– Articles de premsa – Espanya contra Catalunya – L’evidencia dels fets – El Punt Avui 12/12/2013

L’evidència dels fets

(Lluís Martínez) – El Punt Avui 12/12/2013

El triomf de les tropes mercenàries al servei de Felip V va representar la fi de les llibertats de Catalunya. No només es va dissoldre la Diputació i la Generalitat, sinó que es van liquidar tots els símbols: tropes regulars, sometent, coronela, seca (encunyament de moneda), banderes i fins i tot algunes imatges pròpies de les processons religioses. Tot quedava sotmès al centralisme. A partir d’aquell moment, a Catalunya no hi hauria més furs ni privilegis que els de Felip V. Tot el poble català va ser desarmat, en una campanya en què es pretenia fer explícita la humiliació. A les llars, fins i tot els ganivets de punta havien d’estar encadenats a la taula.

El càstig econòmic contra Catalunya va ser implacable. Les tropes invasores, que feia mesos que no cobraven, anaven voltant pels pobles per menjar o per requisar el que els semblava. A tothom que va participar en la defensa de Barcelona i que tenia béns, aquests els van ser embargats, i alguns no els van recuperar fins al 1725. Molts altres ni tan sols van tenir aquesta sort. A més, els vencedors van imposar un tribut suplementari, el reial cadastre, copiat del que regia a França, i que aquí era més conegut com el catàstrofe.

Però el pitjor va arribar amb el decret del 16 de gener del 1716, anomenat de Nova Planta, que imposava una reorganització de l’administració i l’ordenació del país. En la pràctica va suposar la supressió definitiva de la sobirania i de les institucions pròpies de Catalunya.

Va ser en aquesta època d’uniformitat i centralisme que l’administració espanyola va començar a obsessionar-se amb la cultura catalana, a la qual veia com un destorb en els seus objectius. Com que el nucli de qualsevol cultura és la llengua, tots els esforços de les autoritats castellanes van anar adreçats a foragitar-la del terreny oficial i públic. Així, el castellà es va convertir en l’única llengua de relació amb totes les administracions. El 1717 es va dictar una instrucció secreta als corregidors, als quals es va manar que introduïssin el castellà a tot arreu “para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”.

També es va imposar el castellà a l’escola, tot i que amb un èxit limitat, perquè el sistema educatiu era molt limitat i precari.

La pervivència del català serveix ara als revisionistes per negar la persecució de la llengua catalana, quan en realitat haurien d’entendre que això s’explica, en gran part, per la ineptitud de les administracions castellanes.

Com que els règims centralistes estaven obsessionats amb el català, de tant en tant repetien les prohibicions i les amenaces.

Els alumnes havien de parlar en castellà; els sermons s’havien de pronunciar en castellà; els llibres s’havien d’editar en castellà, igual que les escriptures, les partides de baptisme i els certificats de matrimoni i de defunció. El teatre només es podia representar en castellà, prohibició que data del 1801 i que es va haver de repetir el 1867.

Al principi del segle XX, la repressió del català continuava ben viva. Però també apareix un fenomen nou que ha arribat fins als nostres dies: el negacionisme, afirmar que Espanya mai no ha perseguit Catalunya ni el català ni els seus símbols. Així, el 1902, dos anys després que el governador civil de Lleida reiterés la prohibició d’utilitzar el català a l’escola, Ramón Menéndez y Pidal, escrivia a El Imparcial: “No veig per què s’han d’alarmar els catalanistes. L’Estat no és enemic de la parla catalana.”

La dictadura del general Miguel Primo de Rivera va intensificar la persecució del català fins a límits grotescos, com ara prohibint que es pogués utilitzar quan es parlava per telèfon o quan s’enviava un telegrama, i prohibint també la Santa espina

La dictadura de Primo de Rivera només seria un aperitiu del que arribaria després del 1939, quan l’obsessió de les autoritats contra el català va esdevenir malaltissa, gairebé psiquiàtrica. Al capdavall, el règim autonòmic de Catalunya assolit durant la República va ser un dels motius principals de la rebel·lió militar.

Amb Franco, l’ús públic del català va ser totalment prohibit

 El català va ser foragitat de la vida pública, ja fos oficial o privada. No es podia retolar en català. Encara més: els rètols havien de ser esborrats del tot. No es podia col·locar una planxa de fusta o de metall a sobre. El paper comercial, si la capçalera estava redactada en català i no es podia substituir per la penúria de la postguerra, havia de dur un segell a sobre que digués: “Arriba España, viva España”.

El català no es podia utilitzar a les botigues ni a les escriptures públiques. Els funcionaris van ser depurats. El 1952, el governador civil, Felipe Acedo Colunga, encara diria: “Vostès creuen que hem fet la guerra perquè el català torni a ser d’ús públic?”

PERSECUCIÓ DEL CATALÀ??? …. MAI !!!

És evident que, en aquest segle XXI, la millor manera de competir és ser com més petit millor
 
Fernando de Haro -la razón, 9/12/2013
_______________________________________________________________
Obligar a usar el castellà a Catalunya és fer-los un favor paternal
Juan Llarch – any 1927
_______________________________________________________________
Mai no es va dictar una prohibició contra les llengües no castellanes
Antonio Domínguez Ortiz, historiador any 1982
_______________________________________________________________
L’Estat no és enemic de la parla catalana
Ramón Menéndez Pidal any 1902
_______________________________________________________________
Caldria veure quan s’ha prohibit parlar una llengua a Espanya i amb quina intensitat
Pilar Castillo any 2001
_______________________________________________________________
Mai no hi ha hagut cap opressió, i la resta és enverinar la història i falsejar-la
Miguel de Unamuno any 1932
_______________________________________________________________
Gossos catalans! No sou dignes del sol que us il·lumina
Coronel Antonio Aymat any 1939
_______________________________________________________________
Mai va ser la nostra, llengua d’imposició, sinó de trobada; no es va obligar ningú a parlar en castellà
Joan Carles I, rei d’Espanya – entrega del premi cervantes, 23/IV/2001
_______________________________________________________________
Catalunya no és una nació. A Espanya només hi ha una nació, que és la nació espanyola
Rosa Díez any 2008
_______________________________________________________________
Avui dia, l’únic que funciona a Catalunya és un club de futbol
Arcadi Espada – El Mundo, 16/VI/2006
_______________________________________________________________
Podria semblar un episodi anecdòtic… si no estigués dins d’una estratègia de propaganda
Ignacio Camacho – ABC, 10/12/2013
_______________________________________________________________
‹Todos los catalanes son una mierda›
Luis de Galinsoga – 21/6/1959
_______________________________________________________________
Transformarem Madrid en un jardí; Bilbao, en una gran fàbrica, i Barcelona, en un immens solar
General Queipo del Llano any 1938
_______________________________________________________________
El castellà és ara perseguit a Catalunya com ho va ser el català en temps de Franco
Mariano Rajoy any 2006
_______________________________________________________________
El delicat edifici de la unitat espanyola es clivella cada dia davant la indignació de l’espanyol corrent
 
Luis María Anson – abc, 27/IX/2004
_______________________________________________________________
Cal posar tancs al territori que cometi un acte de desobediència constitucional
Albert Boadella – any 2005
_______________________________________________________________
Cal espanyolitzar els nens catalans. Que els nens catalans se sentin tan orgullosos de ser catalans com de ser espanyols
José Ignacio Wert – 1o/x/2012
_______________________________________________________________
Vostès creuen que hem fet la guerra perquè el català torni a ser d’ús públic
Felipe Acedo Colunga – any 1952
_______________________________________________________________
Hi ha en molts llocs d’Espanya un sentiment molt profund de rancúnia contra els catalans
 
ABC – any 1937
_______________________________________________________________
El nostre punt de vista és que es decreti l’estat de guerra
Coronel Leopoldo Sánchez – 16/10/2012
_______________________________________________________________
Utilitzar una història falsejada al servei d’objectius polítics és el tret distintiu… d’una identitat monolítica
Editorial ABC, 10/12/2013
_______________________________________________________________
Els catalans es poden posar els seus diners on els càpiguen
Juan Carlos Rodríguez Ibarra – any 2005
_______________________________________________________________
Davant la seva hispanofòbia [es pot aconseguir] una catalanofòbia que, mal els pesi, mai ha existit a Espanya
 
Victoria Prego – el mundo, 11/12/2013
_______________________________________________________________
¿Com es pot parlar amb gent que diu que Espanya està contra Catalunya, si sempre l’ha admirada?
 José María Carrascal – abc, 11/12/2013
_______________________________________________________________
Pobra Catalunya. Avui està patint aquest desgraciat vendaval de capficament i de mediocritat, però, com tot vendaval, passarà
Pedro Gómez de la Serna – la razón, 11/12/2013
_______________________________________________________________
Espanya protesta… contra la punible conducta d’aquests malvats [catalans]
ABC any 1920
_______________________________________________________________
El simposi de l’odi… ataca de manera directa Catalunya
Juan Carlos Girauta – abc, 10/12/2013
_______________________________________________________________
El PP ha de demanar que s’apliqui la llei d’estabilitat al peu de la lletra, ja que Catalunya incompleix el límit del dèficit
Editorial El mundo, 11/12/2013
_______________________________________________________________
A un artista que tingui un principi de llibertat en la seva ment se li fa impossible estar a Catalunya
Albert Boadella – any 2006
_______________________________________________________________
A Catalunya la vam ocupar el 1939 i estem disposats a agafar un altre cop el fusell  
Manuel Fraga Iribarne – any 1968
_______________________________________________________________
És una llei… la necessitat de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys
Manuel Azaña – any 1934
_______________________________________________________________
El vostre llenguatge en l’ús privat i familiar no serà perseguit
General Eliseo A. Arenas Cap dels Serveis d’Ocupació – ban del 27/I/1939
_______________________________________________________________
‹Catalán, judío y renegado, pagarás los daños que has causado›
Cançó dels falangistes – front de l’ebre, 1938
_______________________________________________________________
Les conferències són l’expressió del sectarisme d’uns historiadors que són polítics partidistes
Francisco Marhuenda – la razón, 10/12/2013
_______________________________________________________________

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Articles d'opinió a la premsa i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.