Una estrena molt esperada, … i és que ens agraden molt els Musicals i mes encara si es tracta del mestre per excel·lència dels Musicals…. de Stephen Sondheim.
Divendres passat, 6 de desembre, desprès d’un dia festiu “forçat” per tal de “celebrar” per imperatiu legal, una llei que cada cop ens constreny mes i ens força a pertànyer a un estat del que no ens sentim partícips i que alhora ens menysprea com a poble, tan sols per sentir-se diferent i tenir una llengua pròpia… ens apropem de nou al nostre Teatre Lliure i tornem a pagar el 21% del preu de la localitat a un Estat al que li fa por la paraula “LLIURE” i la paraula “CULTURA”.
Lluís Pasqual va comentar a la premsa uns dies abans de la estrena a Barcelona que “Sondheim és el Shakespeare dels musicals“, … i te tota la raó; llavors, jo em pregunto… si això es així i es reconegut per tothom, no s’entén el perquè a Catalunya els Musicals no resulten rendibles i el públic no assisteix en massa com si succeeix en altres ciutats com Madrid, Londres o New York, on anar a veure un Musical requereix avançar la compra de localitats setmanes o mesos. Els teatres públics segons el meu parer no fan el suficient esforç perquè aquest tipus d’espectacles Teatrals es portin als escenaris a casa nostre tal i com fan amb qualsevol text de Shakespear, Àngel Guimerà, Santiago Rusiñol, Josep Maria de Segarra o Salvador Espriu.
Ho deixen tot en mans de l’iniciativa privada i evidentment la rendibilitat passa per davant de tot… és per això que la multinacional Stage entertainmment, va anunciar ja fa temps que no estrenaria “El Rey León” a Barcelona per falta de rendibilitat. Davant d’aquesta actitud potser convindria de fer una mena de boicot i no viatjar a Madrid per anar a veure aquest Musical.
Marry Me a Little és un musical que, sota la supervisió de Stephen Sondheim, utilitza alguns dels seus temes menys habituals per endinsar-nos en un fantàstic conte d’amor sobre dos desconeguts que comparteixen soledat i edifici.
Aquesta personal i contemporània història romàntica no deixa de ser un reflex irònic i cruel de la vida moderna. És el nostre veí, que no coneixem, l’amor de la nostra vida? Què volem trobar en la nostra parella? Ha canviat la manera de comunicar-nos però… això perjudica o millora les nostres relacions? Totes aquestes preguntes troben resposta en un musical que reflexiona sobre la incapacitat que tenim les persones d’aturar el nostre rellotge vital per observar el nostre entorn més proper. La realitat que ens envolta. Les coses que realment importen i que, sovint, passen per davant nostre sense adonar-nos-en.
El director d’escena i dramaturg Toni Martin ha debutat com a director d’un espectacle d’aquest gènere, i la veritat es que ha tingut molt bon ull en escollir els responsables de cada un del aspectes importants del espectacle. La escenografia blanca de Xavi Sastre es exquisida i no ofega el poc espai escènic, igualment que l’intel·ligent és el disseny de la il·luminació de Joan Cisa (em va agradar molt el núvol de bombetes que envolta els protagonistes en un moment donat). Roser Batalla ha estat la responsable de la traducció de les lletres…i ho fa tant be, que semblen cançons composades en català.
Però el que el públic veu i valora mes, es la veu i la teatralitat dels dos protagonistes, Mone Teruel i Toni Viñals, que assoleixen un molt bon resultat, en part per una amplificació gairebé perfecte que els hi permet treure de la seva veu tots els registres possibles, encara que a vegades xixiuguexin en les seves converses cantades. Es curiós l’efecte que aconsegueixen amb dos veus tan diferents i de mons tan diferents…. ella mes propera al jazz i ell mes de la escola lírica.
Mone Teruel l’hem vist per exemple a, Guys and dolls, Company, T’estimo ets perfecte… ja et canviaré, Full Monty, Gaudí i Mals d’amor d’una gata francesa. A Toni Viñals l’hem pogut veure a Porter Paradís, Mikado, Spamalot… és membre de la Companyia Dei Furbi amb la qual ha creat i protagonitzat La Flauta Màgica. Variacions Dei Furbi (nominat als Premis Butaca 2013 al Millor Espectacle Musical i al Millor Actor de Teatre Musical).
Un bon espectacle totalment recomanable, encara que sapiguem des del inici que son cançons no massa conegudes d’altres musicals i reciclats d’alguna manera per formar aquest espectacle.
Les cançons de aquest musical “CASAT UNA MICA AMB MI”, van estar creades per Musicals molt diferents, com poden ser Funny Thing Happened of the Way to the Forum, Anyone Can Whistle, Company, Follies, A Little Night Music o Saturday Night. Han estat seleccionades per Craig Lucas i Norman Rene i entrellaçades de tal manera que semblen fetes d’exprofés per un Musical nou de trinca.
Musical de petit format, sense la espectacularitat a la que estem acostumats en altres produccions multinacionals de gran presupost…. però a nosaltres ens va agradar força… encara que ens va saber a poc i es que dura tan sols poc mes d’un hora.
música STEPHEN SONDHEIM dramatúrgia CRAIG LUCAS i NORMAN RENE
direcció TONI MARTÍN direcció musical XAVIER TORRAS
intèrprets: Mone Teruel i Toni Viñals / piano Xavier Torras
traducció de l’anglès Roser Batalla / arranjaments i piano Xavier Torras / escenografia Xavi Sastre / vestuari Bruno Abreu / il·luminació Joan Cisa / so Igor Pinto / coreografia Bealia Guerra
coproducció Teatre Lliure, Espai l’Amistat i Hold on Company
segons una producció per a l’Off-Broadway de Diane de Mailly amb William B. Young
producció original Production Company
_____________________________________________________________
– Teatre Lliure – Espai Lliure – Preu 22 € – ( preu pagat 16 € – Abonament de 20 entrades)
_____________________________________________________________________________
Retroenllaç: – Teatre – BALLA AMB MI – (🐌🐌🐌🐌 ) – Circol Maldà – 24/09/2015 | Voltar i Voltar