Feia molts dies que sabíem que tindríem que escollir entre l’ultim concert del Quartet Casals en la seva magnifica “integral de Schubert” i la retransmissió de TOSCA des de el Metropolitan de Nova York…. i és que teníem entrades pels dos espectacles. Com ja havíem assistit a quatre dels 5 concerts de la integral…. varem decidir anar als Yelmo a veure l’òpera. Quina mala pensada !!!
Tosca és una òpera en tres actes, amb música de Giacomo Puccini i llibret en italià de Luigi Illica i Giuseppe Giacosa . Va ser estrenada amb gran èxit a Roma , el 14 de gener de 1900, al Teatre Costanzi .Tosca esta considerada una de les òperes més representatives del repertori verista italià, per la intensitat dramàtica i per contenir algunes de les àries més belles del repertori. Al costat de Madama Butterfly i La Bohème , integra el trio d’òperes més conegudes de Puccini.
L’argument de Tosca és de tall polític, inserit en un ambient històric verídic que és l’Europa del 1800, i enmig de la invasió de Napoleó a Itàlia (batalla de Marengo) darrere de les seves idees revolucionàries.
Ha estat un desencís total ja que la direcció musical de Riccardo Frizza ha estat un veritable suplici, però sobretot la posada en escena de Luc Bondy és el que per mi ha estat el pitjor de tot l’espectacle…. ha estat tan avorrida que fins i tot en el primer acte m’he dormit una bona estona.
A mes a mes el volum de la sala 10 dels cinemes Yelmo estava extremadament fluix i encara ho feia tot mes ensopit. Val a dir que en el primer entreacte m’he anat a queixar dues vegades, ja que veia que no em feien ni cas…. evidentment a la segona m’han dit que ja estava arreglat el volum; així com jo, conec a varies persones que han fet el mateix. el segon acte el volum no havia variat res i ens hem adonat que ens havien pres el pel; abans de començar el tercer acte he tornat hi he muntat “el pollo”, demanant el full de reclamacions…. llavors sembla que s’ho han pres seriosament i ho han arreglat.
La qualitat del so dels Yelmo és vergonyós i no parlo ara mateix del volum… i és sabut que tots els que anem a Barcelona a veure les operes retransmeses des del MET, estem farts d’una oferta indigne. Crec que fóra bo que féssim un escrit amb el màxim de firmes possibles per tal de demanar directament al Metropolian de Nova York que l’exclusiva a Espanya cedida a aquesta cadena, no sigui renovada la temporada vinent. Existeixen moltes mes cadenes de cinema amb una qualitat molt superior.
L’ùnic que ha salvat la vetllada ha estat el magnific tercet de cantants de renom, començant per la soprano Patricia Racette interpretant una Tosca que vocalment e interpretativament ha estat un veritable encert. El tenor Roberto Alagna, encara que no és massa del meu gust, la veritat és que el vaig trobar mes que correcte….. i el baríton George Gagnidze, també molt bé, sobretot teatralment parlant.
Una llàstima perquè amb aquest planter hauria pogut ser una nit memorable…. però va fallar tota la resta, especialment la deixadesa de les Sales dels cinemes Yelmo.
Encara ve ser pitjor, quant ja a casa vaig llegir la crònica del meu amic Jose Luis al seu Blog “Ancha es mi casa” on explicava el que va succeir al ultim concert del Quartet Casals, que ens van deixar perdre.
Tosca : Patricia Racette
Cavaradossi : Roberto Alagna
Scarpia : George Gagnidze
Sacristan : John Del Carlo
Director musical : Riccardo Frizza – Director : Luc Bondy – Escenografia : Richard Peduzzi – Vestuari : Milena Canonero – Il·luminació : Max Keller
________________________________________________________________
– Cinemes Yelmo Icaria – Preu 21 € – ( preu pagat 14 € – Abonament 10 òperes)
________________________________________________________________________________
Ja saps que la qüestió del so m’ha tingut molt empipat des de el primer dia i es una de les raons per les que m’ho penso quatre vegades abans de anar a l’Icaria. No crec que vulguis parlar del nas de Xostakovich del darrer dia, però la seva orquestració es cabdal, i se’n va anar a fregir espàrrecs. La deixadesa que denuncies recolza la meva idea de que aquest paios deuen pensar que el que volem els opereros son crits ben forts, i no t’estranyi que rebin el senyal amb un PC com el de casa meva, amb targeta de so a la placa base y facin servir la sortida d’àudio per auriculars.
La Racette a Madamme Buterffly em va agradar molt, però … no burxaré a la ferida; no sabíem si es que havieu canviat de localitats. En tot cas, qui no s’arrisca… mira el Marquez 😉
Una abraçada
Jo fins ara he defensat que la culpa del so dels YELMO ICARIA era degut a la dolenta retransmissió que es feia des de New York…. però lo d’ahir va ser absolutament culpa de la deixadesa d’aquets cinemes per la falta de control en la qualitat de les audicions … i això que reiterativament varem anar a avisar un munt de gent. Se que no aconseguiré res, però no seria mala idea fer un escrit directament al MET denunciant les condicions de l’audició d’aquesta cadena de cinemes.
Del “NAS” de Xostakovich, no es que no vulgui parlar… es simplement que no em va agradar gens i sobretot em va posar a mil l’actitud de algunes persones en no voler opinar fins que escoltessin l’opinió del Joaquim. No entenc aquesta actitud i encara menys quant es van passar la majoria del temps dormint.
Dissabte havíem d’escollir i ens varem equivocar…. menys mal que uns bons amics varen aprofitar les nostres butaques i varen descobrir la qualitat del extraordinari Quartet Casals.
Una abraçada