– Teatre – ADIOS A LA INFANCIA, una aventi de Marsé (****) – Teatre Lliure Gràcia – 13/12/2013

Anna LizaranAbans de començar la meva crònica… i com aquest espectacle es representa a la Sala (encara sense nom) del Lliure de Gràcia, aprofito per reivindicar de nou, tal i com ho faig sempre a la columna de la dreta d’aquest Blog, que els responsables del Teatre Lliure posin el nom de ANNA LIZARAN a la Sala del Lliure de Gràcia.

Aquest fet no farà que el públic deixi d’anomenar al Teatre “El Lliure de Gràcia”, però crec que l’Anna es mereix com a mínim que el seu nom consti a l’entrada de la Sala.

cartell_adiosEl mateix dia que hem d’assistir a la representació de ADIOS A LA INFANCIA, llegim un parell de critiques on no deixen gaire be l’obra, ni la direcció … ni tan sols les interpretacions. El seu argument principal, es que la representació teatral es massa literaria,  te poc de llenguatge teatral… i que el text no arriba al públic.  Ens deixa una mica ensopits i assistim al Teatre creient de debò que ens avorrirem.  Avanço que la nostra valoració difereix en 180 graus aquest anàlisi i no entenem com un professional de la critica teatral, pot arribar a dir que aquest espectacle no te res de Teatral….  mare de la “constitució intocable”, quina bajanada !!!

Des de l’inici e inclús abans de començar el públic es veu engolit dins d’una festassa al local de la Cooperativa La Lleialtat de Gràcia, on la gent anava a ballar i a passar-ho be (precisament el local que ara ocupa el Lliure de Gràcia)… i ens transporta a una època no massa llunyana. Els espectadors poden sortir a ballar juntament amb els actors de l’obra. En Sisa dalt d’un escenari desgranant cançons de l’època i acompanyat per una orquestrina.

….. oh benvinguts passeu, passeu!!

 Són les quatre de la matinada. Ringo, un noi de 15 anys, s’ha quedat sol, tancat a la sala de ball de la cooperativa La Lleialtat, escrivint al seu quadern. De sobte apareix un home de rostre espantadís que, segons sembla, viu i s’amaga en un refugi. Aquesta nit ha hagut de sortir a buscar menjar i coneix el xaval…
A partir d’aquesta trobada, i sota la mirada de l’adolescent Ringo, desfila un entramat de personatges i situacions que tenen com a teló de fons la Barcelona de la postguerra; el Capità Blay, la Betivú, la Pèl-roja, l’inspector Galván, el senyoret Conrado, Java, Palau, Marc, Aurora, Susana, la senyora Mir… I al seu costat, els temes recurrents de les novel·les de Marsé: l’absent figura del pare, el cinema com a sublimació de la misèria, la brutalitat del poder franquista, la memòria estafada, la derrota, l’erotisme barrejat amb la sordidesa…
Els esforços de Ringo per evadir-se de carrers grisos d’una ciutat on el futur sembla una cosa improbable s’efectuen al costat dels seus amics, explicant aventis, alimentant els seus somnis als cinemes de barri, o escrivint al seu quadern.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

No es tracta dons d’una història de la vida de Marsé… el seu protagonista es un adolescent d’aquella època que en els seus somnis transita per un munt de personatges i d’històries dels llibres d’en Marsé, sense lligam aparent, però citant textos quasi be integres de les seus escrits. Ho fa perfecte des de el punt de vista teatral, segons el meu punt de vista, es clar, transformen aquets textos en pur moviment escènic.

Els textos escollits i la seva unió perfecte, es una feinada de Pau Miró que es mereix el mes gran reconeixement. El resultat final també ha estat possible per la col·laboració del propi Marsé i sobretot pel director d’aquesta producció, Oriol Broggi que transforma en Teatre qualsevol text o iniciativa que se li passi pel cap, com va fer la temporada passada amb l’entorn del mon Fellini.

Han seleccionat textos de uns quant llibres… Caligrafia de los sueños, Si te dicen que caí, El embrujo de Shanghai, Un día volveré, Rabos de lagartija i també un breu homenatge al Pijoaparte d’Ultimes tardes con Teresa. A partir d’aquí han inventat una nova història a l’estil Marsé, on coincideixen diferents personatges de diferents novel·les en un mateix relat.

“Los sueños juveniles se corrompen en boca de los adultos”
empecé a llorar como un niño, pero fumándome un habano, y mi hijo abrazado a mis piernas y llorando de verme llorar. ¿Y sabéis lo que le dije? Lo mismo que decís ahora vosotros, que esta mierda no iba a durar… y a mí me da que nos quedan muchos, muchos años por delante”
cuanto más viejo y carcamal se hace uno, menos ganas tiene de juzgar a nadie. Lo digo porque creo que Dios que ha de ser mucho más viejo y carcamal que yo, cuando me reciba allá arriba, no me juzgará. Me dirá: Pase usted Blay y acomódese por ahí

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Nosaltres, sobretot l’Imma, que ha llegit quasi tot el que ha escrit Juan Marsé, en contra del que opina el crític del que parlava al començament, creiem que no es tracta tan sols d’un recull de textos. Precisament nosaltres estem meravellats de la transformació d’aquets textos escollits, en un llenguatge teatral admirable…. ah ! …. i creure que el públic no ho entén o no li arriba el text, es menysprear-lo.

L’actuació coral de tots els intèrprets te molta força, i no vull anomenar ningú per sobra de l’altre, ja que TOTS estan esplèndids en el paper que li pertoca.  Ara bé, no em puc deixar d’anomenar a Jaume Sisa, ja que la seva col·laboració en l’espectacle es bàsica i es mereix un dels mes grans aplaudiments.

Un altre espectacle, que no us deuríeu de deixar perdre. 

Adiós a la infancia, una aventi de Marsé
a partir de textos de JUAN MARSÉ i música de JAUME SISA
dramatúrgia PAU MIRÓ  – direcció ORIOL BROGGI
intèrprets: Jordi Figueras / Oriol Guinart / Mar del Hoyo / Xicu Masó / Jordi Oriol / Carles Pedragosa / Alícia Pérez / Xavier Ricart / Marc Serra 
i Jaume Sisa
veu en off Juan Marsé
amb la supervisió de Juan Marsé / música original Jaume Sisa / arranjaments Carles Pedragosa / escenografia Sebastià Brosa / vestuari Berta Riera / caracterització Àngels Salinas / il·luminació Guillem Gelabert / so Roc Mateu / vídeo Francesc Isern / assessorament en els textos Andreu Jaume
ajudant de direcció Marc Artigau / ajudant d’escenografia Jorge Salcedo / assistent de direcció per l’Institut del Teatre Begoña Moral / producció executiva La Perla 29
construcció d’escenografia Castells i Planas de Cardedeu i Arts Cenics S.L.
coproducció Teatre Lliure i La Perla 29

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

_____________________________________________________________

– Teatre LLire de Gràcia – Preu 29 € –   ( preu pagat 7 € – TresC)
_____________________________________________________________________________

infant i cargol

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

18 respostes a – Teatre – ADIOS A LA INFANCIA, una aventi de Marsé (****) – Teatre Lliure Gràcia – 13/12/2013

  1. Alex ha dit:

    A mi me gustó mucho.
    Y, yo que nunca había oído cantar a Sisa en directo, me pareció un pedazo de artista.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Benvingut Alex a “Voltar i Voltar”

      M’alegro de què també t’hagi agradat aquesta producció. La ma d’Oriol Broggi es veu per tot arreu i el resultat es magnific.

      En quant a SISA, a pesar dels seus d’alta baixos en la seva carrera musical, crec que és un dels millors cantautors de casa nostre…. llàstima que sigui poc reconegut. La seva presencia a l’escenari fa que l’espectacle sigui encara mes rodo.

      Gràcies per comentar

      M'agrada

  2. Monlora ha dit:

    Nosaltres anirem aquest diumenge a veure que tal…Sobre les critiques…hem vist opinions de tot, pero la majoria son positives. Sobre la feina dels actors, he llegit que Xicu Masó i Oriol Guinart estan perfectes en el seu paper. Com l’Alícia de prostituta i la Mar del Hoyo com la noia malalta, no se si esteu d’acord, Be diumenge veurem i comentarem a veure que ens ha semblat

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Jo crec que tots els actors estan molt bé en els papers que li pertoquen, i és que, es tracta d’una interpretació coral en el que tots son importants.

      Segur que diumenge et posaràs de banda dels que l’hem valorat molt positivament. Aquí esperem el teu comentari.

      M'agrada

      • Monlora ha dit:

        Totalment d’acord, tots els interprets estan molt be en el paper que els toca, tot i que l’Alícia, Jordi Figueras i Xisco Maso son els que mes en van agradar. La música de’n Sisa dona màgia a l’espectacle. Be, una obra per recordar la Barcelona de la postguerra

        M'agrada

        • Miquel Gascon ha dit:

          M’alegro moltíssim de què us hagi agradat. Absolutament d’acord en què en Sisa li dóna el toc màgic a l’espectacle.

          Gràcies també per recordar-te de deixar el teu comentari desprès d’haver-la vist.

          Una abraçada

          M'agrada

  3. Carme ha dit:

    He arribat a la conclusió que només llegeixo les opinions dels que, normalment, i estic d’acord. Hi ha una sèrie de crítics, que no se ven bé per quins criteri es mouen.
    En aquesta ocasió, com quasi sempre, estic d’acord amb tu, no vaig notar les dues hores de durada tot i que estava refredada i quasi no podia respirar.
    Bon Nadal per a tots i que l’any 2014 ens porti tot allò que anhelem…

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      M’alegro molt de què també hagis gaudit d’aquesta meravellosa producció.

      Espero que per Nadal puguis respirar millor i es passin tots els mals. Serà difícil que l’any vinent ens porti tot el que desitjaríem, però almenys ho intentarem amb totes les nostres forces per aconseguir-ho.

      Bon Nadal

      M'agrada

  4. Imma C. ha dit:

    Hola!
    L´Oriol BROGGI és el director ideal per endinsar-nos en el món de JUAN MARSÉ, ja ho va demostrar amb FELLINI. Tot i que he llegit poc aquest autor vaig seguir bé ADIÓS A LA INFANCIA, UN AVENTI DE MARSÉ. El que vull agrair al director és la possibilitat de veure i escoltar el gran SISA, gran músic. SISA forever!
    És una bon regal anar fins el LLIURE de GRÀCIA i deixar-se portar per tots els personatges, en una BCN de postguerra.

    Pel que fa a l´ANNA LIZARÁN quan vam anar a la representació d´ADREÇA DESCONEGUDA l´actor i director Lluís HOMAR va fer un brindis per ella abans de començar l´obra (moment de llàgrimes contingudes) , com cada dia que fan l´obra. Es nota que la porta al cor.

    BON NADAL!!!

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Totalment d’acord que sense la ma d’Oriol Broggi, no s’hagues aconseguit aquesta perfecció en l’anàlisi de l’obra de Marsé. D’alguna manera revius l’època de la Cooperativa La Lleialtat de Gràcia… i dels carrers i cinemes de Gràcia com el Roxi, el Proyecciones, el Selecto….

      Respecte al nom de L’ANNA LIZARAN, els seus antics companys del Teatre LLiure la recorden, però no son capaços d’unir las seves veus per fer-li l’homenatge que es mereix…. el premi honorific “Anna Lizarán” que d’ara en endavant s’entregara cada any als Primes Butaca, crec que no és suficient.

      BON NADAL !!!

      M'agrada

  5. Marta ha dit:

    Vaig gaudir molt amb tots els personatges que interpreta Alicia Perez, perque encara que siguin secundaris entre ells la historia no tindria sentit i també em va encantar el personatge del Ringo

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Benvinguda Marta a “Voltar i Voltar”

      És que l’Alicia és molta Alicia… i pot amb tot. Una actriu extraordinaria!!!

      Jo sóc del parer que tots els personatges escollits, identifiquen molt bé el mon de Marsé i en Ringo és essencial. Gràcies per deixar aquí la teva opinió.

      Torna aviat!!!

      M'agrada

  6. Marta ha dit:

    L’Alicia estaria bé que tingués una trama potent a la Riera i que la deixéssin entrar a Batea Maresme per a poder fer-li la contra al Èdgar Batea

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Aquí Marta si que m’has enxampat…. ja que no he vist ni un sol capítol de la Riera. De totes maneres i veient l’èxit de la serie i els actors que actuen, no m’importaria pas començar ara per el capítol 1.

      Segurament l’Imma si que et podrà contestar, ja que ella la veu quant por, moltes vegades a traves del telefon mòbil.

      M'agrada

      • Imma Barba ha dit:

        A mi la Riera em té atrapada i com per horari laboral no la puc veure quan toca, la veig des del ipad els caps de setmana.
        No se si ella hauria d’entrar al Batea Maresme però estic segura que li reserven algun paper de pes, ja que l’han fet reaparèixer i just quan la Mercè “peta”…. quins nervis!!!!!!!!!!!!!!

        M'agrada

  7. Neus ha dit:

    “Adiós a la infancia”,tenia tots els ingredients per que sortís un menú d’estrella Michelin : Pau Miró,Oriol Broggi,el magnífic i admirat per nosaltres Sisa,un repartiment molt ben triat i un espai únic i màgic com és El Lliure de Gràcia.
    Des que vam entrar ens ho vam passar molt bé.

    M'agrada

Respon a Miquel Gascon Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.