Ahir varem tornar al cinema, aquesta vegada en família, ja que varem anar plegats amb els nostres fills… i és que l’esdeveniment era prou important com per atraure de la mateixa manera a tots plegats…. i mes tenint en compte que el nostre fill es guanya la vida com a creador de videojocs.
A mes a mes, per l’Imma i per mi, la projecció de GRAVITY era una manera de reviure emocions viscudes amb pel·lícules mítiques com “2001 una odissea a l’espai” i per altra banda comprovar si la tècnica cinematogràfica en 3D hauria o no superat a la fins ara insuperable “Avatar”.
La pel·lícula GRAVITY amb un pressupost infinitament mes petit que “Avatar”, aconsegueix imatges realment impactants, bellíssimes i espectaculars, però sota el meu punt de vista “Avatar” continua en el podi com a “number one”.
En quant a comparar 2001 amb GRAVITY ,encara que la tècnica ha avançat moltíssim en tants anys que han passat, la màgia de 2001 continua viva en el nostre record i crec que per sempre mes. El director de GRAVITY, Alfonso Cuarón, te molt clar això i per tant te el coratge de retre homenatge en varies escenes a la seva predecessora, cosa que molts cinèfils agraïm moltíssim.
Amb guió del mateix Alfonso Cuarón i el seu fill Jonás Cuarón , GRAVITY, ens explica una historia que succeeix a l’espai exterior de la terra :
La doctora Ryah Stone (Sandra Bullock), una brillant enginyer metge a bord d’una estació orbital, en la seva primera missió espacial, conviu amb el veterà astronauta Matt Kowalsky (George Clooney) al comandament del seu últim vol abans de retirar-se. En el moment que intenten reparar un telescopi de la nau espacial, una pluja de meteorits i restes de satèl·lits els hi cau a sobre.
La nau queda destruïda totalment …. i ells dos resten com únics supervivents, lligats l’un a l’altre, girant per l’espai infinit sense saber que fer, ja que han perdut tot contacte per radio amb la terra … i per tant, qualsevol possibilitat de rescat; la por inicial a mesura que passen el minuts es transforma en pànic….. cada glopada d’aire consumeix el poc oxigen que els hi queda.
Moltes persones alaben la pel·lícula per la tècnica emprada i sobretot per les bellíssimes imatges que ens ofereix, incrementades pels efectes en 3D, que realment estam molt ben aconseguits. GRAVITY és estèticament perfecte , magistralment treballada en el que respecte als efectes especials… i amb una gran bellesa plàstica en gairebé totes les seqüències .
En canvi casi totes les critiques que he llegit deixa força malament el guió, tot dient que esta buit de contingut i que es massa simple. No estic gaire d’acord amb aquesta opinió… m’explico…
El guió planteja una situació, que avui en dia podria ser possible… el plantejament inicial podria ser absolutament real. Te detalls en els que es nota que s’ha fet un estudi previ molt a fons per no caure en incongruències tècniques…. és un treball seriós i no de sèrie “B”…. A mes a mes la pel·lícula fa un estudi psicològic de la personalitat dels personatges, especialment el de la doctora, del seu passat, dels seus traumes….. ens parla de la soledat del home en l’espai infinit, de l’abandó… i alhora de la lluita d’uns essers humans per tirar endavant a pesar del cúmul de desgracies…. de mirar sempre endavant sabent a priori que les possibilitats d’èxit son ínfimes…. però hi son. Jo em pregunto ….. quin guió tenia 2001 ??? no era encara mes simple que aquest, mes fantàstic e irreal ???
Un altre cosa es el desenllaç, sota el meu punt de vista massa fantàstic i poc creïble…. segurament un cúmul exagerat d’ incidències i molt “viure al límit”…. que provoca malauradament falta de realisme i la converteix una mica en una pel·lícula d’aventures per adolescents. En una entrevista al director de la pel·lícula, Alfonso Cuarón, el tema real de GRAVITY és la possibilitat de renéixer… i que l’accident simplement es una metàfora que obliga al esser humà a tindre la habilitat de recercar sempre un nou renaixement.
Però encara que ens poséssim d’acord amb que el guió no fos el millor possible….. no es cert que la pel·lícula atrapa al espectador des de la primera escena ??? No es cert que aconsegueix que el espectador visqui aquestes fantasies com si realment estiguessin passant ??? No es aquesta una de les raons essencials del cinema ???
La sensació de claustrofòbia es brutal i el vertigen que pateixes assegut a la butaca del cinema et fa oblidar la realitat… la pantalla t’absorbeix per complert; tens la sensació d’estar angoixat, atrapat , amb els nervis a flor de pell , com si tu mateix fossis un dels protagonistes. La fotografia aconseguida per Emmanuel Lubezki es realment meravellosa i l’acompanya una música de força qualitat de Steven Price.
La sensació de conjunt es rodó…. efectes increïbles en 3D, musica envolvent…. o al contrari…. SILENCI que esgarrifa i que et dona la sensació d’abandó i fins i tot de que et falta l’aire dins de la escafandre on el director t’introdueix sense que t’adonis.
Els dos actors estan força be, encara que es te que reconèixer que casi tot el pes recau en Sandra Bullock, que fa un paperàs…. potser una de les millors actuacions de la seva llarga carrera.
Segurament GRAVITY serà nominada pels oscars d’aquest any i no pas per ser la millor pel·lícula de l’any, sinó perquè és un pas de gegant en l’ús de les noves tècniques cinematogràfiques, especialment al 3D, i amb un pressupost força mes ajustat que “Avatar”.
Totalment recomanable pels amants del cinema i per les persones que li agraden comprovar els avanços en la tècnica cinematogràfica…. això si, tens que deixar-te anar i viure-la com si es tractes d’un compte per adults ple de màgia, encara que la fantasia a vegades es desborda excessivament. La meva valoració es força alta…. 4 sobre 5.
Això si, imprescindible veure-la en 3D ja que en format “normal” crec que perd molt de la seva espectacularitat.
_____________________________________________________________
– Bosque cinemes– Preu 8 € – ( preu pagat 8 € )
_____________________________________________________________________________
