Gràcies a la insistència de IMMA C., una “Voltaire de pro”, varem buscar un forat a l’agenda i ahir diumenge a la tarda i lluitant contra l’enorme mandra que t’agafa desprès de menjar una paella regada abundantment amb un vinet blanc …. sortíem de casa camí del Teatre Akademia, per tal de veure aquesta proposta que d’alguna manera vol recordar a Carmen Amaya en el cinquantenari de la seva mort, l’any 1963. 
Carmen Amaya (Barcelona, 1918 ??? – Begur, Girona, 1963) ballarina i cantant de flamenc. Nascuda al desaparegut barri del Somorrostro de Barcelona, de família gitana i filla de guitarrista flamenc. Va debutar en el flamenc amb només sis anys acompanyant el seu pare en locals públics de Barcelona. Va ballar des de molt jove amb reconegudes figures com Raquel Meller o Carlos Montoya.
Va Treballar en diverses pel·lícules, entre les que destaquen: La hija de Juan Simón (1934), María de la O (1935-36),i La Casa de Troya (1936) , La luna enamorada (1945), Los Tarantos (1963). Va formar el Trio Amaya amb els seus pares i germans i triomfà com a ballarina a Lisboa i Buenos Aires. La creació Bolero de Ravel va ser un dels seus millors espectacles on destaquen les seves contorsions i la duresa d’expressió de rostre i de cos.
El títol “Jar” utilitza una paraula caló que significa “sentiment de calor a l’ànima”… que segons les persones que la coneixien era molt pròpia de Carmen Amaya, la qual posseïa una gran generositat i humanitat.
Manuel Veiga fa 20 anys que va escriure aquesta obra i va ser estrenada llavors a Tàrrega; ara l’ha volgut recuperar-la i sense cap ajut oficial l’ha incorporat en la celebració d’aquest 50 aniversari….. és curiós que el actual director del TNC, Xavier Albertí, sent el comissari de l’Any Amaya, no hagi pensat en portar-la a la seva programació. Es una llàstima que aquesta producció passi quasi desapercebuda en un petit Teatre de Barcelona, que molta gent no sap ni de la seva existència.
Manuel (Manuel Veiga), és un gitano que fa temps se’n va anar del barri del Somorrostro de Barcelona i que s’ha convertit amb el temps en una famós ballarí; ara torna al seu barri, una setmana desprès de la mort de Carmen Amaya, perquè se sent una mica culpable de no haver assistit a l’enterrament de la seva amiga/mestre. En el local on jugaven tota la colla d’amics es retroba amb Maria (Pilar Martínez), que no s’ha mogut del barri i que en la seva joventut estava enamorada d’ell. Comencen una conversa en la que surten tots els records d’ells dos i de la seva amiga Carmen Amaya, en una aproximació força rigorosa al mon gitano i del Somorrostro.
Les interpretacions dels dos actors, son per sucar-hi pa, especialment la de Pilar Martinez que em va fer arribar a emocionar. Dos actors “paios” que fan molt creïbles les seves actuacions “gitanes”.
També vull destacar l’esforç que ha representat muntar l’espai escènic que personalment m’ha agradat molt. Avui en dia amb l’excusa de la crisis… fins i tot els teatres públics deixen la escenografia absolutament buida, amb l’excusa de que serveix per reforçar el text…. es d’agrair i molt aquestes iniciatives.
La producció s’ha realitzat amb la col·laboració del mon gitano i amb l’assessorament de dues gitanes que els van polir aspectes de l’obra; per tant s’ha tingut en compte molts aspectes de la seva ètnia, com la seva manera de parlar, les seves lleis, tradicions i costums.
Una petita joia teatral que es absolutament recomanable.
JAR – CARMEN AMAYA IN MEMORIAM
Autor: Manuel Veiga – Direcció: Mercè Cervera
Maria: Pilar Martínez
Manuel: Manuel Veiga
Espai escènic: Joan Viscasillas/Rom Teatre – Vestuari i utilleria: Montse Casas – Disseny llum: Josep M. Cadafalch – Disseny so: Amadeu Solernou – Gravació so: J. PLadevall/Sonostudi – Assessorament gitano: Juana Fdez. Cortés/Rosa Llopis – Gestió: Q-ars Teatre – Producció executiva: Mercè Cervera/Manuel Veiga – Ajudant de direcció: Montse Casas
Una producció de CAET i Rom Teatre
_____________________________________________________________
– Teatre Akademia – Preu 22 € – ( preu pagat 16,50 € – 25% TresC)
_____________________________________________________________________________
Completament d’acord amb la crítica. És una GRAN obra (un text molt poètic) interpretada per dos GRANS actors en una sala que realitza una GRAN tasca.
Mai s’hauria sortir d’un teatre sense que l’obra i la interpretació dels actors t’hagués tocat / remogut “alguna cosa” per dins. Amb JAR surts molt “tocat”, i amb un somriure d’orella a orella.
Benvingut Sergio a “Voltar i Voltar”
Es únicament una opinió la que expresso en aquest Blog…. no crec que arribi a la categoria de critica ja que no em dedico a això professionalment. A nosaltres ens va agradar força, sobretot per la interpretació dels dos actorassos.
Estic absolutament d’acord amb tu…. crec que es necessari que el Teatre et provoqui sensacions … i si no t’arriba a provocar-les, no paga la pena anar-hi.
JAR, te molta sensibilitat dins del seu text. Una llàstima que no arribi a molt mes públic.
Esperem que tornis aviat per aquest racó nostre.
Una abraçada
Només entrar ja ens va agradar l’escenografia.
Dos interpretacions increïbles !!!!!
A mi personalment em va fer emocionar molt i em va portar records familiars de quan era petita.Els meus avis,per part de mare,eren andalusos i van haver d’emigrar a Catalunya.La meva mare era la que feia set i tenia 16 anys.Dic això perquè la manera de parlar i la manera d’actuar em va ser del tot familiar,veia els meus tiets en molts moments.
L’homenatge que li van fer a la Carmen Amaya em va agradar MOLTÍSSIM!!!!!.
De tots els homenatges que s’estan fen a Barcelona,és de lluny el millor que he vist.
Un luxe i un privilegi,poder veure a dos grans actors,amb un currículum increïble,en un espai tan íntim.
La nostra puntuació ha estat:en Lluís 8 i jo 10.
No m’hagués importat tornar-la a veure.
Estàvem segurs de que us agradaria, encara que veig que a en Lluis no li va entusiasmar com a tu. El tema a priori no ens atrauria massa, però un com vista ens trèiem el barret.
Com tu dius, unes interpretacions molt bones i un homenatge a l’alçada de Carmen Amaya.
Ens veiem dimecres vinent !!!
Descansi en Pau MANUEL VEIGA.
Nosaltres el vam veure als escenaris i JAR ens va agradar vivament, però qui el coneixia personalment du que era una grandíssima persona.
En fi, la vida…