Tal dia com avui, ara fa 3 anys vaig començar a escriure aquest Blog.
Curiosament la meva primera crònica parlava d’una representació Teatral. Tot i això, la meva intenció inicial al crear el Blog “Voltar i Voltar” va ser per tal de poder fer cròniques sobre els viatges que faríem en el futur i dels que ja havíem fet al llarg d’aquets 38 anys des de que l’Imma i jo vivim junts.
VIATJAR per nosaltres sempre ha estat el primer i mes important incentiu per continuar endavant i d’alguna manera compensar la rutina del nostre dia a dia, tancats dins d’una oficina. La nostra “hipoteca” ara que ja som “madurs” son els estalvis que fem cada mes per tal de poder seguir viatjant.
Guardem en llibretes els escrits de tots els nostres viatges i per tant (vaig pensar), es simplement qüestió de temps el poder transcriure aquets records en cròniques accessibles per mes gent a traves d’Internet. A mes a mes això ens serviria a nosaltres mateixos per reviure molts moments feliços del nostre passat.
D’altra banda, vaig creure que podria sortir-me de les regles establertes en el mon blogaire, que diuen que perquè un Blog tingui èxit (això vol dir… moltes visites), tens que especialitzar-te en un sol tema…. o viatges… o musica… o Teatre…. o el que sigui, però no voler abastar tot allò que t’agrada.
No obstant tot saben a priori que aquesta regla (tractar d’un sol tema) es ben certa, vaig decidir portar la contraria,…. i a mes a mes dels viatges, faria publiques totes les activitats culturals a les que assistim, encara que això representi una mica de pèrdua de la nostra intimitat.
Crèiem que fora bo per tal de promocionar el Teatre, la Musica, l’Òpera, la Literatura, la Dansa, les Exposicions… i tot el que per nosaltres es important en la vida del nostre dia a dia; pensem que almenys a nosaltres, el mon de la “Cultura” ens ha estat útil per sortir de la rutina i poder així encarar la vida cada mati amb una mica mes d’ il·lusió. El resultat aquí el teniu…. un Blog que vol transmetre el que “som”, que mai arribarà a ser un Blog de “referència” de res, però això per nosaltres és el menys important.
Haig de reconèixer que ens agrada rebre moltes visites i sobretot rebre comentaris, perquè el fan encara mes viu…. i a la vegada et dona força moral per continuar escrivint, al comprovar que el que fas ho llegeix mes gent i algunes de les cròniques fins i tot interessen.
El que si realment ens importa hores d’ara, es transmetre la idea de que es possible mantenir una activitat cultural força elevada, encara que treballem mati i tarda….. creiem que paga la pena treure’ns la mandra de sobre, veure menys tele i sortir al carrer, al teatre, a un concert, a un espectacle de dansa, al cinema o millor encara, realitzar un viatge prop o el mes lluny possible, un viatge que t’aporti quelcom mes que bonics paisatges o relax, per tal de conèixer altres cultures… altre maneres de ser i de fer.
Us animem avui, com fa tres anys a “Voltar i Voltar” el mes possible ….. No es cert que “no tenim temps”…. es un “auto engany” que ens fem a nosaltres mateixos ….. és simplement mandra. Ara que estem encara vius, es el moment de moure’ns el mes possible, de xafardejar el mon i també el nostre entorn mes proper, de deixar-nos sorprendre per coses que semblen petites e insignificants. Ja tindrem temps per descansar a la “caixa”.
Si es vol, creieu-me, es pot.
… TRES ANYS !!!
Sobretot, el que ens ha aportat el Blog “Voltar i Voltar” en aquests TRES ANYS, es conèixer un munt d’amics nous i retrobar-nos amb els que feia temps que havíem perdut la relació pel pas del temps.
I si, ….. ara parlem també de números i de estadístiques, que sempre fan goig….
En els 3 anys que han passat des d’aquell 24/10/2010, hem publicat 700 cròniques, tenim ja mes 169.000 visites que s’han fet des de 110 països, 4.371 comentaris, 948 seguidors i 45 subscripcions al Blog.
Moltes gràcies, de debò a tots els “Voltaires”
IMMA & MIQUEL
Felicitats! Espero seguir voltant per aquest blog molts anys més.
Moltes mercès Albert
Nosaltres tenim la intenció de continuar donant la tabarra als “Voltaires” que seguiu sent fidels al Blog
.
Una abraçada
Moltíssimes, moltíssimes Felicitats, voltaires!!!!
Quanta raó teniu en tot el que heu escrit. És un plaer llegir les vostres cròniques, saber dels vostres viatges i sobretot, haver-vos conegut en persona.
És cert que quan es comença un blog on s’expliquen coses personals, es perd una mica d’intimitat, però a canvi, el preu guanyat és molt alt. Penseu la quantitat de consells que heu transmès (com per exemple a nosaltres) a d’altres persones amb gustos semblants.
Els vostres números són espectaculars, i sobretot, ens encanta la vostra regularitat de publicar posts i la manera que teniu d’explicar les coses.
Esperem continuar-vos llegint durant molt de temps.
Una abraçada des de l’altre punta del món.
Manel i Cristina
Enveja “INsana” de que ens escriviu des de Bali.
Ahir mateix llegia la vostra sisena crònica des de Indonèsia, on explicàveu la vostre estància a Ubud… i les dents em creixien per moments.
Es veritat que els Blogs donen moltes satisfaccions, especialment la possibilitat de contactar amb gent amb la que segurament mai hauries fet amistat, i compartir vivències com esteu fent vosaltres ara mateix.
Som uns fans de “Diari de la Bona Vida”… i es que de grans (jejejeje) ens agradaria ser com vosaltres, i fer la mateixa “vidorra” vostre.
Una abraçada
Felciitats !!!! a mi també m´agrada voltar per aquest blog !!!!
Montes gràcies Pili
Pensava que ja estaves fins al capdamunt de les cròniques del teu cunyat predilecte.
Ens alegrem de que continuïs tenint curiositat per les “parides” que expliquem.
Un petonarro enorme.
Moltes felicitats Imma i Miquel, i que poguem seguir voitant durant molts anys per les interessants cròniques d’aquest racó de la xarxa.
Una forta abraçada i fins demà!
No et preocupis Josep, et cuidarem molt be, per tal de que continuïs visitant el nostre Blog. Ets l’únic seguidor fidel de les nostres aventures americanes que comentes cada un dels capítols “voltaires”.
Crec que no us deslliurareu de nosaltres ni demà ni demà passat….dansa a casa nostre i viatjarem plegats a New York el dissabte per “nassos”…. o no ?
Una abraçada
Moltes felicitats, Imma i Miquel, i a seguir voltant!
Amic Allau
Continuarem “voltant”… no et preocupis.
Quant aconseguim arribar com tu a la jubilació, espero que les voltades, s’assemblin mes a un bon “centrifugat” d’una rentadora.
Fins demà ….. per cert guarda’ns 2 butaques a la fila 1
Com ja us he felicitat………
Aquí us deixo un regal……
A UN CARAGOL
(Àngel Guimerà)
Ha plogut i no fa vent.
La terra es vesteix de nit,
i dins la fosca nit ha sortit
a pasturar lentament.
Passeja amb gest indolent
sa caseta pel redol,
i quan passa el caragol
sobre una branca de mata
deixa una estela de plata
que brilla al llum del farol.
MOLTES FELICITATS !!!!!!!!
Efectivament Neus, ja ens havies felicitat per Facebook, però l’Imma i la resta dels Voltaires no s’havien assabentat.
El regal que ens has deixat aquí al Blog, és preciós. No coneixíem aquest poema i ens ha fet moltiiiiiiisima il•lusió. La Cultura a vegades esta amagada en coses tan petites com aquest preciós poema, que tan sols parla d’un minúscul cargol.
Per cert, m’encanta el so dels diferents noms que s’utilitza dins de la mateixa llengua, per anomenar aquest animaló tan apreciat per nosaltres. CARAGOL sona d’allò mes be.
Una abraçada
Ja posats, deixo constància del text d’una popular cançó catalana que també parla de Cargols…
Cargol, treu banya,
puja a la muntanya;
cargol treu vi,
puja al muntanyí.
Cargol treu banya,
puja a la muntanya;
cargol bover,
jo també vindré!
Cargol, cargolet, posa’t dins del cistellet,
quan la mare et trobarà,… què contenta es ficarà!
Moltes moltes felicitats!!!
Ja ens agradaria aconseguir aprofitar tant el temps com vosaltres! Però és el que dieu, és qüestió d’organitzar-se millor, i nosaltres no sempre ens en sortim.
El que sí que us hem de dir és que teníem el teatre una mica abandonat i llegint el vostre blog, l’hem recuperat. Ara hi anem més i més ben aconsellats!
Una abraçada!
No us preocupeu, és qüestió d’edat!!!! quan ets conscient de què la vida passa molt ràpid i la major part del dia la passes tancat al lloc de feina, d’una feina que no t’omple i ets conscient que has passat els millors anys de la teva vida treballant per aquest futur?? has de buscar la manera de compensar-te i organitzes el temps lliure per viure al màxim el que realment t’agrada.
Ens encanta que per “CULPA” nostre hagueu recuperat el teatre, nosaltres som uns enamorats i cada obra de teatre que veiem, ni que sigui un desencert, ens engresca a veure un altre i un altre …. UF que m’enrollo!!!! Una abraçada.
Felicitats i gracies per compartir les vostres esperiencies amb tots nosaltres. Esperem que feu moltissimes més i que tots les podem lleixir i gaudir conjuntament amb vosaltres dos, sigui on sigui…teatre, cinema, un llibre, una opera i sobretot el top dels tops… els vostres viatjes aventurosos i inusuals, en els que ens deixeu amb la boca oberta per les vostres esperiencies amb els natius, poc usuals amb el normal turiste. Petonets i continueu voltan aixi continuarem a apendre coses noves i descunegudes amb vosaltres.
Miquel….jo també os segueixo i no hi deixa’t cap capitul del ùltim viatje sense comentar….per aixó no possis només”floretes” en Josep…pensa que soc la teva directa neboda preferida i que queda poc pel’s POCKET COOFFEE….
Tens tota la raó….. segurament tu ets la que espera amb mes interes les cròniques viatgeres.
Ja tinc ganes de tastar de nou els bombons de cafè italià.
Petons
Ja veurem… si et portes bé ja te’ls donaré. Petonets i bona nit als dos.
De vegades és una mica com obrir casa teva, el teu espai sense saber ben bé qui entrara a fer un vol, i et sents com despullat en dia de pluja, però també és veritat que té moltes, moltes compensacions i ens ha permès establir relacions amb persones que mai haurien somiat de conèixer …. Molts petons.
M’alegro, aixó vol dir que ha anat bé el vostre esforc i ha estat apreciat. Petonets
Darrera d’aquestes estadistiques hi ha una feinada molt considerable, moltes gracies i enhorabona.
Moltes, moltes hores de feina, ho saps prou bé, però molta il·lusió per mantenir viu aquest espai al qual vas contribuir a fer possible. Ah! i molta il·lusió per les teves visites!!!!!! Gràcies.
EL CARGOL
Amb tres gotetes de pluja
enganyaré el cargol
perquè surti i tregui banya
encara que faci sol.
JOANA RASPALL (BCN, 1 juliol 1913)
A la una, a les dues
a les TRES, SUPERTRES
Per molts anys!!
Imma C.
Moltes gràcies per la felicitació i per la poesia que no coneixíem i que guardarem a la nostra col·lecció de cargols. Una abraçada.
Snifff! Sento anar tant enrederida amb el Voltar i Voltar ens ha permés recuperar uns amics que feia MOLT temps no veiem, però mai haviem oblidat.
Dos petonassos!!!
Montse
No et preocupis Montse…. no tens perquè seguir la sobtada vena literària que m’ha agafat quant ja casi estic “caducat”.
Pensem el mateix… almenys el Blog ha servit per retrobar amistats de la nostra joventut i aprofundir encara mes l’amistat …. que estava adormideta pel pas del temps..
Tres petonassos