Aquesta temporada comença amb mal peu i es que el que tenia que ser una inauguració molt especial, per tal de celebrar el bicentenari del naixement de Giuseppe Verdi, se’n va anar en orris per falta de pressupost degut a la crisi i la falta de recolzament econòmic per part de les institucions.
Solució d’emergència: substituir una o dues òperes de Verdi (representades) … per quatre concerts de dubtosa qualitat amb fragments d’òperes del compositor.
En el nostre abonament ens van “col·locar” el tercer d’aquests quatre concerts, i la veritat es que desprès de llegir les critiques corresponents als 2 primers concerts, teníem poques ganes d’assistir-hi, perquè les expectatives no pintaven gens be. Tenim amics que han preferit perdre el seu abonament i no anar-hi …. i amb aquestes premisses ahir dijous varem acudir a la cita liceística, una mica obligats.
El programa d’aquest 3er concert va incloure fragments d’Ernani, Macbeth, I Lombardi alla prima crociata, La forza del destino, Alzira, Il corsaro i Aida,
El Programa va ser el següent:
Primera part:
Ernani «Oh de’ verd’anni miei», Juan Jesús Rodríguez — «Odi il voto», Josep Bros — «Oh sommo Carlo», Rachele Stanisci, Josep Fadó, Juan Jesús Rodríguez, John Relyea i cor
Macbeth
«Studia il passo, mio o figlio… Come dal ciel precipita», John Relyea — «Oh figli, oh figli miei… Ah, la paterna mano», Josep Bros — «Patria oppressa», cor — «Perfidi! All’Anglo contro me v’unite… Pietà, rispetto, amore», Juan Jesús Rodríguez
I lombardi alla prima crociata Preludi de l’acte III (Kai Gleusteen, violí) — «No! Giusta causa non è d’Iddio», Rachele Stanisci, Josep Fadó i cor — «O Signore, dal detto natìo», cor — «La mia letizia infondere», Carlo Ventre — «Un breve istante», Rachele Stanisci, Josep Fadó, John Relyea i cor
Segona part:
La forza del destino Preludi de la versió de Sant Petersburg — «Le minaccie, i fieri accenti!», Carlo Ventre i Juan Jesús Rodríguez — Escena final de la versió de Sant Petersburg, Rachele Stanisci, Carlo Ventre, Vitaliy Bilyy, John Relyea, Pierpaolo Palloni i cor
Alzira «Irne lunge ancor dovrei», Josep Bros
Il corsaro Preludi — «Egli non riede ancora!… Non so le tetre immagini», Rachele Stanisci — «Tutto parea sorridere», Josep Bros i cor — «Vieni, Gulnara», Rachele Stanisci i Vitaliy Bilyy
Aida Obertura — «Vieni, o guerriero vindice», cor
El resultat va ser molt millor del que esperàvem, potser perquè temíem el pitjor. L’orquestra sota la direcció del mestre RUBÈN GIMENO va estar aquesta vegada força encertada, amb especial menció de l’actuació del primer violi, Kai Gleusteen interpretant el preludi de I lombardi alla prima crociata .
El cor aquesta nit va ser protagonista en moltes ocasions però crec que no va saber aprofitar-ho com es mereixia….. simplement correcte sense mes; no em varen emocionar en cap moment i es preocupant perquè a mi m’agraden molt els cors d’òpera.
En quant als solistes haig de dir que encara que no eren tots de primera fila, en general em van agradar força.
El baríton Juan Jesús Rodríguez em va decebre en la seva primera intervenció, però desprès al llarg del concert va tenir moments en els que va demostrar tenir una bona veu….. això si, palplantat i sense transmetre cap emoció (millor tancar els ulls i escoltar únicament la seva veu).
Quelcom semblant em va passar amb Josep Bros, amb un mal començament però que cap el final em va arribar a emocionar a “Il Corsaro”a la segona part del concert.
Potser la que em va arribar a produir mes bones vibracions va estar la soprano Rachele Stanisci, que encara que te un timbre de veu que no m’acaba de fer el pes, per mi va ser el millor de la nit.
El tenor Carlo Ventre amb una potent veu, també va estar a bona alçada. La resta d’intèrprets bastant per sota dels que he esmentat.
El format establert per aquest espectacle el va fer arribar a ser pesat i llaaaarg, ja que a cada ària havia canvi de solistes amb llargues esperes i els consegüents aplaudiments al entrar i a final de cada peça. Això el va llastrar molt i el va convertir en un espectacle poc àgil i força monòton….. res a veure amb l’òpera de debò.
Resumint: molt millor del que esperàvem en un principi però amb pocs moments d’emocions musicals. Prefereixo molt mes qualsevol concert matinal de l’OBC. L’Òpera esta pensada per veure-la representada; en format concert no és el mateix i menys amb el format escollit per aquesta trista inauguració de temporada.
Aprobat justet (**1/2)
_________________________________________________________
Direcció musical: Mestre Rubén Gimeno
Intèrprets:
Rachele Stanisci, Josep Bros, Carlo Ventre, Vitaliy Bilyy, Juan Jesús Rodríguez i John Relyea.
Assessor musical: Jaume Tribó
Orquestra Simfònica i Cor del Gran Teatre del Liceu
_____________________________________________________________________________
– Gran Teatre del Liceu– Preus de 133,75 € a 8,50 € – ( preu pagat 23 € – abonament torn E )
_____________________________________________________________________________
petit Cargol – pressupost minso
Estic bastant d’acord amb tu. Tot i que “millor del que esperava” jo diria, “m’ho esperava pitjor”, que es una subtilesa semàntica una micas “torracollonera”. Em van agradar només algunes “cosetes” del Rodriguez, el Bros i el Relyea. La resta gens, exceptuant el Fadó que el vaig trobar
desaprofitat. Estic segur que gaudireu més el diumenge a l’Auditori, jo ahir vaig sortir-ne molt satisfet del concert.
Una abraçada
La subtilesa és important…. segurament és el que jo també pensava ja que no tenia gens de ganes per anar al Liceu aquest cop.
Jo també crec que demà a l’Auditori gaudirem molt mes…. m’han arribat alguns “imputs” molt favorables.
Una abraçada