… anar a la primera crónica …
… anar a la tercera crónica …
Dimarts 19 de novembre – Ens llevem d’horeta i la sorpresa és que no plou !!!! Baixem al restaurant a esmorzar i jo continuo amb la lumbàlgia que em va agafar dissabte i que de moment no remet !!!
Sortim en direcció a Atienza, poble amb un castell a dalt de la muntanya realment bonic. Pugem amb el cotxe i fem una passejada fent fotos. Fa molt i molt fred. Baixem desprès fins a la plaça de l’ajuntament presidida per una font amb dofins i passem per sota del pont anomenat de Llevacapes i que comunica amb un altre plaça porticada que segons ens informa la guia és una de les mes maques de Castella.
Cami de Aranda de Duero
Fem un tomb i moltes fotos i continuem ruta fins a fer un altra parada al poble de Ayllón que també té una plaça porticada amb una font molt bonica.
I d’aquí decidim anar a San Esteban de Gormaz amb una església romànica, la de San Miguel, preciosa, la de Santa Maria amb un atri porticat.
El castell es veu fet mistos i s’ha d’accedir caminant i “per sort” no tenim temps, ja que hem d’anar a Aranda de Duero on hem quedat amb el meu oncle.
Quan estem a 20 kilòmetres ens truca indicant on ha aparcat el cotxe i arribem de seguida. Ja plegats fem un tomb per la plaça Mayor i la església de Santa Maria amb una portalada preciosa. Anem al restaurant que hem reservat bastant mes d’hora del que havíem previst. Es el Lagar de Isilla (****), i la veritat és que dinem força bé, un variat de bolets (hongos) a la plantxa i el milllor “lechazo” del mon, amb amanida verda.
Els postres espectaculars. Al sortim anem fins al pàrquing i ens acomiadem … que ràpid passa el temps !!!
Tornem per un altra carretera i fem parada a Burgo de Osma. Recordem que fa un munt d’anys vam estar aquí amb els nostres fills Saül i la Ruth. Visitem la catedral que és de pagament però realment molt bonica i fem un tomb per fora de les muralles i desprès pel carrer principal fins que arribem a la Plaça España on per fi trobem una farmàcia per comprar iboprufe.
Poques botigues obertes però podem comprar un licor de cafè i un pot de ceps secs.
Ja de nit tancada emprenem la tornada al parador on arribem a quarts de vuit i descansem al nostre saló particular.
Anem a sopar al restaurant el Doncel (*** 1/2), que el Miquel havia reservat. Som els únics clients en el restaurant i per tant som atesos de meravella. Demanem unes migas que estan molt bones i teníem ganes de tastar, uns bolets (ceps i rovellons) i botifarró d’arròs amb ou ferrat. Explotarem en aquest viatge !!!.
Dimecres 20 de novembre – Avui toca visitar Sigüenza que tot i que hem dormit dos nits tan sols hem trepitjat amb el cotxe. Desprès de liquidar el compte sortim del parador i anem a aparcar al costat de la catedral. És un edifici enorme amb dues torres quadrades, de fet és una barreja d’edifici militar i església. A l’interior una barreja de romànic i gòtic, força bonica.
Fem després la passejada per la plaça Mayor, porticada, l’ajuntament, el carrer Mayor que en temporada alta o caps de setmana deu bullir d’activitat però que ara ens mostra un seguit de botigues tancades, anem a veure la casa del Doncel que no es pot visitar ara, la església de San Vicente, la plaça de la Càrcel i acabem sortint a la plaça del parador i al parador on tornem a entrar al pati.
Tampoc no es poden visitar les sales ni capella per ser temporada baixa ….. Tornem a baixar passant pel Palau Episcopal actualment recinte universitari.
Iniciem la ruta que avui ens portarà al Parador d’Oropesa a la província de Toledo. Decidim sobre la marxa fer parada a Guadalajara per tal de passejar per la part antiga, petita, de la ciutat i visitar el Palau dels Ducs del Infantado. Aparquem al pàrquing de la plaça de l’ajuntament que tot i ser porticada és moderna i blanquinosa. Ens dirigim al Palau, espectacular amb una façana de pedra molt treballada i amb una portalada gòtica. A l’interior un pati anomenat de los Leones amb una doble galeria gòtica molt i molt bonica. A la galeria inferior parelles de lleons, a la superior parelles de grifes, els animals imaginaris. Visitem una de les exposicions temporals i l’exposició permanent, ja que aquí esta instal·lat el Museu Provincial.
Fem una passejada pels carrers principals, Miguel Fluiters i Mayor i trobem un lloc per dinar que es diu Miguel Angel (***) i on demanem mitges racions de callos, pasta de full amb cua de bou i perdiu amb bolets. Tot molt bo.
Avui fa molt i molt de fred.
Parlem per wats amb la meva germana MCarmen que viu a Madrid i finalment acordem dinar plegats a Toledo l’endemà aprofitant que ella te festa a l’escola on dona classes.
Continuem ruta i arribem al Parador de Oropesa, ja de nit, a quarts de set. Avui tenim molta estona i aprofitem per reservar lloc per dinar a Toledo i després anem a la cafeteria i llegim una bona estona tot prenent una tònica abans d’anar a sopar. Ens hem creuat amb un grup d’empresa entrant al parador i davant la por de què omplin el menjador anem quan obren. Després veurem que per no trencar la mitja només s’omplen tres taules.
Avui sopem força malament, sobretot el Miquel que demana cérvol i esta com una pedra, li canvien el plat per un bacallà que encara esta pitjor i que acabem embolicant en un diari com uns nens perquè no ens renyin…. A l’habitació una estoneta mes de lectura i a dormir.
Dijous 21 de novembre – Avui ens llevem una mica més tard i anem a esmorzar on tenim de nou el bufet lliure. Deixem les maletes al cotxe i anem a visitar el castell del parador que obren a les 10 amb visita lliure i pujada i baixada de les diferents torres. Les escales molt altes i desiguals fan més “divertida” la visita. Tranquils, absolutament sols.
Entrem al poble que no té res destacable per visitar i busquem el lloc idoni per fer la foto del parador.
Ens dirigim al poble de Lagartera conegut pels brodats i on la majoria de botigues estan tancades. Mirem un aparador de l’única botiga oberta i aprofitem per visitar la església de San Salvador, iniciada en el gòtic i finalitzada a la època barroca.
Continuem ruta en direcció a Toledo. Just quan entrem al pàrquing de l’estació la meva germana ens diu que acaba d’arribar amb una mica d’anticipació.
Ens dirigim al centre i aparquem finalment a un dels pàrquings del Alcazar i comencem a caminar.
Ens dirigim en primer lloc a la Catedral entrant a la part gratuïta i buscant després per on és l’entrada de pagament i poder veure-la. Donem una volta i mitja a la Catedral fins que som capaços de localitzar l’entrada. La visita val 8 euros (deu ni do) i ens faciliten un audioguia en castellà. Pràcticament serà inútil, ja que a banda del solemne rotllo que expliquen esta molt malament indicat i no sabem localitzar els números del que hem d’escoltar i acabem escoltant l’explicació del cor a la porta lateral, i la de l’altar al cor, … jo acabo penjam-me l’audioguia del braç i continuo la visita de manera aleatòria.
Al punt de dos quarts de tres decidim deixar de banda la Catedral per anar a dinar. Hem reservat a un lloc allà mateix, al carrer Nuncio Viejo, anomenat Colección Catedral (*** ½) i que es del grup de restaurants Adolfo. La veritat és que malgrat la modernitat i la fredò del lloc el servei es molt atent i dinem molt bé i tranquils. En sortir anem a la església de Santo Tomas per tal d’entrar a veure El Entierro del Conde de Orgaz que tornem a trobar espectacular. Acostumats a la tranquil·litat que hem viscut la resta de la setmana trobem la ciutat de Toledo angoixant per la quantitat de turisme que hi ha i la infinitat de botigues de souvenirs.
Toledo – El Entierro del Conde de Orgaz
En sortir ens adonem que es tard i emprenem una “carrera” fins al pàrquing tot i que per fer-ho del tot bé la iniciem en sentit contrari !! Baixem de cop el dinar, el vi i la copeta de cava, ja que Toledo fa pujada fins al Alcazar. Arribem esgotats al cotxe i la ultima carrera per arribar a la estació. Encara no sortim del pàrquing, la meva germana ja ens comunica que el tren arrenca. Ha anat de ben poc. Això, si, podem dir que hem aprofitat del primer al últim minut.
Cargol de Castell de Cargol
Quina ruta més espectacular que heu fet!! Tal com expliqueu, deu haver fet força fred, però alhora també heu gaudit d’una tranquil.litat perfecte. Aixó de voltar fora de temporada és genial. A nosaltres ens encanta!
I pel que llegim, una de les millors coses ha sigut la gostronomia, oi? Us heu posat les botes!!!!
Esperem la seguent crònica.
Una abraçada
Manel i Cristina
Sempre fem un parell de sortidetes l’any “fora de temporada”, el problema amb la de tardor-hivern és , mes que el fred, que els dies són molt curts i això fa que haguem de concentrar tot lo “visitable” en menys temps ….. i com compensar tant d’estrès?? …. doncs aprofitar per fer bons àpats.
He tornat dient que passades festes comencem dieta, perquè no val la pena començar ara que ve Nadal !!!!
Gràcies.