El passat dilluns estàvem convocats com associats de SOCPERLA (amics de la Perla 29), a una trobada amb la direcció i actors de la Companyia teatral, principalment per conèixer la programació d’aquesta nova temporada.
El espai gòtic de la Biblioteca quant varem arribar, traient el fetge per la boca, gairebé ja estava ple, però tot i així va trigar una bona estona a començar l’acte. Com sempre, qualsevol reunió que es fa en aquest recinte, te un ambient gairebé d’amistat entre tots els participants.
L’Acte va començar amb una interessant conferencia de Joan Casas, “Teatre e identitats”
Joan Casas (l’Hospitalet de Llobregat, 1950) és dramaturg, escriptor, traductor literari, articulista i crític teatral. Durant molts anys d’activitat prolífica, ha traduït més de setanta obres del francès, italià, portuguès i grec modern, i també, en col·laboració, del rus i búlgar.
Resum de la conferencia “Teatre e identitas”:
Fill de l’hospitalet quant encara era una vila rural, era el ”net de la Marieta enterramorts” (el seu avi ho va fer durant 2 anys). Durant molts anys aquesta va ser la seva identitat de reconeixement. La identitat pot tenir dues besants : sentiment de pertinença o sentiment de reconeixement.
La mirada de “l’altre” ens situa en un col·lectiu, que no té perquè ser forçosament el col·lectiu del que et sents part.
Els “teatraires” formen un col·lectiu i entre ells es reconeixen; es un fenomen que no passa en una sala de cinema però si a una sala teatral… es mes, cada un de nosaltres tenim “les nostres sales afins de Teatre”, d’una determinada forma de fer i de viure el Teatre. El Teatre te la capacitat de construir públics.
Actualment, en part promocionat per la crisi, molt d’aquest teatre es representa en Sales petites; les estadístiques ens mostren una crua realitat: la vida mitjana d’una obra representada en aquestes sales, te una vida mitjana de 8 funcions i mitja, amb un promig de 46 espectadors per funció o el que es el mateix, un espectacle es vist únicament per 391 espectadors. Com veieu això es dramàticament insostenible.
El ponent “acusa” a la PERLA 29 d’evitar la paraula Companyia teatral.; es pot fer musica simfònica sense una orquestra simfònica ??? es pot jugar a futbol sense un equip de futbol ??? La companyia de teatre te una avantatge indiscutible, ja que una companyia defineix un estil i el seu director una manera de treballar.
La Companyia es un col·lectiu en el qual l’actor es reconeix i li configura identitat. L’actor lliure afavoreix els aspectes individualistes de la seva personalitat. El futur del Teatre, al seu parer, sense una estructura de Companyia pot tendir a desaparèixer.
Existeixen Teatres en que els espectadors es troben com a convidats, en uns altres com a casa i en altres com si estiguessis a casa del amo. El públic no es una estadística freda, no es una realitat quantitativa, sinó una realitat qualitativa. Els espectadors del teatre ens reconeixem amb la gent que esta en el Teatre, no es el mateix anar a un teatre comercial que a un teatre de creació artistica… el públic no es el mateix i a vegades fugiries abans d’entrar a la Sala, perquè no et sents identificat amb un determinat públic.
El públic que es reconeix, intercanvia sensacions, rialles, plors, badalls i estossecs…. hi ha gent que va al Teatre a estossegar ???
El Teatre és un luxe extraordinari que ens presenta uns personatges que ens permeten reconeixents per contrast o per analogia, identificant-nos amb ells.
______________________________________________________________
Oriol Broggi (director de la Perla 29), s’enrotlla una bona estona intentant justificar-se, però acaba per reconèixer que SI, son una companyia teatral, i que potser els hi faltava l’organització del públic per acabar de ser-ho.
Ens explica que la temporada que ara s’inicia no te un fil conductor, però sovint tractarà temes semblants ja que l’espectador ha de tenir la sensació de participar en un viatge que l’ajudi a entendre determinats temes amb la continuïtat de les obres.
Continuarà sent la Biblioteca l’espai de creació, però algunes representacions sortiran fora d’aquest àmbit, com pot ser el Teatre Romea o el Lliure.
– L’HONOR ES NOSTRES, SR. ESPRIU…a càrrec del antics alumnes de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (3 úniques sessions del 25 al 28 d’octubre)
– CASANOVA en directe . Es podrà reviure els fets del 1714, quant en mig d’una conferencia actual, Rafael Casanova apareixerà de sobte per explicar-se ; el públic li podrà fer preguntes. Espectacle que es podrà veure en biblioteques o centres cívics arreu de Catalunya.
– BOLXEVICS – Es transformarà l’espai de la Biblioteca en una capella abandonada. Producció de la Cia Solitaria. Caps de Setmana de novembre 2013
– TOTS EREM CYRANO – espectacle infantil de gira.
– ADIOS A LA INFANCIA – Sobre textos de Joan Marsé, dramatúrgia de Pau Mirò i direcció d’Oriol Broggi, amb una part musical amb SISA i una actoral. Es representarà al Teatre Lliure de Gràcia del 11 de desembre al 4 de gener.
– TRANSLATIONS – Situada a principis del segle XIX a Irlanda on un grup d’anglesos van amb la missió de “renombrar” tota la zona canviant els noms que sonàvem massa irlandesos, amb la intenció d’anular una cultura i una llengua. A la Biblioteca del 29 de gener al 9 de març.
– L’ORFE DEL CLAN DELS ZAHO – Basada en una historia profunda de l’antiga civilització xinesa.. Dos clans propers al emperador, un de bo i un de dolent que mata als 300 membres del clan dels bons, excepte un nen que te que créixer per matar als 300 membres dels dolents. Amb Julio Mannique i d’altres dirigits per Oriol Broggi. Al Romea del 25 de març al 4 de maig.
– Reposició d’INCENDIS. Al Romea del 15 de maig al 15 de juny
– Reposició de 28 i mig que es dirà 29 i mig, amb alguns actors del primer espectacle i amb algunes variacions teatrals. Biblioteca del 25 de juny al 27 de juliol.
– El Festival SHAKESPEARE passarà a inicis de la temporada 2014/2015
Als associats de SOMPERLA se’ls hi va fer l’entrega d’un obsequi sorpresa, amb petits estris teatrals. Em va sorprendre molt els dos caramels amb paper que no fa soroll.
Desprès en un ambient quasi familiar, varem poder prendre unes cerveses amb els actors, tècnics i direcció de la Companyia, xerrar amb ells i visitar per primer cop les diferents sales internes, com la sastreria, magatzems o els camerinos.
Es això el que fa sentir-se implicat en un projecte teatral i tenir una mica aquell sentiment de pertinença del que parlava la conferencia prèvia.
Cargols SOM PERLA