traves de la seva web –  ( Invitació)
_____________________________________________________________________________

Cargol al desert

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.