Tornem a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya per tal de gaudir d’una obra de Tennessee Williams, LA ROSA TATUADA. Teatre de nou, amb recursos, ja que actuen ni mes ni menys que 12 actors.
Existeixen crítics teatrals “professionals” que es creuen amb dret a pontificar, i la veritat que a mi em fereix que es pugui dir que la Sala Gran del TNC li “va gran” a la directora d’aquesta proposta, Carlota Subirós…. i això ho diu tan sols amb l’argument de que la escenografia no ocupa tot l’escenari…. i es queda tan fresc. Vergonya aliena !!! Quant una persona que en teoria enten de teatre, confon la posada en escena amb la escenografia… ja diu molt d’ella…. i es que quant no es pot trobar cap critica negativa, amb cap i peus, aquest tipus de personatges s’agafen al mes inesperat.
Carlota Subirós el que fa realment es una posada en escena impactant d’un dels clàssics mes coneguts del gran Tennessee Williams, amb un gran repartiment encapçalat per la gran, gran i gran Clara Segura.
Una escenografia de Max Glaenzel al mig del escenari, efectivament petita, que representa una casa de fusta sobre una plataforma giratòria que permet introduir-nos al seu interior per veure l’acció. La resta del escenari buit, si, però ple de vida durant tota la representació…. la casa i el seu exterior…. les veïnes i els seus xixiueixos, els cantants i la musica del piano en directe al fons del escenaris, el anar i venir de la resta dels intèrprets.
Els protagonistes son els únics que trepitgen per dins la casa. Em sembla una solució encertada i que a mes a mes permet fer bolos per la resta de Teatres de Catalunya amb facilitat. A tothom ens agrada les escenografies espectaculars,però quant no es te el pressupost que un voldria, un bon director te que trobar la solució mes efectiva per representar l’obra que li han encarregat i que no desllueixi en absolut per tal d’explicar la historia el millor possible.
I això la Carlota ho ha aconseguit amb escreix, amb una molt bona direcció d’actors i a mes a mes acompanyada amb musica en directe i cançons a cappella de musica siciliana (o corsa ?), que posa la pell de gallina.
En la comunitat siciliana d’una petita població nord-americana no gaire lluny de Nova Orleans, Serafina espera el seu marit, transportista. Ben aviat sabrem, però, que l’home ja no tornarà.
Aquesta mort violenta és el punt de partida de La rosa tatuada. A partir d’aleshores, Serafina es reclourà a casa seva, amb la intenció de guardar un dol rigorós per un amor que creu pur i irrepetible. Tot i així, les ombres de l’engany i la mentida s’aniran fent cada cop més grans, i finalment els intents d’aïllar-se del món, tancant la casa amb pany i forrellat, toparan amb un renaixement inesperat del seu propi desig, que conduirà Serafina a un violent xoc entre les rigideses del seu entorn i la seva nova i exuberant sensualitat.
La il·luminació de Mingo Albir, per força ha tingut que treballar quasi exclusivament en l’espai de la casa, ja que la resta és l’escenari buit… i per tant dona la sensació de que fora sempre de nit, quant no es aixi. El vestuari responsabilitat de Marta Rafa, molt adequada per l’època que vol representar.
Per últim, la interpretació coral molt be en general i com ja he dit abans en el paper de la protagonista, Serafina, un treball per emmarcar en quadre d’honor (el proper premi butaca ???) la gran Clara Segura ens deixa sense respiració. BRUTAL !!! Solament per veure la seva actuació, paga la pena desplaçar-se fins al TNC i pagar el preu de l’entrada.
Ens va sorprendre també molt favorablement l’actuació de Bruno Oro, en potser la millor interpretació que l’hem pogut veure.
Com veieu, aquesta producció del TNC, per nosaltres és tot un 5 estrelles, per que es conjuga l’escriptura del gran Tennessee Williams, la boníssima direcció de Carlota Subirós i la gran interpretació de Clara Segura.
ASSUNTA. Hi ha alguna cosa de salvatge a l’aire, no fa vent però tot es mou.
SERAFINA. Jo no veig res que es mogui i tu tampoc no ho veus.
ASSUNTA. No es mou res que es pugui veure, però tot s’està movent… I jo sento el soroll de les estrelles. El sents? Sents el soroll de les estrelles?
(Tennessee Williams, La rosa tatuada)
La rosa tatuada és la peça amb la qual he donat testimoni del meu amor pel món.
(Tennessee Williams, Memòries)
Recomanable al 100% segons el nostre paper, encara que no tothom pensa el mateix que nosaltres, segons algunes critiques llegides. Feu-nos el favor d’anar a veure-la….
…anireu ??? SI … i … SI.
De moment no ens hem abonat al TNC i la veritat es que no ho trobem a faltar massa. Estar clar que no paga la pena avançar tots el calerons d’un abonament per avançat, ja que desprès no et pots aprofitar de les ofertes que surten sovint, i mes quant en l’abonament no es mima al abonat fidel, con es en aquest cas. En aquesta ocasió hem aconseguit dues invitacions per ser abonats del Teatre Lliure.
Però de ben segur repetirem.
La rosa tatuada – Tennessee Williams
Direcció: Carlota Subirós
Traducció i direcció: Carlota Subirós – Escenografia: Max Glaenzel – Vestuari: Marta Rafa – Il·luminació:
Mingo Albir – Assessoria de cant i composició vocal: Pere Sais – So: Damien Bazin – Audiovisuals: Àlex Serrano i Josep Maria Marimon – Caracterització: Àngels Salinas – Ajudant de direcció: Ferran Dordal
Amb Pepo Blasco – Rosa Cadafalch – Màrcia Cisteró – Montse Esteve – Oriol Genís – Alícia González Laa – Antònia Jaume – David Marcé – Bruno Oro – Marta Ossó – Clara Segura – Teresa Urroz
Producció: Teatre Nacional de Catalunya
_____________________________________________________________
– Teatre Nacional de Catalunya – Sala Gran – Preu 28 € – 11/12 ( invitació per ser abonat del Teatre Lliure)
28/12 (preu pagat: 25 € – TresC)
_____________________________________________________________________________
A aquestes alçades ja us fem més cas a vosaltres que a molts crítics consagrats. I veient com deixeu l’obra ens l’apuntem per a aquest Nadal. Ens heu fet venir moltes ganes d’anar-hi!
Gràcies per confiar amb la nostra opinió, però això a vegades va com t’agafa el cos… i si esperes molt d’una obra et pot arribar fins i tot a decebre.
A veure si es veritat i us animeu a anar al TNC a veure actuar a aquesta “monstrua” de l’escena catalana.
Hola,
aquest cap de setmana hem vist LA ROSA TATUADA: ens ha agradat moltíssim, cadascun dels actors o actrius, molt bon treball coral, encara que destaqui la Clara Segura (passa per tots els registres) per protagonista. L´estona ens va passar volant.
L´escenografia giratòria molt ben trobada.
Destacar la bona adaptació que ha fet la directora Carlota Subirós de l´obra de Tennessee Williams, bon ritme teatral.
Recomano agafar entrades de la quinzena filera endavant.
Sempre m´agrada veure quan treballen junts la C. Segura i el B.Oro, ja sigui en clau còmica o no.
Totalment d´acord amb la vostra opinió.
Nosaltres estàvem a la fila 3 (no acostumem a estar tan a prop a la Sala Gran) i semblava que estam asseguts a l’escenari. Una meravella.
Jo recomano no anar mes endavant… de fila 3 fins màxim a la 13 que es la que esta abans del passadís que separa la platea en dues parts.
Gràcies per deixar la vostra opinió a Can Voltaire.
Al presentar la programació del TNC i veure-la anunciada, junt amb el repartiment, els GAT’s ja la varem escollir com una de les que no ens podíem perdre, tenim les entrades pel 8 de gener.
Bones festes a tothom i un any 2014 en que TOT vagi com ha d’anar…
Una abraçada
Carme
Nosaltres tenim previst anar de nou el proper 28 de desembre, perquè ja les teníem comprades abans de l’estrena. Segur que us agradarà…. ja ens ho fareu saber.
TOT, TOT no crec que ho puguem aconseguir i es que aquest estat on estem ficats, en realitat encara esta visquent el postfranquisme….. l’única democràcia vàlida per ells es la que no va en contra dels seus interessos. Del que si podem estar segurs es que no podran tapar-nos la boca per gaire mes temps.
Bones festes per tu i els teus…. una abraçada
A veure si el proper cap de setmana hi fem cap.
Gràcies per la recomanació.
Una abraçada i fins divendres
Encara que se que lo vostre es la musica, la cuina i la FOTOGRAFIA, de debò que paga la pena no perdre’s actuacions com aquesta, a la Rosa Tatuada.
Intenteu comprar entrades el mes proper possible al escenari.
Fins divendres a la ventafocs !!!
Tranquils,que amb aquesta acabo per avui !!!!!!!
“La Rosa Tatuada”,va començar amb molta força,però,i sé que no hi esteu d’acord,em va deixar d’interessar a mitja obra.Pot ser que l’actor Bruno Oro no m’acabés de convèncer.
Pel que fa a l’escenografia em va agradar molt.
La Clara Segura segueix sent una de les meves actrius preferides,per ella vaig triar aquesta obra,i tot hi que va estar increible, penso que encara ens ha de sorprendre més.
No sé,si hagués estat l’obra en la seva totalitat més dura,possiblement m’hagués agradat moltíssim.
La nostra valoració va ser de 7.
Per cert……
A la Gala de Nadal de la Seca vàrem descobrir un bailaor de flamenc que es diu José Manuel Álbarez que actuarà aquest any i que no ens el perdrem !!!!!!!!!!!!!!!
I……..comencem l’any amb teatre………..
Aquesta nit anirem a veure “Ojos Verdes”,feia temps que en teníem ganes i amb l’excusa de fer un regal a la meva mare, que avui és el seu aniversari,ens anem a veure-la.
Bé ja ni ha prou per avui,demà més !!!!!!!!!!!!
Una abraçada.
Efectivament, aquesta vegada no estem del tot d’acord. L’obra de teatre de Tennessee Williams, és així….. i no acaba malament… aixi i tot tot el nus de l’obra és un drama força dur. El paper que interpreta Bruno Oro, fa reviure a la protagonista i és un paper força còmic i divertit…. per tant, no crec que sigui pas culpa de la seva interpretació, aquest gir que agafa l’obra a la segona part..
Potser el que passa és que és un actor que el veiem força sovint a TV3, especialment a Polònia i el tenim massa encasellat en papers còmics. A nosaltres aquesta vegada ens va sorprendre la seva bona interpretació i ens va agradar moltíssim.
Ojos verdes, estic segur que us agradarà…. crec que ja us conec prou bé, i em sorprendria molt de què no fos així.
Una abraçada
Hola amics:
Fantàstica l’adaptació de la Carlota Subirós de l’obra de Tennesse Williams, els GAT’s, com sempre, l’hem llegit abans de anar-hi i està plena d’acotacions de com veu l’autor cada escena, llums, sons, musiques, veus… i que la directora les ha sabut introduir d’una manera magistral. Tan magistral com el treball de la Clara Segura, no descobreixo res de nou, ja ho sé, però es que aquesta dona toca tots els registres i tots els toca bé, et fa riure, plorar, somiar, emocionar… jo la segueixo des del Somni de Mozart, a la sala petita del TNC pels voltants de 1998, fent un petit paper…
Les quasi tres hores hem van passar volant i això es la millor senyal.
Una abraçada “virtual”
Carme
Menys mal que us ha agradat, perquè tinc amics blocaires que l’han deixat a parir, especialment l’actuació de la Clara Segura. La veritat és que no entenc com poden tenir aquesta visió, perquè almenys per mi ha estat una de les grans actuacions antològiques del Teatre Català.
Gràcies per escriure aquí la teva opinió…… em tranquil·litza veure que pensem igual i que no estic equivocat..
Un altre abraçada virtual…. a veure quant ens la podem donar de veritat.
Reitero lòpinió com a Gat´s que sóc. Només volia apuntar que trobo léscenografia molt encertada. Vaig llegir opinions que no la valoraven prou, argumentant la desproporció de l´escenari de la sala gran amb la casa en si. jo crec que és perfecte, enmarca i remarca el món/univers de la Serafina. Un món petit, tradicional i, a voltes, claustrofòbic , on s`ha tancat aquesta dona desfeta pel dolor que es nega aceptar la realitat dels fets.
Chapeau per la Clara!!
Abans d`ahir vam intentar anar a la Filmoteca, hi feien la pel.lícula (Burt Lancaster i Silvana Manganno) i després hi havia un col.loqui amb membres de lèquip artístic del TNC. Però….. quan vam arribar les entrades estaven exhaurides. Quin greu!!
Montse
Nosaltres pensem el mateix que tu…. tant en el que fa a l’escenografia com en l’extraordinària actuació de Clara Segura.
Quina ràbia no haver pogut entrar a la Filmoteca… de totes maneres crec que era part del programa del TNC ja que aquest any el nou director del TNC ha inflat falsament el programa a base de considerar que les xerrades al final de l’espectacle es considerin com una altra activitat….. així com també qualsevol acció que es realitzi fora de l’edifici del TNC, com per exemple aquest passe a la Filmoteca. Realment penós.