– Teatre – LA NIT JUST ABANS DELS BOSCOS (** 1/2) – Teatre Romea – 31/10/2013

Entrem al Teatre Romea, quant el públic de la funció de tarda/nit, esta sortint de la Sala… una mica d’embolic tot plegat, ja que ni tan sols ens demanen les entrades; esperem al Hall  del Teatre fins que ens posen una chapeta distintiva i ens diuen que tenim que seguir una persona amb direcció al carrer….. som unes 30 persones i al sortir del Teatre girem la cantonada.

La nit just bans dels boscos - cartell

No arriba als 100 metres quant un immigrant “indigent”, potser tan sols un solitari o be un marginat (qui sap)… des de l’altre banda del carrer de la Junta de Comerç, ens crida i comença a parlar en veu alta, en principi de lluny i poc a poc apropant-se ens comença a tractar de “companys” i ens ofereix la seva ma…. ens toca d’una manera que vol inspirar la nostra confiança…. evidentment és l’actor Òscar Muñoz  que esta interpretant un paper.  La gent que passa pel carrer es queda sorpresa i suposo que ni s’imagina que es una representació teatral.

Valoro molt aquesta nova forma de fer Teatre, fora dels espais establerts, en “petit comitè” on et veus de sobte quasi be actuant, ja que tens que intentar respondre d’alguna manera les accions o preguntes que l’actor et fa personalment.  De totes maneres casi tothom es queda en silenci… i es que no estem acostumats a trencar la quarta paret del Teatre convencional. La representació depèn en aquest cas de la reacció dels espectadors… i en el nostre cas no varem saber trencar la nostra posició d’espectadors passius…. una llàstima.

Una nit, en un carrer qualsevol, en la foscor, un home prova de retenir, mitjançant tots els mots que pot trobar, un desconegut que ha abordat en una cantonada. Li parla del seu univers, un suburbi on sempre és fosc, on se sent estranger, on ja no es treballa. Li parla de tot, fins i tot de l’amor, com mai no se’n pot parlar, excepte a un desconegut com aquell, silenciós, immòbil.

El text de Bernard-Marie Koltès, evidentment adaptat al nostre entorn, personalment no em va atrapar aquesta vegada… potser a mida que passava el temps l’anaves assimilant una mica millor i també va ajudar el poder  penetrar dins del Teatre per una de les portes laterals (no a la Sala pròpiament dita, que mai trepitges) … i aprofitar per visitar recons que normalment el públic no trepitja mai….. això fa mes apetitosa l’experiència, molt mes que el propi text de Koltès, ja força conegut i ara escoltat sempre dempeus, que pels “granadets” com nosaltres arriba a ser gairebé un suplici.

La valoració positiva del text (que ja es molt), es que et fa adonar de que tu, aquell i l’altre som persones insolidàries… et posa un mirall davant teu perquè et reconeguis i vegis clarament de que no ets capaç de confiar amb la persona que et para pel carrer….. una persona com tu que esta passant per un mal moment i no ets capaç de reaccionar i ajudar-lo … i ja no parlo pas d’una ajuda econòmica, sinó tan sols d’establir una xerrada amb ell sense pors… almenys d’escoltar-lo sense fugir apressuradament …. d’ajudar-lo moralment per no rebutjar-lo d’entrada com si es tractes d’un infectat o un leprós

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Òscar Muñoz

Òscar Muñoz

El treball de Òscar Muñoz es molt difícil, ja que te que fer Teatre sense màscares, de molt aprop amb un petit grup de gent que esta estudiant el que dius a un pam de la teva cara… que parla amb tu directament…. un treball que necessita un grau molt alt d’improvisació depenent de la reacció (o no reacció) del públic…. de la gent que passa pel carrer… de aturar-ho tot en cas de que el soroll del camió de sobte aturi literalment la representació.  La seva interpretació no pot ser millor….entenc que te un gran ajut per part de la direcció de Roberto Romei, per fer-ho mes creïble, però qui s’ho curra de debò es en Òscar Muñoz.

El personatge recerca la proximitat del espectador, perquè el vol fer partícip de les seves angoixes, així com també del seu pla per aconseguir un mon millor i mes just a traves de la creació d’una mena de” sindicat” format de gent honesta….. i recerca la teva afinitat personal, perquè es troba sol i necessita desesperadament la companyia d’algú encara que tan sols sigui per una estona.

No obstant tot el que anteriorment dic i que per mi es molt important, crec que l’espectacle no acaba de funcionar i no se pas de qui es la culpa….. potser que els espectadors no som capaços de reaccionar, de interactuar ???   Això si, al final tot acaba de bon rotllo entre els pocs espectadors i l’actor Òscar Muñoz (no pas amb el seu personatge, que t’ha fet sentir incòmode… i es que es tracta d’això).

No puc dir que el espectacle no te el seu interès, però no arriba a quallar… la meva valoració malauradament no pot arribar a les 3 estrelles. M’ha agradat però crec que li manca quelcom….. potser aconseguir una millor complicitat amb el públic ???

Autor: Bernard-Marie Koltès
Traducció: Sergi Belbel
Direcció: Roberto Romei

Intèrpret: Òscar Muñoz

Espai escènic i vestuari: Roger Orra – Imatges: Lydia Cazorla –                               Ajudant de direcció: Joan M. Albinyana

Producció: TNT- CAET i Arsènic Creació

_____________________________________________________________

– Teatre Romea – Preu 16 € –   ( preu pagat 12 € – TresC)
_____________________________________________________________________________

Cargol Halloween

Quant a Miquel Gascon

Viatgermaníac i Teatraire de Pro, engrescat per gaudir al màxim de les activitats culturals que es realitzen a Barcelona i Catalunya, ja sigui teatre, música, òpera o cinema.
Aquesta entrada s'ha publicat en Teatre i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a – Teatre – LA NIT JUST ABANS DELS BOSCOS (** 1/2) – Teatre Romea – 31/10/2013

  1. Imma C. ha dit:

    Hola,
    La nit… de Bernard-Marie KOLTÈS la vaig veure a principis de l´any 2001 a la Sala BECKETT. Interpretada per l´actor aragonès Pedro Rebollo. Interpretació excel.lent, el sol.liloqui (tots els seus pensaments) t´arribava al cor.
    Me´n recordo que l´actor no sortia a saludar al final, tot per donar més força al text. Gran record de LA NIT JUST ABANS DELS BOSCOS.

    No us animeu a veure JAR, Teatre Akadèmia. Ja tenim les entrades.

    M'agrada

    • Miquel Gascon ha dit:

      Bona nit Imma

      No recordo si varem veure aquesta versió que comentes…. segurament no perquè tal i com parles d’ella, no la hauríem oblidat.

      Potser he estat una mica dur a la meva crònica, però em vaig prometre quant vaig iniciar aquest blog a dir sempre el que jo sentia al veure qualsevol espectacle de les Arts escèniques.

      Poques vegades dic si és de qualitat o no un espectacle; la meva valoració es basa en si m’ha agradat molt, poc o gens. En aquest cas m’hauria agradat posar-li les 3 estrelles especialment pel el treball d’Òscar Muñoz.

      Gràcies pel teu comentari

      M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.