DISSABTE 17 D’AGOST 2013
Avui ens toca conèixer Telegraf Hill, North Beach i Russian Hill.
El primer que fem és anar amb el tramvia al Pier 39 per tal de veure els lleons marins que ocupen unes plataformes del davant.
Hi ha molts i ens entretenim observant com s’agrupen en unes determinades plataformes en tant que altres plataformes i roques veïnes estan buides i com els mascles es barallen per tenir el seu lloc tirant al aigua al contrincant. Mentre les femelles i els petits prenent el sol sense immutar-se.
Agafem el bus que ens porta dalt de tot de Telegraf Hill per pujar a la Coit Tower des de on tenim unes vistes extraordinàries de San Francisco i que s’ha convertit en un dels referents de la ciutat. Un ascensor ens porta dalt i la llàstima és que els vidres de les finestres no estan gaire nets i les fotos, per força, no surten nítides. Aquesta torre va ser finançada per Lillie Coit en homenatge al cos de bombers de la ciutat.
Dins la torre, a la planta baixa, uns murals pintats l’any 1934 que representen la vida de California de l’època. Segons la guia i com a dada curiosa per un dolar l’hora, 25 pintors i 19 ajudants van decorar els murs de la torre. Les pintures són tan semblants entre elles que semblen fetes pel mateix artista, i van generar controvèrsia per alguns símbols comunistes que finalment van ser eliminats.
Al davant de la torre, en la plaça, una enorme figura de Cristofol Colom de mes de 4 metres d’alçada.
Baixem caminant per les escales Filbert Steps fins al carrer Union on reseguint-lo anem a parar a Washington Square a on hi ha la Catedral de San Pedro i San Pablo on entrem a fer un vol. A fora, a un lateral de la plaça están fent una festa italiana. North Beach es el barri italià i tot son trattories i pizzeries i la bandera italiana pintada a totes les faroles i semàfors.
Fem un petit recorregut per North Beach, on en els anys 20 vivia l’anomenada generació beat, un grup d’artistes i escriptors antisistema que van acabant emigrant al barri de Haight Ashbury amb els hippies i que abans a la dècada de 1890 havia viscut a Russian Hill. Aquest recorregut pel barri fa parada a cafès i bars. Anem a dinar a la Osteria del Forno, un lloc superpetit però molt especial i on dinem una pizza molt bona.
Després de dinar continuem la ruta pel barri de Russian Hill que comença amb una gran pujada de tres carrers consecutius, l’ultim amb 165 esglaons que comptem. Arribem esbufegant. La ruta ens permet veure edificis senyorials, carrers molt tranquils i s’olora el poder adquisitiu de qui viu en elles. En una de les cases destaca com a guarniment en el jardi un conill de fusta de 2,5 metres d’alçada. Tota la ruta esta en desnivell amb el qual passem l’estona pujant i baixant carrers i/o escales.
Ens dirigim a un dels carrers més coneguts de San Francisco, el Lombart Street, el carrer de les corbes en zig-zag, segons diuen el carrer més curvilini del món, amb 8 corbes que permeten salvar el desnivell que hi ha entre Hyde Street dalt de tot i Leavenworth St a la banda inferior. Nosaltres anem a peu i baixem per les escales laterals fent fotos als cotxes que a tongades baixen.
Ens dirigim a la platja urbana on seiem una estona prenent un gelat i observant el Golden Gate en la llunyania, i decidim que volem tornar a anar-hi fins allà. Fem la passejada per la platja i el moll i quan podem agafem l’autobús que ens apropa al pont, aquest cop a la banda de sota.
Fem un munt de fotos des de totes les òptiques possibles i com començar a fer força fred decidim desfer el camí i tornar a l’hotel a deixar les càmeres. Abans trèiem el cap al centre comercial que tenim just a la parada del bus i fem el recorregut per les escales mecàniques que van en rodó i admirem el disseny dels dos edificis, ja que de fet son dos centres comercials connectats.
Anem a sopar a una hamburgueseria de Union Square que està dins d’un centre comercial i que ens agrada molt. També com a tot arreu hem d’esperar una mica i sopem mig a les fosques. En aquest restaurant ofereixen dos hamburgueses dolces, una de nutella i un altre de pastís de formatge que decidim no tastar.
_______________________________________________________________________________________
Cliqueu aquí per anar al capítol anterior – Cliqueu aquí per anar al capítol següent,
Cliqueu aquí per anar al 1er capitol
_______________________________________________________________________________________
Aquest carrer de Lombart street ha sortit a un munt de pel·lícules!.
M’ha agradat molt veure aquestes plataformes plenes de lleons marins. Encara no acabo d’entendre com estan tan prop dels humans, potser pel menjar?
Una abraçada
Aquest carrer és un dels més reconeguts de San Francisco i recordat per què a la pel·licula Vertigo el protagonista viu a una de les cases del carrer, concretament al numero 900. El dels lleons marins es sorprenent i si, imaginem que el fet de què hi hagin les plataformes habilitades i facilitat en menjar ho fa possible. Gràcies.
M’agrada molt, la ciutat és estructurada amb cuadrats, hi ha moltes zones amb molt de verd i tenen molt de respecte per els animals… m’agradat molt el consert dels lleons marins…. deu ni dó quin xibarri!!!! hahahahaha Petonets!!!
La ciutat recorda molt l’estructura de Barcelona, la part de l’Eixample amb Diagonal inclosa, a nosaltres ens va agradar molt gaudir de San Francisco. Respecte al tema dels lleons marins no se fins a quin punt es protecció o es salvaguardar un reclam turístic. Petons.
Jo ho volia dir que s’assembla molt a la estructura de la nostre meravellosa ciutat i amb el que dius dels lleons, crec que tinguis raó pero almenys els protegeixe’n