DILLUNS 19 D’AGOST 2013
Avui és l’aniversari del nostre fill i el truquem al punt de llevar-nos. Abans que obrin, a les set del matí ja estem davant de la companyia de cotxes de lloguer on ens donen un Nissan de color negre. Tornem a l’hotel a carregar les maletes i fer el chek-out pertinent i sortim rumb al Parc Nacional de Yosemite on arribem sense problemes al punt de les dotze. En l’hotel ens diuen que no tindrem habitació fins a les tres de la tarda i que si volem, podem esperar…. sortim espitats amb les maletes dins del cotxe i una mica desorientats davant de totes les possibilitats de rutes que se’ns ofereix dins del parc.
El Parc Nacional de Yosemite cobreix un àrea de 3.081 km² i s’estén a través dels vessants orientals de la cadena muntanyenca de Sierra Nevada, a Califòrnia, Estats Units. És visitat per uns 4 milions de persones cada any. Va ser denominat Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1984 i és reconegut internacionalment pels seus penya-segats de granit, salts d’aigua, rius cristal·lins, boscos de sequoies gegants i la gran diversitat biològica (prop del 95% de l’àrea del parc és una àrea salvatge). El parc té en terme mitjà una elevació de 600 a 4000 metres.
El primer que fem es fer una paradeta per menjar un sandwitch que portàvem preparat i decidim anar al Mariposa Grove, el parc de sequoies gegants més important i més gran de Califòrnia.
Deixem el cotxe al pàrking i agafem un autobús gratuït que ens porta a la mateixa entrada del parc i allà comprem una ruta que es fa en una mena de trenet descobert i que té una durada d’una hora i mitja. És una mica car, ja que ens costa 26 dòlars per cap però desprès valorarem que realment pagava la pena.
Va explicant tot el que veiem amb una audioguia en castellà i anem parant per fer fotos, en tres d’aquestes parades podem baixar per observar de mes a prop l’espectacularitat d’aquests arbres. És un bosc en el qual et sents com molt petit, observes la força de la natura i sincerament emociona.
Desprès de tornar al pàrking i ja amb el cotxe fem una parada per contemplar la posta de sol amb el majestuos “Capitan” al davant. Aquest és un dels monòlits granítics més gran del món amb 989 m d’alçada des de la base.
Fem cua a la recepció de l’hotel i d’entrada ens diuen que no tenim habitació aquí i que hem d’anar a un altre lloc, com insistim finalment si ens troben a la llista i ens assignen una habitació a l’ultim edifici del lodge, una habitació enorme amb dos llits de matrimoni. Deixem les maletes i anem a sopar al restaurant on demanem fish and chips i una hamburguesa. Força bé.
Aquí ens assabentem, sense preveure encara la seva importància, de l’incendi que ha començat dins del parc nacional, a la carretera de San Francisco, la mateixa carretera que haurem de prendre l’endemà. No sabem encara si ens afectarà la ruta.
DIMARTS 20 D’AGOST 2013
Ens llevem a quarts de vuit i fem cafè a l’habitació, preparo uns sandwitches per dinar i entrem de nou al parc de YOSEMITE i anem fent parada a tots els llocs possibles i fotografiem tot allò “que es deixa”.
Fem també un parell d’exursionetes caminant d’uns 20 minuts la primera, a una cascada que ara quasi no té aigua i que ha de ser molt bonica en època de desgel, i desprès un altre d’uns 45 minuts, a peu pla que també porta a unes altres cascades.
Decidim pujar amb el cotxe, fins al mirador de la Gelera que està una mica lluny però que resulta espectacular. En una mena de grada ens mengem els sandwitches i una poma. Curiosament dos rangers escombren les grades aixecant una gran polseguera i ens “obliga” a marxar. Els esquirols passegen entre nosaltres recollint el que cau. Ens han fet agafar por perquè diuen que transmeten la ràbia i donar lis menjar esta penalitzat amb multa força important.
Acabem de fer la passejada per l’altra banda del mirador i admirem el paisatge que és veritablement espectacular. Ens comprem un gelat abans de tornar al cotxe e iniciar la ruta cap a Mammoth Mountain. Per sort el foc que es va declarar ahir es a la mateixa carretera que la que agafem però a l’altra direcció.
El temps es comença a complicar i ens acaba caient una bona tromba que comença amb aigua i acaba amb una granissada brutal. Per les muntanyes es creen de cop cascades i l’aigua comença a discórrer per tot arreu… i fins i tot cauen directament a la carretera per on circulem, que en un moment s’inunda,… és realment aterridor i alhora molt espectacular.
Com pot transformar-se la natura en un moment !!! Pensem en la pobre gent que en aquests moments està fent alguna de les excursions, i la tempesta els ha agafat d’improvis.
Sortim del Parc Nacional de YOSEMITE esperant que aquesta aigua pugui ajudar a apagar el foc que s’ha declarat. Uns dies mes tard ens assabentarem de què l’incendi no es va poder aturar i va arrasar una part important del parc.
Arribem a Mammouth Lakes , relativament d’hora i després d’ocupar la nostra habitació anem a sopar al restaurant. És una estació d’esquí enorme i molt bonica que ara té tancades la majoria d’instal·lacions i botigues. Aquí ens trobem grups de turistes italians i espanyols, i hem hagut de treure novament els polars.
_______________________________________________________________________________________
Cliqueu aquí per anar al capítol anterior – Cliqueu aquí per anar al capítol següent
Cliqueu aquí per anar al 1er capitol
_______________________________________________________________________________________
Vaja canvi! de la gran ciutat a la natura més pura. Tot i que em dona la impressió que està muntat molt de cara al turisme, oi?, això si, cuidat i net com només ho saben fer els americans.
Un abraçada
Realment un canvi important, la natura abromadora!!! Tots els parcs nacionals estan perfectament condicionats pel turisme, passarel·les, camins, autobusos per deixar els cotxes als parkings, àreas de picnic, ….. però per contra no hi ha ni cafeteries, ni restaurants, ni botigues dins dels recintes del parc, únicament lavabos cada dos o tres miradors. Sembla que en temporada alta el turisme interior els fa a moments intransitables, per sort nosaltres ja vam agafar aquest turisme de baixa, ja que allà el curs escolar comença al voltant del 15 d’agost.
Una abraçada.
Coi…quina enveixa que en feu!!! En aquest capitul al mig de la natura amb l’ho que m’agrada a mi!!! Quin expectacle amb els esquirols, el cervol descansant, la perdiù que es queda miran’t l’objectiù….veritablement impresionant i molt emocionant i com diùs tu Imma…com som petits devant a la natura!! Petonets!!
És un parc molt maco, encara que el turisme es concentra molt en petites parts que es poden visitar amb tranquil·litat. Existeixen molts óssos i és força perillós caminar fora de les rutes mes transitades…. nosaltres no varem veure cap…. però vas una mica acollonit, perquè per tot arreu esta ple de cartells anunciant “Perill óssos assassins”… inclús no pots deixar res de menjar dins del cotxe ja que sembla que els obren com si es tractes d’un obrellaunes.
De fet és el parc de l’Os Yogui !!!
Ooooooh!! Quina meravella de Parc, i de crònica, és clar. A més veiem que heu tingut de tot: sol, pluja, vent… Aquests americans seran com són, però per això dels parcs nacionals són uns experts. Ho tenen tot molt ben preparat.
Ah! I donem fe que a Yosemite hi ha óssos. Llàstima de no tenir la càmera a punt. Des de llavors que no passegem per un bosc sense portar la càmera a la mà.
Una abraçada
Manel i Cristina
Vareu veure óssos ??? uauuu!!!
No se si m’hagués agradat massa veure’ls, la veritat. Ja anàvem força escagarrinats en els nostres passejos, sobretot quant estàvem sols al bosc o dinant a les taules que estaven per tot arreu. Al mig de la taula, un cartell de advertia de la presencia de óssos assassins !!!
El proper parc…. Death Valley (el vall de la mort), un dels meus preferits.
Continuem llegint les vostres cròniques des de el centre i nord de Bali. Enveja INSANA !!!
Fina aviat !!!