Ja fa un temps que tenia aquest llibre per llegir, i no se perquè l’anava deixant pensant que seria un llibre dens o complicat …. i res més lluny del que ha estat, és un llibre que malgrat les seves 524 pàgines es llegeix d’una tirada i un cop llegit el recomano fervorosament.
Adam viu a París des de fa més de vint-i-cinc anys quan va abandonar el seu país natal fugint d’una guerra que enfrontava amics contra amics. Una trucada a mitjanit d’un amic de la infància que el vol veure abans de morir el fa tornar a la seva terra natal i comprovar que el temps no ha passat en els seus llocs de referència, en el seu “paradís perdut”.
En cap moment la novel·la indica de quin país estem parlant i deduïm que és el Líban, país d’origen de l’escriptor. Però ell mateix, a la contraportada del llibre, ens diu que la novel·la esta expressament situada en un país indeterminat, en un no lloc que ens permeti situar-la en qualsevol país i moment, de forma que el llibre pugui ser una reflexió sobre la memòria i l’exili i la necessitat d’establir ponts entre Orient i Occident.
Tots els llocs que visita el fan retornar a la seva joventut i a reviure els moments compartits amb els seus amics que conformaven el “Circulo de los Bizantinos” i que pretenien canviar el món, sent finalment ells els que van acabar canviant per una guerra que els va separar i va portar a cadascú d’ells per diferents camins. I decideix promoure el retrobament dels que encara hi son.
Amor, amistat, revolució i religió conformen una novel·la plena de sentiments on Amin Maalouf s’endinsa en un capítol biogràfic e íntim que no havia abordat en els seus llibres anteriors com Lleó l’Africà (ambientat en el món mediterrani del segle XVI) i Orígens (situat a la època dels seus avis).
“Perdem la memòria de les paraules, però no la memòria de les emocions”
“Més val equivocar-se en l’esperança que encertar en la desesperació”
“Qui intenta endarrerir un naufragi, corre el risc de apresurarlo”
“És cert que torno a descobrir totes les nits perquè em vaig allunyar de la pàtria on vaig néixer, però també torno a descobrir tots els matins perquè mai m’he desenganxat de ella”.
El dilema central de l’obra intenta valorar si és millor fugir d’un país en guerra per no embrutar-se les mans o quedar-se i fer el que calgui encara que el que calgui sigui abandonar els ideals i els somnis ??
Segons declaracions del mateix autor en la presentació del llibre “S’és nostàlgic de tots els somnis que no s’han realitzat, tenim nostàlgia no del passat sinó del futur”.
“Hi ha ideals indispensables que la nostra generació ha tingut i ara són rebutjats : la solidaritat i la igualtat. Al contrari, en el món actual la desigualtat és promocionada com una forma de modernitat”.
Amin Maalouf
El diagnòstic de Maalouf és pessimista, la convivència avui és més difícil, els sentiments de comunitat són cada vegada més violents i les confrontacions més dures, tot allunyat de la necessària comprensió mútua de les cultures.
Amin Maalouf és un escriptor libanès, nascut a Beirut el 25 de febrer del 1949 i que viu a Paris des del 1975 quan va esclatar la guerra civil en el seu país. Periodista i escriptor actualment només es dedica a escriure i cultiva la narrativa, l’assaig i l’opera. Al juny del 2012 va ingressar com a membre de la Acadèmia Francesa i al 2010 va rebre el Premi Príncep d’Astúries en reconeixement a la seva trajectòria.
Novel.la
1986 – León el Africano
1988 – Samarcanda
1991 – Los jardines de luz
1992 – El primer siglo después de Béatrice
1993 – La roca de Tanios (Premio Goncourt)
1996 – Las escalas de Levante
2000 – El viaje de Baldassare
2004 – Orígenes
2012 – Los desorientados
Assaig
1983 – Las cruzadas vistas por los árabes
1998 – Identidades asesinas
2009 – El desajuste del mundo
Llibrets
2000 – El amor de lejos, ópera de Kaija Saariaho
2004 – Adriana Mater ópera de Kaija Saariaho
2006 – La Passion de Simone, oratorio de Kaija Saariaho
2010 – Émilie, ópera de Kaija Saariaho
________________________________________________________________
