– Òpera al cinema – THE NOSE (*) de Dmitri Xostakóvitx – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 26/10/2013

Diuen que “la mel no està feta per la boca de l’ase”…. i segurament tenen tota la raò en aquest cas.

No perquè jo em consideri un ase…(tot podria ser),  sinó mes aviat perquè NO m’agrada la mel.  Aquesta òpera THE NOSE (El nas) per alguns entesos en el mon operístic, està considerada com una “bresca farcida de la millor mel” …. serà per aquesta raó que a mi NO m’ha agradat gens aquesta producció ???

thenose 11

“The Nose”, és la primera òpera de Xostakóvitx, una obra satírica composta l’any 1928 sobre la base de la història de Nikolai Gogol del mateix nom. La trama es refereix a un funcionari de Sant Petersburg al que un bon dia el seu nas abandona la seva cara i desenvolupa una vida pròpia. El compositor utilitza un muntatge de diferents estils , com la música tradicional russa, cançons populars i l’atonalitat. Diuen que “The Nose” és una de les majors obres mestres del jove Xostakóvitx, una electritzant tour de force d’acrobàcies vocals , colors instrumentals salvatges i absurd teatral.

Amb aquest preàmbul,…  qui hauria dit a priori que jo passaria un dels moments pitjors de la meva experiència operística ?

The Nose 15

Al arribar als cinemes ens varem assabentar que l’òpera aquesta vegada la representarien  sense cap descans tot d’una….. i això ?   tres actes seguits ?   quina raó deu de tindre ?   Al finalitzar les dues hores del meu “patiment”, ho vaig entendre…. la representaven tota seguida per evitar que els espectadors deixessin la sala mig buida al  primer entreacte. 

Aquesta producció de William Kentridge, va ser encarregada pel MET i estrenada l’any 2010; aquesta dons es la seva reposició i ha estat dirigida pel mestre Pavel Smelkov. No tinc res a dir en contra de la direcció musical ni tampoc amb la actuació de la sempre magnifica orquestra del Metropolitan.  Tampoc, crec jo que aquest malson viscut per mi el passat dissabte tingui res a veure amb la musica, que encara que te passatges complicats per la meva educació musical, vaig “gaudir” entre cometes d’alguns passatges musicals (pocs), que em van semblar fins i tot bonics.

The Nose 12

Potser l’absurd del argument va ser el culpable ??? …. tampoc, ja que fins i tot el vaig trobar original.

Llavors…. que cony no em va agradar ???

Vaig trobar realment dolenta e insofrible la posada en escena d’aquesta producció, basada quasi únicament amb efectes audiovisuals “marejadores” que deixaven de banda i tapaven tota la resta, incloent el fascinat vestuari que en cap moment va poder lluir-se una mica… potser els últims 10 minuts, mig amagada entre les ombres. Va deixar també de banda els cantants que es veien minúsculs e insignificants en el enorme escenari en el que tan sols s’obrien petits cubicles on es representaven les escenes sempre curtes i amb unes “mini àries” que no donaven peu ni temps a introduir-te musicalment parlant.  Un desastre !!!.

The Nose 10

Segurament el meu “cabreig” davant d’aquella atrocitat visual, a base de dibuixos de cavalls, nassos caminant d’una banda a l’altre, banderes vermelles llançades per un soldat…  lletres i mes lletres en alfabet rus simulant paper de diari, que omplien tot…. i d’altres efectes incongruents i força lletjos estèticament parlant…..  em va posar en contra de tot el que havia de bo rere aquella monstruosa escenografia.

No crec, però potser m’hauria agradat molt mes escoltar l’òpera a un bon equip de música, sense cap imatge…. podria haver tancat els ulls, però llavors tenia el perill d’adormir-me com la majoria de gent coneguda que m’envoltava a la sala del cinema.

Al finalitzar curiosament ningú s’atrevia a donar el seu parer per tal de no ficar la pota i poder semblar un “inculte” musicalment parlant.  Aquestes actituds em treuen de polleguera.  Jo ho tenia clar… NO EM VA AGRADAR GENS e inclús vaig patir una mena d’atac claustrofòbic al saber que no podia sortir fins al final de les dues hores d’espectacle, no fos cas que despertes a algun dels meus companys.

Una tarda per oblidar !!!

The Nose 13

 Kovalyov Paulo Szot 
Policia Inspector Andrey Popov
The Nose Alexander Lewis
Director William Kentridge
Director d’escena  William Kentridge, Luc De Wit – Projeccions  Catherine Meyburgh, William Kentridge – Escenografia  William Kentridge, Sabine Theunissen – Vestuari  Greta Goiris – Il.luminaciò  Urs Schönebaum – Director musical  Pavel Smelkov – Live in HD Host  Patricia Racette

________________________________________________________________

– Cinemes Yelmo Icaria – Preu 21 € – ( preu pagat 14 € – Abonament 10 òperes)
________________________________________________________________________________
Cargol al NAS

Cargol al NAS

4 pensaments sobre “– Òpera al cinema – THE NOSE (*) de Dmitri Xostakóvitx – en directe des de el MET – Cinemes Yelmo Icaria – 26/10/2013

  1. Imma Barba

    No acostumo a fer cap comentari per dir que hi estic totalment d’acord amb el que ha escrit el Miquel, però és que el desencís va ser tan absolut que m’ha vingut de gust fer-ho. En sortir alguns dels amics musicals estaven com desconcertats i no s’atrevien a dir si els hi havia agradat o no potser esperant la veu dels entesos. Però a nosaltres no ens va caldre esperar cap opinió per corroborar que no ens havia agradat a cap del dos i que fins i tot l’escenografia que podria haver estat un punt a favor per la seva originalitat se’m va fer carregant i embafadora fins al punt que era incapaç d’observar als cantants seguint amunt i avall un cavall o un enorme nas superposats. De les veus i la música res a objectar, però globalment un desencís.

    M'agrada

    Respon
  2. José Luis

    Se m’havia passat aquest apunt, aplaudeixo la teva honestedat per dir el que penses, i veig que finalment encara ha merescut un estel senceret, i no nomes una punteta. Però no fiquis al mateix sac a tothom. Sense esperar cap opinió, a mi em va resultar difícilment suportable la primera part, i crec que bona part de la culpa era la infecta qualitat del so, però la segona em va agradar molt, i la posada en escena, tota. Per el que fa a la música, no es un problema de mel i ases, cal sintonitzar la radio d’un altre forma. El que em sorprèn més es que no t’agradés la producció.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      A la sortida del cinema et vaig dir que ficaria tan sols una punteta de un estrella… ho vaig intentar però no em vaig sortir. No em va agradar gens l’òpera, tal i com et vaig dir aquell dia… i precisament el que menys de tot va ser la producció….

      La radio la vaig intentar sintonitzar de forces maneres, però noi… no va haver manera i suposo que en una gran part va ser degut a la cabrejada que portava a sobre per la producció que em va semblar una pressa de pel.

      Pel que veig a tu t’agrada “la mel” a pesar de que la teva mascota es un ase…. llavors, crec que deurien modificar el refrany.

      M’estaré fent gran ???

      M'agrada

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.