… anar a la primera crónica …
… anar a la segona crónica…
Dijous 21 de novembre – Sortim de Toledo i emprenem la ruta que avui ens ha de dur fins a Almagro. Fem una parada a la població de Consuegra amb el seu castell i els seus molins de vent. Fa molt de vent i fred però no deixem passar l’oportunitat de fer un munt de fotos aprofitant la posta de sol. Continuem ruta i arribem al parador a quarts de vuit del vespre.
Descansem una estona i com ja no volem sopar més en un parador, escarmentats per la nefasta qualitat dels plats o per la dolenta elaboració, que no sabem ben bé quin és el motiu. Reservem en el Meson del Corregidor (*** ½) on anem caminant i ens atenen de meravella. Tot el que sopem boníssim.
Divendres 22 de novembre –
Avui tenim pensat anar a dinar a Las Rejas, un restaurant de la població de Las Pedroñeras guardonat amb una estrella Michelin. Per tant la nostra ruta d’avui serà cap al nord de Almagro. La primera parada la fem a Peñarroya des d’on es veu el començament de las lagunes de Ruidera. Un castell imponent permet fer unes fotos extraordinàries.
Visitem la capella i l’ermita de la Virgen de Peñarroya que són dins del castell i on venen en romeria al mes de setembre.
D’aquí ens dirigim a Alcazar de San Juan per iniciar una de les rutes del Quixot visitant els molins que dominen la colina. Podem entrar a dos d’ells, un amb unes projeccions de vídeo de les diferents activitats a les estacions de l’any i a l’altre es pot veure la maquinària que feia funcionar els molins.
Entrem després a la població i encara que ens costa trobar la part monumental acabem veient per fora la església de Santa Maria la Mayor i la torre del Gran Prior, l’únic que queda d’un antic palau.
Continuem fins a Campo de Criptana on ens passegem enmig dels deu molins que encara es conserven, tres d’ells de l’època medieval.
Teniem moltes ganes de menjar al restaurant las Rejas (****) i haviem reservat feia molts dies, ja que 3 soles Repsol i 1 estrella Mivchelin. Fem el menú degustació amb maridatge de vins i si bé és bo… és un menú una mica descompensat i molt pesat. Són dotze plats i dues postres molt “ensalsats” tots. El servei deixa una mica que desitjar.
Ens dirigim a Belmonte per visitar el seu conegut castell i arribem amb el temps just per poder fer la visita. És un castell totalment restaurat i presenta les habitacions moblades i amb ajuda del audioguia et fas una idea dels diferents usos que es donaven a aquestes habitacions, per exemple vam descobrir que el dormitori era el lloc on els senyors del castell rebien a les visites……. Són dues plantes, un soterrani i les terrasses des de on les vistes són magnifiques.
Dues hores de tornada i descansem una mica a l’habitació abans de sortir a fer un tomb per la plaça i els voltants però com hem decidit no sopar anem a prendre un refresc al bar del parador abans de pujar a l’habitació.
Dissabte 23 de novembre – Després d’esmorzar anem a fer la visita a Almagro.
Com són quarts de deu encara esta tot tancat i passegem per la plaça fent fotos.
Ens apropem a la església però també esta tancada i tornem enrere per visitar el Corral de Comedias, un teatre del segle XVI que encara s’utilitza actualment. És curiós i fem la visita amb l’audioguia.
Anem desprès a visitar el Museu del Teatre però en aquest cas no obren fins a les onze i fem temps aprofitant per comprar uns olis i albergínies per portar cap a casa.
Visitem el Museu petit i ordenat en tres plantes cronològicament, a la terrassa superior alguns dels elements utilitzats per fer sons a les representacions (pluja, vent, …). Es molt interesant i ens agrada molt, encara que trobem a faltar el Teatre que es fa a Catalunya….. sembla que el Museu unicament parla de l’històtia del Teatre a Madrid. Comprem un llibre per aprofundir més amb tranquil·litat.
Desprès de passar pel parador a fer el check out comprem uns formatges manxegos per portar i sortim en direcció a Terol ultima parada d’aquesta escapada.
Dinem al poble d’Utiel al restaurant el Castillo (***) i continuem ruta fent parada a Ademuz, un poble de valencià en terres aragoneses. Conserva encara una de les portes d’accés al recinte medieval. Les cases aixecades a la mateixa muntanya i el pas entre cases és d’un cotxe.
Ademuz
Una enorme església a l’anomenada plaça del Raval que quedaria fora del recinte emmurallat. Fa molt fred.
El parador de Teruel no té res d’especial, esta als afores de la ciutat, a 2 kilòmetres de la primera casa i a les habitacions fa fred perquè segons ens diuen l’apaguen durant la nit i durant el dia, només esta en funcionament un parell d’hores al matí i a partir de les 6 de la tarda fins a les dotze del vespre. Com es cap de setmana està bastant mes ple que la resta de paradors que hem visitat. Desprès de descansar una estona sortim a fer una volta per la catedral, la plaça del torico i la torre mudejar. Tot molt bonic.
Estem a “0” graus (ni fret ni calor). Sopem a un lloc que hem vist ple de gom a gom, una mica de pernil i formatge i uns “fritos” de botifarrò d’arros, de ceba, xoriç i botifarra. Bastant bé. Fem encara una passejada fins al peu de la torre mudejar abans de tornar al parador.
Parador de Teruel
Diumenge 24 de novembre – Avui desprès d’esmorzar tornem cap a casa via Castelló i Tarragona. Quan deixem Terol sembla que ha de ploure.
Ara toca planejar les vacances del 2014 …
Cargols de l’epoca de Don Quijote – 1605
Quina ruta, nois!!
I que fotogènics els molins de vent! Tot amb l’aire èpic d’una ruta del Quixot, que més és pot demanar? Doncs el que també heu fet: menjar increíblement bé!
Aquestes escapades, fetes amb tranquil.litat i sense presses, són el millor de tot.
Tal com dieu, ja esteu preparant les properes vacances, així que ja ens donareu pistes… Cap a on aniran aquest any els voltaires??
Una abraçada.
Manel i Cristina
No volíem fer gaires kilòmetres i si ens descuidem!!!! Ha estat una ruta molt bonica i encara que ja coneixíem alguns dels llocs en els quals hem estat sempre és un goig tornar. A més com ja ens fem grans comencem a recordar moments viscuts amb els nostres fills quan encara eren petits. Tambe hem descoberts racons impensables i realment magnífics. Les properes vacances??? encara esta verd, anem d’Àsia a Amèrica passant per Africa …. difícil elecció, però de ben segur que un dia d’aquests veurem la llum!!!!Una abraçada.