Per tal de definir l’espectacle, podria resumir-ho en poques paraules…

Es tracta d’una “SIMFONIA” feta de paraules, de mots, d’expressions … dites amb el so bellíssim de la llengua de ses illes.

Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que -encara- existeixi la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. Arribarem a la secreta intimitat de cadascú perquè allò que oferim és universal.

“Acorar” és una paraula mallorquina que significa ficar alguna cosa dins del cor i  també , matar, aniquilar . Acorador és el ganivet que s’utilitza per degollar als porcs... i d’aquí el nom del espectacle on Toni Gomila ens explica amb un monòleg esplèndid, tot el que es viu al voltant d’una jornada familiar amb la tradicional matança del porc… Però en realitat, l’argument es el de menys… es una excusa per utilitzar els mots que s’estan perdent per culpa de la globalització i la pèrdua lenta d’una llengua…… “Com moren els pobles quan moren les paraules”. 

Toni Gomila interpreta d’una forma brutal un munt de personatges, homes i dones, tots els que intervenen a la matança…utilitzant únicament els seus propis recursos… les seves expressions de cara, els seus canvis de to de veu, la seva gestualitat, a vegades fent el paper de dos o tres personatges a l’hora… tot canviant de posició, en un exercici vocal esgotador.

L’obra “Acorar” en realitat és una reflexió sobre la identitat dels pobles que perden les arrels envaïts per un procés de modernització , de canvis socials i de costums. I per explicar-nos aquest procés ho enfoca en les vivències de fa pocs anys a l’illa de Mallorca…. i entre molts altres temes, ens parla del masclisme ancestral, dels costums de ses illes, de les afinitats entre ells, de la compra del seu territori per part dels alemanys, de la pèrdua del que per ells era important i permanent de la seva cultura.

… i es que els joves ja no saben distingir entre un pinsà, un tord, una perdiu, un pardal, una oreneta, un estornell o una cadernera (pels ells, son simplement ocells); tampoc saben diferenciar entre un pollancre, un roure, un bedoll, una noguera, un pi negre, un ginjoler o un freixe (tot això son arbres)… en canvi, tots ells saben de memòria la multitud de models de mòbils, iPhones, Android i totes les seves versions de sistemes operatius, de les APPs mes utilitzades, de la diferencia entre un model de cotxe GTI o GTX…. etc  La cultura s’ha globalitzat a tot arreu, però a ses illes per culpa del  “ boom”  turístic s’estàn aniquilant els signes d’identitat.

Ens parla en clau d’humor del que representa viure “tancat” en una illa…

… “LO NOS TRO”…. “el mon esta dividit en dues parts, Mallorca i el de fora de Mallorca”….. “i el de fora, en quatre parts, la península (o sigui Barcelona), Paris, Buenos Aires i la terra des moros”.   

M’havien avisat de que era costós seguir tot el llenguatge dit d’una manera rapida i amb tots els girs i  l’accent de la llengua balear…. i el curiós, es que no em va costar gens seguir-lo i a mes amb força facilitat; poques paraules no vaig ser capaç de entendre-les.  El so de les paraules, una darrere l’altre, creaven, el que a mi em va semblar, una mena de simfonia meravellosa on els mots eren les notes musicals, molts d’ells ja infrautilitzats i encara mes en el català que avui en dia utilitzem els “pixapins”….. paraules bellíssimes que hem perdut definitivament.

A Toni Gomila no el coneixíem…. hem descobert un autor/actor “total”… i es que quant veus el seu espectacle t’adones el camí que ha de seguir el TEATRE  i el que ha de fer un actor. Al final entre els merescuts aplaudiments, Toni Gomila recolza la lluita de la seva gent, contra les imposicions del govern del PP a les Balears, precisament en contra de la llengua.

Espectacle  que es te que veure , si o SI.            IMPRESCINDIBLE !!! 

Text i interpretació Toni Gomila
Direcció Rafel Duran
Ajudant de direcció Antònia Jaume
Espai escènic i vestuari Rafel Lladó
Il·luminació i so Rafel Febrer
Producció Toni Gomila i Cristina Bugallo

• Premi Jaume II del Consell de Mallorca
• Finalista Premis Max 2013
• Premi Serra d’Or de Teatre 2013
• Menció especial als Premis Ciutat de Barcelona 2013
• Premi Bartomeu Oliver de l’OCB
• 4 Premis de L’AAAPIB
• 3 Premis de L’ATAPIB

_____________________________________________________________

– La Seca – espai Brossa– Preu 18 € –   ( preu pagat 13,50 € – Carnet Biblioteca 

_____________________________________________________________________________