L’any nou ens ha portat una joguina nova… i es que els reis de l’Orient s’han avançat aquest any 5 dies i ens han portat a casa dels Voltaires un nou televisor panoràmic amb connexió a Internet, cosa que desitjàvem especialment per tal de poder gaudir dels concerts i òperes via streaming. (com deia la meva mare: solamente os falta sarna para rascar).
Poca estona desprès de les campanades d’aquest nou any 2014, hem pogut gaudir a traves de la cadena Medici.tv, d’una òpera que ben aviat veurem en directe al Gran Teatre del Liceu. Es tracta de LA SONNAMBULA de Vincenzo Bellini i llibret de Felice Romani. Aquesta òpera és una de les tres obres mestres de Bellini, juntament amb “I Puritani” i “Norma”.
La producció que hem pogut veure, va ser una producció de l’any 2010 representada a l’òpera de La Bastille de Paris. Curiosament serà la mateixa producció que podrem veure d’aquí a poques setmanes al Gran Teatre del Liceu. Una posada en escena, escenografia e il·luminació de Marco Arturo Marelli, realment extraordinària i espectacular. El vestuari excel·lent de Dagmar Niefind. L’orquestra i cors del Theatre National de l’Opéra de Paris, dirigida pel mestre Evelino Pidò.
El repartiment de veus no podia ser millor, amb Natalie Dessay (Amina) en la capçalera. La resta de papers ha estat el següent… Michele Pertusi (Il Conte Rodolfo), Cornelia Oncioiu (Teresa), Javier Camarena (Elvino), Marie-Adeline Henry (Lisa) Nahuel Di Pierro(Alessio), Claudia Galli (primera dona de Creta) i Anna Wall ( segona dona de Creta).
Bellini va compondre La sonnambula en només dos mesos, mentre es trobava a Moltrasio, en la vil·la dels comtes Lucini Passalacqua, prop de la casa de Giuditta Turina, una jove amb la qual mantenia una relació sentimental.
Es va estrenar al Teatro Carcano de Milà el 6 de març de 1831. Si des de la primera representació va ser un èxit, aquest es va anar afermant en els anys següents, sent presentada en els principals teatres….Nova York, París, Londres… en aquest cas parcialment traduïda a l’anglès.
La veu extraordinària de Natalie Dessay, ens va deixar gairebé noquejats i la resta del repartiment va estar molt adient i ben equilibrat; la veu del co-protagonista, el tenor mexicà Javier Camarena, també molt maca, però la seva part interpretativa com actor, força fluixa, no apta per una retransmissió televisiva.
Com deia abans, aquesta mateixa producció, però amb un altre repartiment és la que veurem al Gran Teatre del Liceu i en aquesta ocasió encapçalada ni mes ni menys que per Diana Damrau i Juan Diego Flórez.
Estic segur que serà un altre gran èxit de la temporada Liceística.
_____________________________________________________________
– Can Voltaires – Medici.tv – Gratuït
_____________________________________________________________________________
noçes de cargols