Tornem a la Sala FlyHard amb el gust amarg desprès de la notícia de què en Jordi Casanovas és desentén de la seva direcció, sembla que per discrepàncies amb la resta de l’equip de la Sala que ell mateix va fundar.
A nosaltres ens sap molt greu aquesta notícia, ja que la Sala FlyHard ha estat una troballa que ens ha marcat molt positivament en la nostra cultura teatral i que fins i tot la podíem comparar potser en aquell altre descobriment que varem fer quant érem joves de la Sala del Teatre Lliure de Gràcia.
Desitgem a l’equip que continua fent-se carreg de la Sala se’n pugui sortir d’aquest mal tràngol i continuin obtenint els increïbles resultats que ha revolucionat l’escena a Catalunya amb la seva aposta pel teatre contemporani en petit format.
Ets bo. Només has tingut mala sort.
Ets de puta mare. Només t’ha faltat una mica d’empenta.
Saps que aquella feina havia de ser teva. Que la cambrera que et va mirar dues vegades, hauria d’estar als teus braços. Que aquella idea era genial. Ho saps, oi?
Ara, només et cal donar la primera passa, bip. I després la segona, bip. I després la tercera i la quarta. No necessites pensar, no necessites decidir.
Només necessites seguir les instruccions.
Només necessites ser tu mateix.
Només necessites EGO.
EGO es tracta d’una molt bona idea, escrita i dirigida per Marc Angelet; tracta d’un mon que a nosaltres ens és molt proper, ja que el nostre fill Saül, és creador d’aplicacions de videojocs i l’ambient que recrea aquesta producció creiem que es força real. En un garatge uns joves adolescents es tanquen per treballar en la creació d’aplicacions que puguin ser útils i rendibles a traves dels telèfons mòbils. Somien en crear quelcom important com en Bill Gates amb les seves pròpies mans, amb la seva capacitat de creació…. però no és tan fàcil i porten alguns anys d’intentones que acaben en el no res. De sobte creen una aplicació a la qual li posen el nom de “EGO”… i comença a tenir un èxit inesperat en el ranking de descarregues. Malauradament l’aplicació podríem dir, obté vida pròpia i sobrepassa la capacitat de control dels seus propis creadors.
Aquest argument el trobo engrescador, però crec que Marc Angelet l’ha treballat menys del que es mereixia la idea inicial…. l’ha tret massa aviat del forn per tal d’ensenyar una idea molt bona…. el mes aviat possible. Sota el meu punt de vista, això ha estat un error.
Els adolescents, son i hem estat, una mica “esbojarrats” en les seves reaccions impulsives e il·lusionats, però no sel’s pot representar a escena com si fossin una mica tontets e infantils…. almenys és la imatge que em va donar al principi la producció quant tot just es presenta els personatges, amb un humor que mes que adolescent és fins i tot ridícul… buscant la rialla fàcil. Vaig tenir la sensació de rebutj, quan algun espectador al meu costat (pocs realment) esclataven en riallades….. de què deuen riure??? em preguntava jo mateix.
Desprès d’aquesta impressió inicial, la cosa va anar millorant força apresa quant l’autor deixa d’utilitzar l’humor fàcil per entrar mes en matèria, analitzant cada personatge i de mica en mica creant en el petit espai de la Sala FlyHar d’una mena de sensació de tensió tipus thriller, que no arriba a ser angoixant, però que SI capta l’atenció del public, fins arribar al clímax amb un final inesperat.
L’actuació dels quatre actors la vaig trobar força mes fluixa que en altres ocasions, exceptuant a en Pablo Lammers que fa el paper mes desagradable (policia fatxenda i seguidor de l’espanyol, com no podria ser d’un altre manera) en una actuació molt ben treballada. Nadina Campàs en el paper de psicòloga, no em va fer massa creïble el seu personatge… Oriol Casals, el protagonista, força bé…. i en Xavi Francés forçat a fer un paper que no escau a la realitat i que crec sincerament que el perjudica… de totes maneres va anar millorant a mida que el director li permet deixar de fer pallassades.
En conjunt em va agradar “EGO”, valorant molt mes el resultat de la meitat cap endavant, amb un argument bo, que es mereixia segurament mes temps de cocció. Hauria estat potser un altre gran èxit de la nostra estimada FlyHard.
Això si… vaig sortir de la Sala dient repetidament “ego” fins que em vaig posar-me al llit.
Dramatúgia i Direcció: Marc Angelet
Repartiment: Nadina Campàs, Oriol Casals, Xavi Francès i Pablo Lammers.
Ajudant Direcció: Artur Rodríguez – Escenografia: Elisenda Pérez – Vestuati: Iztok Hrga – Construcció escenografia: Elisenda Pérez – Il.luminació, So i Tècnic de funció: Xavi Gardés – Fotografies de l’espectacle: Roser Blanch – Disseny Cartell: Víctor Duque i Roser Blanch – Premsa i Comunicació: Mònica Gálvez – Administració: Sergio Matamala
Producció: FlyHard Produccions S.L.
_____________________________________________________________
– Sala FlyHard – Preu 10 o 15 a voluntat € – ( preu pagat 10 € )
_____________________________________________________________________________