Me’n recordo com si fos ara mateix,…. la Sílvia Perez Cruz, fa un parell d’anys i a traves del Facebook em va comunicar els seu proper concert al Liceu….. em va dir la data i li vaig comentar que era impossible perquè jo aquell dia tenia entrades comprades per veure una òpera en el mateix lloc.
Ella m’ho va assegurar; …. el que jo no sabia llavors es que la direcció del Liceu havia decidit retallar varios espectacles de la temporada 2011/2012 i encara no ho havia fet públic. A mi m’agrada molt la Sílvia Perez Cruz, però aquesta noticia em va provocar un cabreig brutal contra la direcció del Liceu…. i es que ja havia llogat la Sala d’amagatotis sense anul·lar prèviament els concerts que estaven previstos i amb entrades pagades des de feia mesos.
Evidentment va tenir raó la Sílvia i el concert es va celebrar al Abril del 2012 en el Liceu; va estar tot un èxit i es van exhaurir totes les localitats.
Com a senyal de protesta, llavors no varem assistir al concert de la Sílvia al Liceu, on va presentar el seu nou disc “11 de Novembre”. La data del 11 de novembre va ser la data de naixement del seu pare. Desprès vaig saber que el 10 de novembre del 2010 va morir el seu pare ( Càstor Pérez, intèrpret i investigador d’havaneres ) …. aquella data maleïda per la Sílvia ve ser tot un revulsiu i al dia següent, el 11 de Novembre, va composar una cançó amb aquest títol…. a partir de llavors la Sílvia es va encoratjar i va començar a composar amb molta mes energia; la meitat de les cançons d’aquest disc estan inspirades per la mort del seu pare.
Aquest disc ” 11 de novembre” ha estat tot un èxit i ahir la Sílvia va recollir a l’escenari del Teatre LLiure el disc d’or (20.000 copies venudes), i això avui en dia es una “rara avis”. Ella mateixa es coproductora, al costat de Raül Fernández (Refree) i junts l’autora i el instrumentista varen treballar força en el arranjament de totes les cançons, que és un batibull de diferents estils…. jazz , folk , havaneres o fado… inclús alguna que te aires de “heavy metal”. Les lletres (en català , el castellà , gallec i portuguès) son d’ella mateixa i també de Feliu Formosa , Maria Cabrera i Maria – Mercè Marçal.
Precisament ha volgut acabar la seva gira per Catalunya per tal de fer conèixer aquest treball “11 de novembre” …. al Teatre Lliure el 11 de novembre de 2013. La Sala estava com feia temps que no la veia, amb totes les butaques plenes. El concert ha estat esplèndid amb moments on tothom ha vibrat al màxim.
Quasi dues hores i mitja de bona musica i la veu preciosa i molt, molt especial de la Sílvia. Dels molt moments emotius del concert, em quedo amb dos que m’han fet posar la pell de gallina ….. el primer quant ha explicat que li havien dit fa molt poc que a la Anna Lizaran li agradava molt una cançó d’ella… “si ho hagués sabut li hauria cantat personalment a ella i en vida…. per això aprofito que estic al Teatre Lliure per cantar-li ara i dedicar-li”….. es la cançó que va composar a partir de cançons tradicionals catalanes per la Marató de TV3 i que no acostuma a cantar en directe.
El segon moment va ser en el últim bis, quant va cantar “El Gallo Rojo”…. i a mi (no se pas si a la resta) em va recordar la relació actual del Estat Espanyol (el gallo negro)…. amb Catalunya (Gallo Rojo)… i la seva lluita pel dret a decidir si vol o no ser, un estat independent dins del marc Europeo.
Un concert que ens costarà molt oblidar. Gràcies Sílvia !!!
Ara començarà la seva gira per l’estat espanyol, França i Portugal.
___________________________________
EL GALLO ROJO
Cuando canta el gallo negro
Es que ya se acaba el dia
Si cantara el gallo rojo
Otro gallo cantaria
Ay! si es que yo miento
Qu’el cantar qué yo canto
Lo borre el viento
Ay! qué desencanto
Si me borrara el viento
Lo que yo canto.
Se encontraron en la arena
Los dos gallos frente a frente
El gallo negro era grande
Pero el rojo era valiente
Se miraron cara a cara
Y ataco el negro primero
El gallo rojo es valiente
Pero el negro es traicionero
Gallo negro, gallo negro
Gallo negro, te lo advierto
No se rinde un gallo rojo
Mas que cuando está ya muerto
____________________________________
Sílvia Pérez Cruz veu i guitarra / Raül Fernandez Refree guitarra, banjo mandolina i ukelele / Mario Mas guitarra i llaüt espanyol / Joan Antoni Pich violoncel / Miquel Àngel Cordero contrabaix
tècnics de so Juan Casanovas i Mateu Martínez
_____________________________________________________________
– Teatre Lliure de Montjuïc – Preu 15 € – ( preu pagat 15 € )
_____________________________________________________________________________
Yo la vi cuando actuó en el Liceu.
Iba muy ilusionado y con ganas, pues había escuchado algo de ella cuando actuada con “Las Migas” y me impresionó.
Después la vi en Palau Sant Jordi, en un concierto sobre el Sida, junto a LLuis LLach, y Pep Guardiola, cantando y recitando , …..memorable….
Recuerdo un “Paraules d’Amor”… que es de lo más emocionante que he escuchado en mi vida…
Pero……. y vuelvo al Liceu…… un recital de casi dos horas …..no lo pude aguantar…….y eso que creo que tengo un grado de sensibilidad….digamos…. que alto…..
A lo mejor …no tendría el día….quien sabe………..es mi opinión……
Petons
Suposo que no et va agradar en aquell concert perquè a mes a mes de estar envoltada per mes de 30 musics, les cançons en aquell moment eren noves i per tant no les havies escoltat mai….. o no tenies el dia com tu dius.
En el concert del Lliure segurament era mes ella… la seva veu i un instrument o dos… i quant tocaven tots els musics incloent a ella mateixa eren 5 persones. Algunes cançons a mi tampoc em van arribar massa però la majoria em van emocionar.
Gràcies Florestan per expressar de nou aquí la teva opinió. .
Una abraçada.