Teníem moltes ganes de veure un altre obra de Teatre dirigida pel nostre admirat Alex Rigola, desprès de la extraordinària feina que va fer com a director artístic del Teatre Lliure des de 2003 fins a l’estiu de 2011. Ens ha tornat a sorprendre, encara que aquesta vegada per massa simplista, tant… que encara que el resultat es molt bo, la representació te mes a veure amb una lectura dramatitzada que amb una representació teatral.
Segons paraules del mateix Rigola: “Queden poques coses per aportar-hi des de la direcció escènica. Simplement deixar fluir les paraules en boca de grans actors. Sense pressa i matisant. Molt poc moviment. Només el verb fet acció”….
…. i així ha estat…. escenari buit…. únicament dues cadires i davant de cada una d’ella, un micròfon…. a la esquerra una bossa de “sang” que goteja….. a la dreta quelcom tapat, que poc desprès descobrirem es una enorme rata morta. això es tot amics !!!
Els protagonistes d’aquesta història en format thriller, son rates i per tant, els dos actorassos que surten a escena interpreten a rates que viuen en un mon subterrani a les clavegueres d’una ciutat. No cal dir que les interpretacions dels dos únics actors es per sucar-hi pa…. millor impossible. Andreu Benito interpreta tots els personatges secundaris de la història…. i en Joan Carreras (un dels meus actors de capçalera), el Policia de les rates…. “Pepe el Tira”. Ells dos ens expliquen un conte per adults amb una colpidora emoció i un delicadisim tractament de la manera de dir, de les inflexions en la veu, dels silencis.
Les veus, les mirades i els gestos d’aquets dos magnífics actors son suficient per atrapar l’espectador en un laberint d’assassinats entre clavegueres cegues, plenes de rates que es fan preguntes. No es pas, una història per nens, mes aviat tot el contrari, ja que es força truculenta, angoixant i fins i tot claustrofòbica.
Evidentment te que ser molt difícil fer de rata en un escenari, però trobo que Alex Rigola en aquesta ocasió ha triat una formula força fàcil per ell i segurament poc “Teatral” per representar-la….. no es tracta literalment d’una lectura ja que no es llegeix en cap moment, però els actors actuen quasi sempre asseguts i expressant-se únicament amb la seva veu les seves mirades i els seus gestos de cara… la resta del cos immòbil. Però evidentment l’important es el resultat obtingut i aquest ha estat bo, per tal de resaltar el magnífic text de Roberto Bolaño.
.
…. però que vols que us digui, si tinc que ser sincer trobo que Alex Rigola ha triat una formula massa còmode. Es per això que la meva valoració expressament no ha arribat a les 4 estrelles, encara que el espectacle m’ha impactat i m’ha agradat molt.
El significat real de l’argument, es clar, no es el mon de les rates i mes aviat és una al·legoria al mon en el que vivim, on no som mes que ratetes de laboratori o números d’una massa que el poder vol controlar i manipular. El “detectiu ” del poble de les rates, es tracta d’un individuo que se surt del col·lectiu i lluita per la seva individualitat per poder investigar la existència d’un assassí en sèrie, en contra dels seus superiors que volen “tapar” tot allò que no es desitjable que el poble sàpiga…… “una rata mai ha matat a un altre rata… això es impossible”.
També vol representar el mon de la Cultura manipulada des del poder, i es que els interessa vendre una cultura “mastegada” i “facilona”, que no faci pensar i que alieni encara mes al poble.
Qualsevol que se surti de “la normalitat” i pensi diferent “de com es te que pensar”…. és un perill pel poder….. i per el poble !!!
Espectacle en castellà… (que estrany escoltar parlar a Joan Carreres en aquest idioma !!!). Va ser estrenada aquest passat agost a “La Biennale di Venezia”… i es que en Rigola és el director de la secció de Teatre de la Biennale.
Roberto Bolaño Ávalos (Santiago de Xile, 28 d’abril de 1953 – Barcelona, 14 de juliol de 2003) va ser un extraordinari novel·lista i poeta xilè, encara que la seva infantesa la va pasar a ciutats com Los Ángeles, Valparaíso, Quilpué, Viña del Mar i Cauquenes. Als tretze anys va anar a viure a Mèxic. El 1973 va tornar a Xile amb el propòsit de donar suport al procés de reformes socialistes de Salvador Allende. Va ser un dels esponents mes valids del “moviment infrarrealista” que tenia com a guia la ruptura amb la tradició oficial i el establir-se com a vanguardia.
Després va emigrar a Catalunya, on ja vivia la seva mare. A Catalunya va guanyar-se la vida de moltes maneres – vigilant nocturn d’un càmping de Castelldefels, venedor a un magatzem de barri, etc – abans de poder-se dedicar exclusivament a la literatura. Roberto Bolaño va morir el 14 de juliol del 2003 a l’hospital Vall d’Hebrón de Barcelona, després de passar-se deu dies en coma com a conseqüència d’una insuficiència hepàtica. Deixà inconclusa la seva novel·la 2666.
EL POLICIA DE LAS RATAS de ROBERTO BOLAÑO adaptació i direcció ÀLEX RIGOLA
cia. HEARTBREAK HOTEL
intèrprets: Andreu Benito i Joan Carreras
escenografia Max Glaenzel i Raquel Bonillo / vestuari Berta Riera / il·luminació August Viladomat – ajudant de direcció Jordi Puig “Kai” / producció executiva Jordi Puig “Kai”, Titus Andrònic S.L. i Trànsit Projectes / distribució MOM/El Vivero
coproducció Teatre Lliure i Heartbreak Hotel
amb la participació del Festival Temporada Alta i la col·laboració del Teatro de La Abadía, La Biennale di Venezia i Trànsit Projectes
_____________________________________________________________
– Teatre Lliure de Gràcia – Preu 29 € – ( preu pagat 16 € – Abonament de 20 entrades)
_____________________________________________________________________________
Hola,
el conte EL POLICÍA DE LAS RATAS es troba dins el llibre El gaucho invisible.
La senzillesa de la posada en escena em sembla encertada. El LLIURE de Gràcia es l´espai ideal per aquesta representació.
Crec que el director Àlex Rigola ha remarcat la manera de dir. els silencis, ús de micròfon o no, diferents tons…
Tot amb dos actors excel.lents en les obres RIGOLA.
Havent vist JAR-Carmen Amaya in memoriam al Teatre Akadèmia crec que us agradaria, dues interpretacions per recordar-les.
Jo soc “Rigolaire” fins al moll del os….. i m’agrada la seva forma de fer, però insisteixo en que s’hauria d’haver trencat una mica mes el cervell per fer una posada en escena mes “teatral”…. i no pretenc que els actors es tirin per terra i facin de rates….però tampoc crec que sigui massa teatral dos actors asseguts a dues cadires i quasi be immòbils.
De totes maneres m’ha agradat molt la producció.
Intentarem encabir JAR, encara que ara mateix entre òperes, concerts i Teatre comencem a estar una mica saturats…. i encara que sembli mentida també ens agrada estar a casa tranquil•lament.
Una abraçada
Els companys de lectura de teatre i jo mateixa també teníem moltes ganes de veure-la. Personalment em preguntava com Rigola portaría a escena aquest conte inquietant i claustrofòvic, tal com molt bé dius . jo havia vist la lectura dramatitzada (la podeu trovar al Yotube)M.olt semblant al resultat final de la posada en escena. La veritat , crec que no hi havien massa opcions, doncs fer-ho de manera més “teatral” o amb més actors corria el perill de caure en una bufonada o un espespent. Al fer-ho d’aquesta manera austera i minimalista s’aconsegueix una serietat i una puresa máxima. No és una obra fácil. ni tant sols agradable. És una obra on el text ho és tot i els dos actors que la representan, troben en tot moment el to, els silencis i el gest que cal. Bravo per ells!!
Una abraçada a tots els teatraires!!
Montse
Com ja he comentat fa un moment a Imma C., jo si crec que havien moltes mes opcions sense caure en la astracanada. Evidentment NO es una obra fàcil , però en Rigola es capaç de molt mes que el que ens ha ofert aquesta vegada.
El mes important però, es que la gent que veu l’espectacle, i sense excepcions gaudeix d’un molt bon text i d’unes extraordinàries interpretacions.
Una abraçada ( o dues).
Tenim moltes ganes de veure aquesta proposta,he llegit crítiques de tota mena.Al final les tenim reservades per l’últim dia.Ja us donarem la nostra opinió.
Una abraçada.
Jo crec que ja us conec una mica i estic segur que us agradarà…ja m’ho sabreu dir.
Una abraçada
Com diu la Montse, al llegir el conte, tots estàvem expectants de com en Rigola el traslladaria a l’escena, un cop vistes les crítiques i també la teva opinió, va quedar clar que va optar per la nuesa teatral. Potser precisament per això, al saber d’antuvi el que veuria i no esperar res que servis per distreure’ns, vaig gaudir moltíssim del text i del treball d’aquests actorassos.
Una abraçada
Eiiii !!!
Que consti que jo també vaig gaudir moltíssim !!
El que intentava dir a la meva crònica es que com admirador d’en Rigola que soc… m’esperava quelcom mes atractiu, escenogràficament parlant..
El text és brutal i la interpretació encara mes.
Gràcies per deixar el teu testimoni. Una abraçada
Una gran metàfora del món on vivim i unes interpretacions brillants.Una de les millors interpretacions d’Andreu Benito,des de el meu punt de vista.
Un text que va fer que no perdés l’atenció del relat durant tota l’obra.
La nostra valoració ha estat de 8
Avui “eGo” !!!!!!!
Veig que últimament coincidim força en les valoracions. El text i les interpretacions perfectes….. la posada en escena en contra del que tothom diu, no em va acabar de fer el pes.
Que us va semblar “eGo” ??? Nosaltres tenim entrades per l’últim dia (9 de desembre).
Una abraçada
“eGo” hi anem avui !!!!!,ja us diré que m’ha semblat,la última vegada de la FlyHard,no vam coincidir…….
Acabo de comprar entrades per “Marry me a little” (7 euros de promo) per dissabte 30 a les 18h,ja que desprès tenim “Naïf”,que ens ve molt de gust de veure.