L’ultima funció de Teatre per nosaltres dins de l’any 2013 i ultima aparició a l’escena de la nostra estimada actriu Montserrat Carulla. Estimada pels seus 50 anys sobre l’escenari i estimada per la seva implicació en el procés perquè Catalunya arribi a ser un estat independent.
Haig de dir que la Montserrat per mi ha estat sempre una de les millors actrius de casa nostre, molt propera i popular. Encara recordo fa pocs anys que en una xerrada post funció al TNC, ella va defensar la lluita per la independència de Catalunya i a pesar de què el director artístic Segi Belbel, la va intentar fer callar, ella va prosseguir encara amb mes força, defensant el que creia era de justícia.
Montserrat Carulla ha obtingut recentment el premi d’honor dels Gaudí i abans d’això ja havia rebut la Creu de Sant Jordi i la medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.
Montserrat Carulla va debutar fa mes de 50 anys al Teatre Romea i ara ha volgut que el seu acomiadament de l’escenari sigui al mateix teatre, amb una obra escrita i dirigida per seu propi fill Roger Peña i Carulla i a mes a mes, interpretada junt al seu net Aleix Peña.
IAIA – Ultima actuación de Montserrat Carulla – Teatre Romea – foto de XAVIER GÓMEZ
“IAIA” ha volgut ser un homenatge del seu fill i tracta d’una iaia “moderna” que es connecta a internet, xateja e inclús lliga a traves de la xarxa. Viu a casa seva amb el seu net, que esta sense feina i el protegeix alhora que el necessita per no trobar-se sola, a mes a mes de pispar-li “porros” per gaudir mes de la vida. La tercera protagonista és una noia que ha conegut el seu net a la discoteca i la porta a casa….
Com veieu és tracta simplement un divertimento sense mes trascendència, una obra per passar l’estona i potser riure o millor somriure per la tendresa que transmeten els seus personatges, encara que és un humor sota el meu punt de vista poc treballat i que es recolza massa en recursos ja massa trillats. Així i tot alguna gent esclata en riallades, d’aquelles que nosaltres no sabem ben bé el perquè, ens causen l’efecte contrari.
fotografies de XAVIER GÓMEZ
El pes de l’obra el porten la parella jove, Vicky Luengo i Aleix Peña; la Montserrat malauradament surt a escena en determinades i escasses ocasions i se li ha assignat el paper de clown d’un personatge tendre però poc creïble. De totes maneres, em trec el barret davant d’ella, per la força que encara te al actuar i sobretot per la capacitat d’arrossegar a l’espectador a on ella vol en qualsevol estil de Teatre en el que interpreti.
Nosaltres a la fila 5 a vegades no escoltàvem bé el que deia Aleix Peña…. algú li deuria dir que te que projectar la veu fins al fons de la Sala i no parlar com si estigues al salo de casa seva…. això és una de les coses que deuen saber fer els actors i a mes demostrant naturalitat sense cridar pas. Per altra banda actua força bé, crec que té fusta d’actor i que te per davant una llarga carrera als escenaris com la seva IAIA. Vicky Luengo actua potser amb mes naturalitat i crec que també és una futura promesa.
El que falla en aquesta producció és la poca força que té el text, que el converteix tan sols en un producte comercial “de fer riure”… i que sense l’actuació de Montserrat Carulla, tindria escàs valor teatral. La nostra valoració és de tan sols 2 estrelles, encara que reconeixem que varem passar una estona agradable…. i sobretot varem veure una Montserrat Carulla feliç al acomiadar-se del seu public.…. i és que el Teatre estava ple com poques vegades últimament es veu.
http://www.tv3.cat/videos/4830551/Montserrat-Carulla-sacomiada-de-lescena
Autor i dirección: Roger Peña i Carulla
Repartiment: Montserrat Carulla – Vicky Luengo – Aleix Peña
Escenografia: Carles Pujol – Il.luminació: David Pujol – Vestuari: Eulàlia Miralles
Coproducció: Entresol Produccions – Festival Temporada Alta 2013 i Teatre Auditori San Cugat
_____________________________________________________________
– Teatre Romea – Preu 27 € – (preu pagat: 16 € – TresC)
_____________________________________________________________________________
Cargol Nadalenc – obsequi de l’IMMA
Vaig disfrutar de l’obra, rius una estona, sobretot quan Montserrat Carulla parla amb el llenguatge juvenil d’avui en dia. Els tres actors ho fan molt bé
Nosaltres mes que riure, vam somriure, però ens ho varem passar prou bé. L’obra força fluixeta, però veure a la Carulla treballar… sols per això, paga la pena.
Fa tota la pinta de ser el que expliqueu, però nosaltres també tenim les entrades comprades. Valdrà la pena ni que sigui per fer un últim aplaudiment a la gran Carulla.
Bon 2014!
Una abraçada
Teniu raó, paga la pena per veure per ultim cop a la Carulla i a mes a mes passareu una bona estona. Bona entrada d’any 2014, parella.
Dues abraçades
No crec que la vagi a veure, bé, de fet estic segur que no la aniré a veure, ara bé, del que si estic segur és que us desitjo un 2014 ben feliç. De nosaltres depèn.
Bon any voltaires!
Moltes gracies Joaquim.
Esperem que sigui així….. si per nosaltres depengues, tots sabem el que voldríem d’aquest 2014. Bon any !!!