El dia de Sant Esteve a la tarda, ens varem apropar de nou al TNC i descansem una mica del batibull de dinars familiars i gastronomia gairebé forçada, tal i com es fa amb els ànecs per aconseguir un fetge mes gran.  Tornem dons una mica a la normalitat i al que mes ens agrada…. el Teatre.  Aquesta vegada anem a veure l’obra FUM, escrita i dirigida per Josep Maria Miró i Coromina.

Ja havíem vist un parell d’obres d’aquest autor, Gang Bang també al TNC a l’abril del 2011 i El principi d’Arquimedes a la Sala Beckett al juliol 2012. Aquesta vegada, es tracta de FUM i ens agrada també molt com la segona.

Dues parelles –una de jove i una que ja no ho és tant– coincideixen a l’hotel d’un país estranger, en el qual hi ha hagut un esclat de violència. Durant tres dies, es veuran obligades a estar-s’hi recloses, ja que s’han extremat les mesures de seguretat a la zona. L’Àlex i l’Eva acaben d’arribar al país, il·lusionats pel que els hi espera. En Jaume i la Laura fa anys que hi viuen confortablement i ara els han recomanat que és millor allotjar-se en un lloc segur i agafar el primer vol quan es torni a obrir l’aeroport.

Aquesta trobada posarà de manifest els fràgils equilibris de quatre existències que es veuen abocades a una espiral de mentides i traïcions. El conflicte de l’exterior acaba semblant una anècdota circumstancial que tanmateix pesa com una llosa indefugible sobre aquestes identitats empeses a redefinir-se durant tres dies i dues nits. Cap d’ells té gaire clar cap on anirà la revolta que hi ha a fora, però tampoc la que ha començat dins seu.

En realitat el que menys importa als personatges és el que passa fora de l’hotel… ni tan sols el conflicte armat per el que es troben tancats dins de l’hotel. Dins seu existeix un altre conflicte, el de la relació de parella, el de les mitges veritats…. el que desitjarien i el que tenen… la del desig sexual que no es pot fer realitat…. o si ?.

Mirò juga amb les passions humanes, els desitjos, els equivocs i sobretot amb les mentides…. i tan sols amb aquestes vivències i desitjos, molt normals en el nostre rutinari dia a dia, crea un argument ple de tensions, on els personatges amb les seves mentides i traspassos d’informació, no saben en realitat si el FUM dels seus desitjos és el mes convenient per la resta de la seva vida… o millor seguir com fins ara.

El joc teatral que es crea amb un argument que a priori no sembla res de l’altre mon, esdevé en una veritable classe de com escriure Teatre. Es destacable la maduresa que ha aconseguit en la seva escriptura tan sols ensenyant-nos la realitat de la vida dels propis espectadors i ens els mostra davant el nostres ulls amb una naturalitat que ens incomoda i on possiblement ens veiem mes reflectits del que sembla.  Ens va despullant cada un dels personatges i ho fa poc a poc sense que ens adonem, i de sobte ens veiem reflectits en un mirall.

Trobo un únic “però” en la direcció de l’obra i és que crec que el temps d’espera entre escenes, és excessiu; sabem que és necessari per transformar el decorat, però trenca en algun moment la narració.

Els quatre intèrprets tenen molt estudiat el personatge que els pertoca i el fan absolutament creïble dalt de l’escenari. Anna Sahun molt bé… Lluis Marco també, encara que com li toca el personatge amb mes seny, potser te menys possibilitats de sortir-se del paper en el que sempre el veiem treballar.

Carme Elíes i Joan Carreras, matricula d’honor “Cum laude”. Paga la pena trepitjar el TNC per gaudir del seu treball.

Molt recomanable tant per la narració i direcció de  Josep Maria Miró com per les grans interpretacions dels quatre actors. La nostra valoració és de 4 estrelles.

Nota: És el primer any que no estem abonats al TNC, degut a la nova política de preus que ha implantat el nou director artístic Xavier Albertí, el qual sota el nostre punt de vista no ha sabut fidelitzar als que sense esperar les critiques confiàvem amb la política artística del TNC i pagàvem totes les entrades per avançat. El descompte que s’ofereix ara és tan minso, que veritablement no paga la pena avançar els calerons. Ara a mes a mes, podem aprofitar les ofertes com la d’avui a 8 € del TresC…. o les invitacions per pertànyer a altres associacions de les que formem part.

No és això una política de preus equivocada, Xavier ???

Direcció: Josep Maria Miró i Coromina – Ajudanta de direcció: 
Daniela Feixas

Escenografia: Enric Planas – Il·luminació: David Bofarull Armengol (aai) – 
Vestuari: Albert Pascual – Espai Sonor: Lucas Ariel Vallejos

Amb: Joan Carreras – Carme Elias – Lluís Marco – Anna Sahun

Producció: Teatre Nacional de Catalunya i Bitò Produccions

_____________________________________________________________

– Teatre Nacional de Catalunya – Sala Petita – Preu 23 € –  (preu pagat: 8 € – TresC)

_____________________________________________________________________________

Cargol Nadalenc – obsequi dels amics Neus i Lluis