… anar a la segona crónica…
… anar a la tercera crónica …
Teníem pensat un viatge al nord de França amb la nostra germana Merche (Mont Saint-Michael i castells del Loira ), però quant ja teníem tot reservat i a pocs dies de la sortida, un esdeveniment familiar, ens va obligar a canviar de plans i marxar l’Imma i jo tot sols.
Varem pensar que 8 dies voltant per recons de la península que “creiem” coneixíem prou be, seria una bona opció i varem optar per fer una ruta a partir de la situació d’alguns paradors d’Aragó i Castella La Manxa. No pensàvem recórrer masses kilòmetres, però en les nostres “voltades” volem conèixer tot el que ens envolta i al final hem fet quasi 3.000 kilòmetres. Ha estat un plaer viatjar en una època on viatges quasi be sol… entre setmana, i tots el recons per nosaltres sols.
La època te les seves desavantatges, ja que a les 6 de la tarda ja es de nit… i ja comença a fer força fred, però es un luxe estar a aquesta hora en Paradors situats en edificis amb molta historia com son els Palaus i Castells en llocs increïbles a uns preus molt raonables. Per altra banda han estat unes vacances gastronòmiques i es que quant estàs viatjant per la península es molt difícil no menjar súper be.
Dissabte 16 de novembre, sortim de Barcelona i plou moltíssim, però a mida que ens apropem a Girona el cel es va obrint i deixa de ploure. Passem tot el dia a Girona i com ja hem explicat en cròniques anteriors dinem molt be a DIVINUM , veiem el espectacle de dansa 4D de Sidi Larbi Cherkaoui i sopem amb els nostres amics “voltaires” Xavi i Cristina.
Voltem per Girona i entrem a la llibreria Ulyssus, lloc de referència per viatges i on no podem evitar comprar un parell de llibres. També fem la visita obligada a la nostra botiga preferida de la ciutat, Samarkanda.
Dormim en un apartament en ple barri jueu que us recomano, ja que esta al final de les escales de la pujada a la Catedral en un edifici dels mes antics de Girona que paga la pena conèixer. Casa Cundaro http://www.casacundaro.com/ és una casa molt bonica del nucli antic de Girona on nosaltres havíem estat perquè és una de les que participen en Temps de Flors. El nostre apartament és de tres llits amb un salonet amb cuina. Molt agradable i tranquil, amb vista a les taulades del call jueu.
Diumenge 17 de novembre – Quan ens llevem no plou i la temperatura és de 10º. Recollim tot i ens anem a esmorzar al peu de la Catedral al bar El Arc que té com a lema “tenim una catedral al pati”. Just en sortir comença a ploure força i s’aixeca la boira.
Fem una primera parada al poble de Calaf per estirar les cames i fem la volta a la església que tot i ser diumenge esta tancada.
Decidim anar a dinar a Cal Nenet, un restaurant al terme de Butsànit, que ens costa una mica de trobar i a on menjarem cargols a la llauna i peus de porc a la brasa. Dinem força bé.
Voltar per l’Aragò i Castella la Manxa de Parador en Parador – ALCAÑIZ- SIGÜENZA – OROPESA – ALMAGRO – TERUEL
Fem una petita parada a Mequinensa on l’accés al castell, que és privat, queda tallat per una persona que dins d’un cotxe fa de “barrera”, pensem, aquest home s’estarà tot el dia a la carretera d’accés al castell?? Fem fotos a l’embassament des de el pont.
Arribem al poble d’Alcañiz on tenim reservada una nit al Parador Nacional que es un antic castell dels calatravos. Es un lloc espectacular i està realment força bé. L’habitació espaiosa i confortable.
Sortim a fer fotos i baixem amb el cotxe fins a la plaça de l’ajuntament i la catedral que tot i que esta oberta, ja que quan arribem surten d’una missa, ja és a les fosques. El Miquel que ha aprofitat per estrenar el trípode fa un munt de fotos per tal de fer proves. No fa gaire fred i no plou encara que la neu continua a les voreres.
Anem a sopar al restaurant del Parador on nomes hi han tres taules ocupades. Mengem a mitges una taula de formatges i un plat d’arròs amb “borrajas, setas y carne”. Força bo però força car. No ens trobem ningú de tornada a l’habitació tot i passar per enormes sales amb sofàs, televisions, … és una llàstima veure un lloc així tant i tan desaprofitat.
Dilluns 18 de novembre – Avui matinem una mica encara que quan em llevo plou i hi ha molta boira. Anem a esmorzar, un buffet lliure esplèndid (que acabarem avorrint perquè a tots els Paradors és el mateix) que no aprofitem gaire, ja que nosaltres no som de menjar quan ens llevem.
Anem al poble a fer fotos amb llum de dia i la plaça España esta avui plena de cotxes que deixen els nens a l’escola amb tot l’enrenou que provoca un dia de forta pluja. Entrem a l’església que és oberta, però continua a les fosques, també entrem al pati de l’Ajuntament on s’hi estan una parella de gegants.
Tornem al Parador per tal de fer la visita guiada al castell.
El guia es diu Fernando i com estem sols ens dedica tota la seva atenció. Molt amablement ens explica la història del castell, les diferents èpoques que han anat fent variar la construcció i ens ensenya la capella, el claustre, l’atri i la torre a la que pugem. Arreu pintures a les parets (frescos i pintures en sec), algunes d’elles força ben conservades i curioses, com una imatge d’un dimoni i la d’un morisc traient la llengua en direcció a la porta d’accés dels frares.
Desprès de la visita i sota la pluja travessem el pati per anar a recollir les maletes a l’habitació.
Iniciem la ruta i no ens pararà de ploure en tot el dia i al poc comença la neu, hem de passar uns quants ports de muntanya i trobem gruixos de neu realment espectaculars, les màquines llevaneus circulen de forma constant.
Fem la primera parada a Molina de Aragón, un poble que conserva les restes d’un castell i d’una ciutadella medieval maquíssima. Aparquem i anem a dinar a un dels restaurants indicats a la guia on fan cuina casolana i mengem el menú del dia que es força bo.
Desprès ens apropem amb el cotxe fins al castell a fer unes fotos. Sota el pont del poble un ninot de neu.
Tot nevat i sense deixar de ploure en tot moment arribem al Parador Nacional de Sigüenza on el vent que bufa és espectacular. El parador, un antic castell, és també molt bonic i l’habitació força espaiosa. Ens instal·lem a una de les sales fins al sopar. Estem sols.
En el restaurant únicament tres taules ocupades, de fet quan entrem estem una estona tot sols. Sopem relativament bé encara que jo considero els menjars dels paradors massa “salsificats” que amaguen en lloc de potenciar els sabors dels ingredients.
Tot sopant decidim localitzar un punt entremig per trobar-se amb l’oncle Luis i poder dinar plegats demà. El truquem des de la nostra sala “particular” i quedem a Aranda de Duero a unes dues hores i mitja d’aquí i una hora de casa seva a Valladolid.
Continuara….
Ciutat castell CARGOL
Ens fa il.lusió llegir la crònica dels Paradors d´ALCAÑIZ i SIGÜENZA: vam fer-hi parada-nit en un viatge per Aragón i Castilla. Tots dos paradors dins de bonics castells, plens de mil històries. Ens agraden aquests espais històrics.Bons records!
Gràcies per compartir-ho.
Realment els Paradors han estat instal·lats en llocs privilegiats i amb una gran història al darrere, el que és realment colpidor és veure aquests enormes espais tan buits, tan fora de l’abast de tothom en general, tan freds, … Estem contents d’haver anat però d’altra banda creiem que s’hauria de fer alguna cosa en la gestió.
Gràcies a tu per comentar.