El passat dilluns varem acudir a una representació d’Òpera retransmesa en directe a traves de la xarxa de cinemes de 190 països de tot el mon. La retransmissió es va fer des de la Royal Òpera House de Londres (mes coneguda com a Convent Garden).

Les vêpres siciliennes és una de les menys conegudes òperes de Verdi, però va ser important per el seu desenvolupament com a compositor. El director d’escena Stefan Herheim porta la història de venjança, les relacions familiars i el patriotisme de Verdi al Covent Garden per primera vegada. La seva producció imaginativa traça paral·lelismes entre la pròpia òpera i el teatre de l’òpera de Paris, ja que dins del escenari recrea la pròpia òpera de Paris amb una espectacular escenografia, en la que conviuen dos telons…. el del covent Garden i el de Paris.

Les vêpres siciliennes, més coneguda sota el títol italià de I vespri siciliani , és una òpera en cinc actes amb música de Giuseppe Verdi i llibret en francès de Charles Duveyrier i Eugène Scribe a partir de la seva obra Le Duc d’Albe. Es va estrenar a l’Òpera Garnier el 13 de juny de 1855.

El París de 1855, moment en què l’òpera va ser representada per primera vegada, ofereix el punt de partida per la representació del celebrat director d’escena noruec Stefan Herheim, fent el seu Debut en el Covent Garden. El ballet de l’òpera juga un paper important també, amb Johann Kobborg com a coreògraf dels ballarins del Royal Ballet i Royal Danish Ballet. Val a dir que el famós ballet del tercer acte, aquesta vegada i per decisió del director d’escena ha estat distribuït al llarg de quasi tota l’opera.  Crec que ha estat tot un encert.

La història va lligada a l’apassionada i dramàtica música, rica en àries i força presencia de  cors força espectaculars. A través d’aquest treball operístic monumental, Herheim ens trasllada des del llindar de la realitat del teatre fins a les històries de somni que l’òpera ens presenta.

La meva intenció  es simplement deixar constància, i no pas fer una critica del espectacle. Varem gaudir moltíssim aquesta vegada tant per la posada en escena, que ens va impactar molt positivament,  com per les meravelloses veus de la soprano Lianna Haroutounian, a la que no coneixíem , així com també del tenor Bryan Hymel. A molt bona alçada el  baix-baríton uruguaià Erwin Schrott (nacionalitzat també espanyol) i del baríton alemany Michael Volle.

Des de aquí us animo a assistir alguna d’aquestes representacions en directe per tal de que gaudiu de les millors representacions operístiques del mon, a un preu força assequible… (si ho comparem amb les butaques d’un Teatre d’òpera, es clar)…. encara que els preus estan pujant força perquè les retransmissions en directe han estat un èxit rotund i molts cinemes omplen les seves sales.

El Cinesa Diagonal te unes molt bones condicions per aquest tipus de retransmissions,  per la seva enorme pantalla, platea en graderies amb una bona visió  i un so com 10 mana…. feia temps que no anàvem , però crec que a partir d’ara serà una de les sales on assistirem amb assiduïtat. Fan descomptes a taquilla pels “Amics del Liceu” així com pels posseïdors de la targeta gratuïta Cinesa Card.

LES VEPRES SICILIENNES

Director d’escena:  Stefan Herheim – Dramaturgia: Alexander Meier-Dörzenbach – Escenografia: Philipp Fürhofer– Vestuari: Gesine Voellm – il.luminació: Anders Poll

Director orquestra: Antonio Pappano –  Coreografia: Andre de Jong . The Royal Ballet · Royal Danish Ballet · Royal Opera Chorus · Orchestra of the Royal Opera House

Helene: Lianna Haroutounian – Henri: Bryan Hymel – Procida: Erwin Schrott -Guy de Montfort: Michael Volle – Ninetta: Michelle Daly – Thibault: Neal Cooper – Daniéli: Nicolas Darmanin – Mainfroid: Jung Soo Yun – Robert: Jihoon Kim – Le Sire de Béthune: Jean Teitgen – Le Comte de Vaudemont:  Jeremy White

_____________________________________________________________

– Cinesa Diagonal– Preu 22,40 € –   ( preu pagat 16,80 € –  soci d’Amics del Liceu)

_____________________________________________________________________________

Cargol Sicilià