Ja pensàveu que el viatge quedava incomplert eh ??? pues no….. l’acabaré sigui com sigui… Ens varem quedar a LAS VEGAS per si ja no sabíeu on érem…. jejeje
DIVENDRES 23 D’AGOST
Tanquem maletes i després d’esmorzar de nou al Starbucks tornem a travessar el casino per anar a recollir el cotxe. Tot molt ràpid i ja estem amb el nostre GPS camí de l’aeroport, però no pots refiarte dels GPS, ja que ens porta de forma errònia a un aeroport universitari?? … i ens obliga a fer el tomb. De camí a l’aeroport de debò unes indicacions ens condueixin a tornar el cotxe de lloguer i des d’allà ens traslladen en bus a la terminal d’ on surt el vol de Delta Airlines a Salt Lake City i des d’ on agafarem un altre vol a Jackson Hole. Ens fan treure les targes d’embarcament en unes màquines i passem el control de passaports i equipatge on ens “requisen” la crema de protecció solar, per estar fora de mides ……
Curiosament les sales d’espera semblen casinos, ja que esta ple de maquines escura butxaques…. increible !!!
El vol surt i arriba puntualment amb el temps just de fer el canvi d’avió. Aquest segon avio és força petit i no admet equipatge de mà i el deixem a l’entrada com si es tractes d’un cotxet de bebè perquè ho carreguin a la bodega.
En arribar plou i en baixar ja tenim les nostres maletes a peu d’avió. Hem d’esperar una estona fins que arriba el bus que ens durà a la casa de lloguer de vehicles on ens donen un cotxe enorme, de la marca Hundai, el model Santafé. Desprès sabrem que es el millor de tot el viatge.
Hem vingut aquí fent un foti-me’n de kilòmetres i amb dos vols, per conèixer sobretot el Parc Nacional de Yellowstone….. però per arribar tenim que dormir dues nits (una a l’anada i l’altre a la tornada de Yellowstone), prop de Jackson Hole, ja dins del Parc Nacional del GRAND TETON.
Ens dirigim en primer lloc a l’hotel i deixem les maletes amb intenció de buscar un lloc per dinar. Tot és tancat i no tornen a obrir fins a quarts de sis. Decidim anar a treure el cap al Parc Nacional del GRAND TETON, encara que el temps no ens acompanya, ja que fa una ventolera important i plou a estones. Aquest Parc serà el tercer que coneixerem durant el viatge, desprès de P.N Yosemite i P.N. Death Valley. Durant el viatge coneixerem en total 15 Parcs Nacionals.
Ens apropem a Signal Mountain a sopar en un restaurant indicat per la guia anomenat Trapper Grill on desprès d’esperar una estona sopem molt bé. Tornem a l’hotel plovent força.
DISSABTE 24 D’AGOST
Ens llevem una mica més tard que de costum i encara que no plou el primer que fem és anar al poble de Jackson Hole per comprar unes sabates pel Miquel, ja que les seves li van començar a fer mal i no las pot dur, de fet, s’han quedat a la maleta de las Vegas. A la botiga ens trobem amb un matrimoni català que també compra bambes i ens intercanviem targes. Ja ben calçats ens adrecem al Gran Teton accedint per una carretera diferent i travessant-lo de sud a nord per arribar a l’entrada sud del parc de Yellowstone.
El Parc Nacional GRAND TETON esta al nord-oest de Wyoming . Te aproximadament 130.000 hectàrees, e inclou els principals pics de la serralada del TETON, al llarg de mes de 64 km. Si viatges cap al nord, entre aquest parc i el de Yellowstone, tant sols el separen 16 kilòmetres; aquets pocs kilòmetres també es una zona protegida anomenada ” Memorial Parkway“. Aquestes 3 zones unides entre si de mes de 18.000.000 hectàrees formen un dels majors ecosistemes intactes al món.
El seu nom be del Grand Teton , la muntanya més alta de la serralada Teton, i s’atribueix a un expedicionaris francesos al principi del segle 19… “Les trois Tetons” (els tres mugrons). Te una alçada màxima de 4.199 metres. El parc compta amb nombrosos llacs i és un ecosistema gairebé verge i te gairebé intacte la mateixa espècie de flora i fauna que han existit des de temps prehistòrics…. més de 1.000 espècies de plantes, desenes d’espècies de mamífers , 300 espècies d’aus, peixos, rèptils i amfibis.
_______________________________________________________________
DIMARTS 27 D’AGOST
Tenim millor sort a la nostra tornada de Yellowstone, ja que el temps es força millor, encara que tampoc es per tirar coets.
Tornem de baixada a entrar de nou al Parc Nacional del GRAND TETON i fem parada als String Lake i Jenny Lake. Plou una estona i la boira cobreix les muntanyes, de mica en mica es torna a obrir i el paisatge es espectacular.
Ens dirigim a Moose i decidim sopar a una pizzeria recomanada en la guia i a on a més las fan sense gluten. A quarts de nou arribem a l’hotel.
Tot i ser un parc espectacular, turísticament te la mala sort (o la bona, segons es miri) d’estar gairebé al costat de Yellowstone i evidentment te totes les de guanyar aquest últim, ja que es tracta potser del millor i mes espectacular Parc natural del món.
_______________________________________________________________________________________
Cliqueu aquí per anar al capítol anterior – Cliqueu aquí per anar al capítol següent,
Cliqueu aquí per anar al 1er capitol
_______________________________________________________________________________________
Ja era hora!!!Ens habiau dexat penjats amb aquests viatje!!.…Molt maco i crec que del viú molt impresionant, quina natura i veig que vau trobar força animals dins d’un paisatje espectacular…quina enveja que en feu…però de la sana….Miquel…et “robaré” la samarreta que duús…jejeje…ara entenc perqué heu esperat a que jo marxés… Petonarros!!!
Les cròniques del viatge costen molt de fer, perquè és te que escollir fotografies i editar els vídeos…. però creu-me que serà tot publicat. El dia a dia i les activitats que continuem fent, crec que tenen preferència de publicació, perquè son mes d’actualitat i no tindria sentit publicar-les molt mes tard.
Ja et deixaré la samarreta, però la que t’has endut amb l’estelada és molt maca i mes portable per Roma. Petons enormus.
Quina il·lusió retornar a les vostres cròniques pels Parcs dels Estats Units!! Ens encanten, i com que és un viatge que tenim en ment, ens serveix per tenir una bona referencia de cara al futur.
Ah! I quina quantitat de bones fotos. Les imatges ja demostren uns llocs espectaculars, però com passa sempre, segur que no poden igualar a la visió en directe.
Esperem les properes!!
Manel i Cristina
Sembla que ens hem creuat en els missatges….. ja que nosaltres tenim en ment ALASKA i CANADA i vosaltres heu estat molt recentment en els dos llocs.
Intentarem continuar amb les nostres cròniques, però com sabeu vosaltres molt bé, les cròniques de viatges requereixen molt de temps. Ja estic preparant la següent que tracta del Parc Nacional de Yellowstones.
Hem d’organitzar una trobada per intercanviar consells.
Dues abraçades, parella !!!
Miquel, tens raó, segur que vam creuar els missatges de resposta als blogs. Això de la comunicació tan inmediata via internet és genial!! Llàstima que a vegades no controlem gaire aquests temes informàtics. Vam respondre-us al dia seguent, però no de la manera correcta, i creiem que no us va arribar. Tornem a enviar-vos l’escrit.
Estem molt contents que estigueu pensant en dues destinacions tan especials per nosaltres com són Canadà i Alaska! Se’ns fa molt molt difícil dir-vos quina és millor opció, la veritat…
A grans trets, us podem dir que a Canadà, a part de disfrutar dels parcs i la natura, teniu l’afegit de les grans ciutats, com Toronto (la nostra gran enamorada). També teniu la zona de Quebec… que ens va semblar encantadora. A la costa oest, Calgary és més petita però és un bon punt de sortida per recórrer les Rocky Montains. I què dir d’aquesta zona de meravelles visuals i natura en estat pur fins a deixar-te sense alè? Doncs que ens va encantar!!
Pel que fa a Alaska, oblideu-vos de les ciutats magnificades i d’acumulació de gent! La ciutat més important, Anchorage, és petita i amb poqueta vida… Però és de parada obligatòria com a entrada i sortida del país. A l’estiu és molt bona època per fer avistaments d’óssos a la zona de Kenai o Kodiak, però com que no hi ha carreteres per arribar-hi, s’ha de contractar una avioneta i un guia per anar a visitar la zona més poblada d’óssos. Es pot dormir a la zona en cottages o bé anar i tornar en un mateix dia… Només el nom d’Alaska ja fa venir sensacions d’aventura i natura en estat pur!
Resumint, us podem dir que Alaska i les Rocalloses són força semblants, si parlem de paisatges, i és molt difícil decantar-se per una o altra.
El que sí us recomanem molt molt, tant si trieu una opció com una altra, és fer la ruta amb caravana! Són zones molt ben preparades per viatjar amb aquest mitjà i dormir en càmpings. I com sabem que vosaltres també sou uns enamorats de les motorhomes, aquestes són unes perfectes destinacions per disfrutar-la a tope!
Ja sabeu que nosaltres ens organitzem les pròpies rutes, i que mai hem visitat una agència de viatges, però hem vist que a Tundra saben del que parlen. Tot i així us expliquem amb quines companyies vam volar:
Per anar a Canadà, ara a l’estiu, la companyia Air Transat té vols directes des de Barcelona a Toronto i a Montreal. Nosaltres vam volar amb KLM, fent escala a Amsterdam. I per anar a Alaska, vam volar amb una companyia low cost alemanya que es diu Condor, amb escala a Frankfurt. Vam anar la mar de bé!
No sabem si us hem pogut ajudar una mica amb aquest petitíssim resum d’aquestes meravelles! Creiem que el millor és tornar a quedar algun dia per parlar més extensament. De fet us hem de tornar el sopar, així que podem anar pensant una data…
Efectivament no havíem rebut la vostra contesta fins avui… les entremaliadures d’Internet. .
Moltes gràcies per tota la vostra llarga explicació. Potser per aquest any dons ens decantaríem mes per Canadà, ja que ens permet també conèixer grans ciutats; crec que el tema natura ja el varem tocar prou be l’any passat a Estats Units …i Alaska per el que dieu es únicament natura.
Si ens centrem dons en Canadà el dilema es com utilitzar els aproximadament 30 dies de viatge. No se pas, si centrar-nos únicament en la part atlàntica de les grans ciutats e illes… i fer-ho amb tranquil•litat. Això ens permetria conèixer les cataractes del Niàgara i potser acabar l’escapada visitant Boston i de nou New York, ciutat que ens encanta tant com a vosaltres.
L’altre opció passaria per combinar les dues costes de Canadà, però llavors serà tan sols un “tast” de la costa Atlàntica i veure les ciutats a corra cuita (descartant N.Y) en una ruta aproximada d’uns 10 dies, per desprès volar a Vancouver (diuen que paga molt la pena aquesta ciutat) i des de allà fer els parcs nacionals de les Rocalloses, durant uns 20 dies.
Com veieu encara no tenim clar com fer-ho. La qüestió es posar-nos l’Imma i jo a planificar-ho plegats i deixar uns dies de “voltar” tant, ja que sinó passaran els mesos i els preus dels vols es dispararan.
No teniu que tornar pas cap sopar; també podríem quedar un dia en algun restaurant que ens vingui de gust i combinar la xerrada viatgera amb la descoberta d’un bon restaurant …. un altre tema que compartim amb vosaltres.
Gràcies per intentar ajudar-nos en la nostra decisió. Una forta abraçada.