OJOS VERDES / La Barni Teatre

MIGUEL DE MOLINA IN MEMORIAM

Veritablement llegint el programa de ma de l’espectacle, desprès de veure la representació de OJOS VERDES, t’adones que la paraula “prejudici”, existeix… perquè a nosaltres ens ha costat 7 anys, apropar-nos al Teatre per veure aquest espectacle.

El mon de la copla espanyola, no ens cridava gens l’atenció… mes aviat fugíem d’ella, perquè l’assimilavem sempre a l’època franquista i a la espanya cañí i casposa de la que volem fugir…. i encara mes en l’època que estem vivint en la que se’ns vol imposar sentiments de pertinència a un estat espanyol, que veiem carrincló i fatxenda, que cada cop s’allunya mes i mes dels nostres ideals com a país, on es respectin TOTES les cultures sense excepció.

La companyia teatral catalana “La Barni Teatre” ara fa 7 anys va estrenar aquest espectacle basat en la biografia poc coneguda de Miguel de Molina… un espectacle musical  on “la copla” és la protagonista.  La seva vida, la seva homosexualitat, la seva utilització per el regim franquista a la postguerra i el seu exili a Amèrica per no voler ser utilitzat per un regim repressor (que cada vegada s’assembla mes a l’actual dels neofranquistes del PP)….

Ojos verdes vol recuperar la memòria d’aquella Espanya que Camus definia com el país “on els homes van aprendre que és possible tenir raó i, així i tot, patir la derrota; que la força pot vèncer a l’esperit, i que hi ha moments en que el coratge no té recompensa”.

Ojos verdes és un viatge per la copla, la fiesta gitana, el cafetín árabe, Lorca, elsentío, el coraje, el duende, el quejío, la guerra, la llibertat, la gana, els artistes, els exiliats, els rojos, els nacionals, la ràdio…

Ojos verdes reivindica la cançó popular espanyola com una part de la nostra essència: és un tipus de música que es relaciona injustament amb el franquisme i que, per tant, tothom intenta esborrar de la memòria col·lectiva. No obstant, la copla neix a la República i connecta directament amb les nostres arrels més pures, més populars i més autèntiques.

Miguel de Molina va ser perseguit per “rojo i maricón” desprès de ser utilitzat a la força pel regim franquista.  Quant va decidir fugir d’Espanya…..  la Piquer es va quedar amb les seves cançons, i els espanyols es van oblidar massa aviat d’ell.

La quarta pared teatral, ja està trencada fins i tot abans de començar ja veus que el bon rotllo serà el que dominarà tot l’espectacle, encara que es tracti en realitat d’una tragèdia dura de pair pels que varem viure el final de la dictadura franquista. Tenim la sort d’haver comprat la primera fila… i els actors ens conviden a un vi dolç andalús (… jo fins i tot repeteixo).  L’acció comença molt abans i aquest preàmbul et prepara molt bé per el que vindrà.

La interpretació dels quatre actors és increïblement bona, especialment el de Marc Vilavella que interpreta i canta el paper principal de Miguel de Molina. Els altres tres interpreten un munt de personatges…. i en Nacho Melús sota el meu punt de vista, és potser el millor interpret, teatralment parlant….. i ho fa tant bé, que en les escenes finals em va arribar a fer emocionar. Les dues noies, Gracia Fernández i Anaïs López es complementen perfectament, compensant molt bé la balança que juga a favor dels papers masculins.

Un espectacle que es fa curt, emociona… un musical que ens fa reviure aquella època tan amarga on ens feia por fins i tot parlar per telefon… però alhora, un espectacle fresc i en alguns moments divertit. Es barreja la paraula, un argument coherent i amb interés, la musica del piano interpretat en directe per en Gerard Alonso, les cançons interpretades pels quatre actors, el ball…. i l’espectacle de titelles.

Ens va agradar tant que al final vam comprar el CD amb totes les coplas de l’espectacle… al final ens agradarà la copla…. coses que passen i que mai hauríem imaginat.

Espectacle absolutament recomanable i que nos us deuria-ho de deixar perdre. Estarà a La Seca fins al 12 de gener.

Aquest espectacle ha estat programat a Barcelona quatre temporades: 2007-2008 i 2008-2009 al Brossa Espai Escènic, 2012-2013 i 2013-2014 a La Seca Espai Brossa.

Ha obtingut dos premis als “Premios de Teatro Musical 2010” en les categories de Millor Actor de Musical i Millor Actor de Repartiment així com tres nominacions com a Millor Musical, Millor Director de Musical i Millor Director d’Escena. També aconsegueix dues nominacions als Premis Butaca 2008 com a Millor Actor de Musical i Millor Musical.

Dramatúrgia i Direcció: Marc Vilavella

Actors: Marc Vilavella, Gracia Fernández, Nacho Melús i Anaïs López

Piano: Gerard Alonso

Direcció musical: Marc Sambola – Veu en off : Quim Dalmau – Coreografia: Roberto Miguel – Escenografia i vestuari: Mercè Salom – Il·luminació: Sergi Cervera –Muntatge Llums: Josep Sánchez-Rico – Fotografia cartell: Clara Bes – Coreografia flamenc: Marta Allué /Nacho Melús – Tècnica de titelles: David Beltran – Construcció teatret titelles Eloi Linuesa – Estilisme Noemí Retuerto – Ajudant de direcció Gracia Fernández – Producció executiva Miquel Agell

Producció La Barni Teatre / Lazzigags Produccions

_____________________________________________________________

– La Seca espai Brossa – Preu 18 € –   ( preu pagat 8 € – TresC)

_____________________________________________________________________________