Estem asseguts de nou a la Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, per tal de veure ni mes ni menys que un “Pinter”, el gran dramaturg britànic, especialment  considerat en el mon del Teatre.  El públic esta assegut a dos bandes amb l’escenari al mig; en ell presideix un moble bar immens ple de copes, gots i sobretot ampolles de wisky.  Estem a punt de veure la representació de TERRA DE NINGÚ, la obra mes estimada pel seu autor.

Harold Pinter (1930 – 2008 ) , va ser un gran dramaturg , guionista , poeta , actor , director i a mes a mes… activista polític, guanyador del Premi Nobel de Literatura en 2005 . La seva carrera com a escriptor es va estendre al llarg de més de 50 anys i va ser un dels més influents dramaturgs moderns britànics.

Un parell d’anècdotes : el jove Pinter va ser un gran atleta i un molt bon jugador de criquet (a “Terra de ningú” els 4 personatges tenen nom de jugadors de criquet )…. i la segona es que per petició expressa del mateix Harold Pinter, a la seva mort havia deixat escrit que en el seu funeral  es llegís un fragment de la seva obra mes estimada… “Terra de ningú”.

Tot aquest preàmbul, és per indicar-vos, que a mi, el text no em va dir res…. o sigui parlant en plata ….NO EM VA AGRADAR o potser, deuria de dir que  no el vaig acabar de entendre, que és potser el mes segur, perquè sinó es així, no entenc com pot ser considerat com l’obra mestre de Pinter.  Segurament  està molt ben escrita, no ho dubto pas…. però un cop traduït …. te el mateix valor ???   El “Quijote” diuen que és un obra mestre de la literatura  i jo la trobo un pal.

Hirst és un literat de la classe alta, absolutament alcoholitzat, que viu en una gran mansió…. presumeix d’estar a Hampstead, amb Foster (el seu fidel memorialista) i Briggs, (el seu servent o aparent guardaespatlles), que potser son amants… ???.   Hirst a convidat a Spooner, un “poeta fracassat”, que ha conegut aparentment fa una estona a un Pub de Hampstead, a prendre una copa a casa seva.  Hirst i Spooner tenen una llarga conversa i sembla que no es coneixen de res…. Hirst es com una esponja i de tant d’alcohol el deixa indisposat.  Els criats tanquen  a Spooner, amb clau al Saló de la mansió i aquest no li queda mes remei que dormir com pot a un sofà.

” Escolta . Ja saps el que se sent quan estàs en una habitació amb la llum encesa i de sobte s’apaga la llum ? T’ho vaig a mostrar . És com això” … i apaga el llum.

A la segona part, tot canvia i sembla que en realitat Spooner i Hirst es van conèixer a la universitat quant eren joves i havien compartit relacions amb homes i dones comuns.

Una nit carregada d’alcohol…. de fet el personatge de Hirst (Josep Maria Pou) apareix a escena quasi tota l’estona complertament borratxo.

El títol  “terra de ningú “ alguns creuen que es refereix a la reacció davant d’un intrús que amenaça el status quo fins aquell moment establert; també que el personatge del poeta fracassat és l’alter ego del ric literat…. i que l’intrusió representa un intent fallit de intentar connectar de nou a Hirst a la creativitat i apartar-lo de la seva prematura vellesa. També, sembla ser que el fet de que els quatre persones interactuïn i conversin entre elles encara que sembla que res del que diuen tingui massa sentit, esta escrit així d’esprofès per Pinter.

Potser si…. potser no…. el que es segur es que algun significat tindrà…. però a aquestes hores de la meva vida, tampoc tinc ganes de replantejar-me significats mes o menys esotèrics.  No es que m’agradi el teatre mastegat i de fàcil digestió, però quant no entenc quasi res del que passa a un escenari i m’avorreix, per mi el resultat no es satisfactori.

En principi la meva valoració era tan sols d’una estrella…. la segona esta afegida degut al extraordinari treball d’en Josep Maria Pou i Lluís Homar i per aquest ordre.  També valoro molt la feina en un paper secundari  de Ramon Pujol… i no tant la d’en David Selvas, que aquest cop no m’ha acabat de convèncer.

… una obra inquietant que trasllada l’espectador a un món entre la realitat i el somni ??? No ho se pas, el que si se …. es que em va avorrir !!!

Resumin em va agradar la producció, posada en escena, il·luminació, vestuari e interpretació ….. però el TEXT em va decebre i molt.