– Crònica del nostre ROAD TRIP per L’OEST DELS ESTATS UNITS (*****) – capítol 8 – SAN FRANCISCO – 3er dia

DIVENDRES 16 D’AGOST 2013

Avui ens llevem d’hora i desprès d’esmorzar (en aquest hotel ho tenim inclòs) però curiosament no hi ha cafeteria i hem d’anar a l’habitació 507 i allà cadascú agafa el que vol i s’ho emporta a la seva habitació, sortim en direcció als anomenats districtes de Mision i Castro.

Castro es el barri homosexual de la ciutat i fem una volta seguint la ruta marcada en la guia. El col·lectiu gai ha restaurat les cases victorianes i las ha acolorit amb colors molt vius donant al barri un ambient festiu. Banderes amb l’arc de Sant Marti onegen de totes i cada una de las faroles de Market Street i de Castro Street. Per cert, les palmeres que estan al llarg de Castro Street van ser portades de las Canàries a la dècada dels 90.

This slideshow requires JavaScript.

Anem a visitar Mision Dolores de l’any 1791 i un dels edificis més antics de la ciutat. Visitem la capella, la basílica i el cementiri presidit per una estàtua de Fray Junipero Serra el fundador de les missions als EEUU.

This slideshow requires JavaScript.

Des de aquí ens traslladem en bus al barri hispà encara dintre del districte de Mision per tal de veure las cases pintades amb grafittis. Aquests murals són una antiga tradició llatinoamericana e il·lustren la vida quotidiana, familiar i laboral o bé serveixen per expressar idees polítiques o reproduir fantasies. En total hi ha uns 200 murals distribuïts pel barri i en veiem uns quants.

This slideshow requires JavaScript.

Ens traslladem a Haight-Ashbury el barri que ofereix flash-backs de la època hippie. Ple de botigues amb roba retro, llibres, pòsters, …. Records d’una època en què els hippies van llogar a preus molt baixos les cases victorianes abandonades pels seus propietaris i las van convertir en comunes fent girar la seva vida al voltant de la música, les drogues i l’amor lliure.

This slideshow requires JavaScript.

A una d’aquestes botigues de moda vintage, el Miquel es compra una camisa de segona ma, dels anys 50/60 del segle passat. Fem la passejada indicada a la guia i finalment ens asseiem una estona al cafè Red Victorian, un dels edificis emblemàtics reconvertit en hotel i que adorna les seves parets amb samarretes i símbols de la pau que tenen a la venda.

Son las 4 de la tarda i ja estem esgotats !!!!!!!!!!!!

Decidim anar a visitar el Garden Gate Park i ens apropem caminant, a l’entrada ja ens hem d’abrigar perquè comença a pujar la boira i la temperatura baixa molt. Pasem per la primera zona de jocs infantils que va haver-hi a la ciutat i entrem a fer la visita al jardí botànic que no es gaire gran però on ens passem ben bé una hora entre flors i esquirols.

This slideshow requires JavaScript.

En sortir del botànic i una mica per impuls entrem al M.H. de Young Memorial Museum que avui és obert fins a quarts de nou del vespre. Aquest es el museu més antic de la ciutat i ens presenta una col·lecció de pintura americana des de la època colonial. L’any 2005 es va inaugurar l’edifici en el qual ara està, ja que l’edifici anterior havia resultat fet malbé per un terratrèmol.

This slideshow requires JavaScript.

Una animació brutal amb moltes criatures i en el hall es prepara un concert de jazz. Visitem les dues plantes d’exposicions i en sortir anem a buscar el troleibús de la línea 5 que ens deixa molt a prop de l’hotel. Anem al super i comprem una mica de formatge i iogurts perquè hem decidit sopar a l’habitació.

_______________________________________________________________________________________
Cliqueu aquí per anar al capítol anterior  –  Cliqueu aquí per anar al capítol següent,
 Cliqueu aquí per anar al 1er capitol
_______________________________________________________________________________________
CARGOLS a San Francisco - 16 d'agost 2013 - Cargols & Miquel-imp

CARGOLS a San Francisco – 16 d’agost 2013

10 thoughts on “– Crònica del nostre ROAD TRIP per L’OEST DELS ESTATS UNITS (*****) – capítol 8 – SAN FRANCISCO – 3er dia

  1. josep

    El que m’ha agradat més son els grafits del barri de Mision, son realment espectaculars, tant per la mida, com pel color i la quantitat que hi ha. M’ha sorprès molt la gran quantitat de cables elèctrics que hi ha al aire i aguantats amb postes de fusta. Em recorda la Barcelona pre-olímpica,
    Una abraçada

    Respon
    1. Imma Barba

      No se perquè des de sempre m’han captivat els cables, suposo que perquè no he entès mai com pot ser que la llum o la veu hi circulin per ells ???? en tots els viatges que fem la vista s’em va als conglomerats de cables que de vegades s’acumulen en llocs inversemblants i no puc deixar de fotografiar-los. El que és cert és que no esperava trobar tants a una ciutat como San Francisco. Una abraçada.

      Respon
    1. Imma Barba

      Doncs és un viatge que val molt la pena, hem gaudit molt i la veritat és en els nostres vaitges aprofitem el temps al màxim, ens llevem d’hora i anem també a dormir d’hora per tal de visitar el màxim de coses possibles. Sempre pensem que s’ens presenten oportunitats úniques i que ja “descansem” prou dins del nostre entorn laboral asseguts davant una pantalla d’ordinador vuit hores diàries.
      Una abraçada.

      Respon
  2. ROSA

    M’agradat molt els edificis victorians i el museu pero el que més ha sigut el jardì botànic amb la seva natura, el seu oasis dintre d’una ciutat tan gran com és San Francisco, molt xulo al llac amb el seu sauce ploranè i els cargols aquets al final????… Increibles!!!!
    Petonets, no veiem l’hora de continuar viatjant amb vosaltres dos.

    Respon
    1. Imma Barba

      San Francisco és una ciutat enorme però amb molts espais verds i la veritat és que el Garden Gate és un jardí enorme, super cuidat i que a mes, ja ho llegiràs, queda tancat els diumenges a la circulació. Aquests cargols estan en el parc infantil a l’entrada del parc.
      Petonets.

      Respon
  3. Neus

    Felicitats al que ha fet les fotos de les flors del Botànic ,són espectaculars!!!!!!!
    Nosaltres quan vam estar a Canadà ,no va haver forma de retratar als esquirols .
    Jo també sovint fotografio cables,llums i semàfors penjats,;és curios i de vegades increïble quan es tracte de grans ciutats.

    Respon
    1. Imma Barba

      Les fotos son compartides, tots dos som uns enamorats de la fotografía encara que el Miquel em guanya en fotos per minut …. i tots dos fem bones fotos (no tenim avia !!!). Lo dels cables es nomes mania meva. Salutacions.

      Respon
  4. Diari de la Bona Vida

    Amb tanta foto i explicacions, ens feu venir molt bons records d’aquesta ciutat. I quantes coses que es poden fer i veure, oi?
    Estem atents a les vostres cròniques. Llegir els articles dels amics bloguers és una de les poques coses que ens dona temps de fer durant el nostre viatge, quan arribem ben cansats a l’habitació del lloc on estiguem.
    Una abraçada.

    Manel i Cristina

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Ens agradaria estar ara mateix amb vosaltres a Indonèsia; també ens porta molts bon records. En quina illa esteu ara ? a Java ? si es així, no us perdeu l’alba en el volcà Bromo !!!

      No se pas com podeu escriure “in situ” les vostres cròniques…. a nosaltres quant viatgem no ens dona temps perquè arribem al hotel amb forces únicament per treure’ns la roba i poc mes.

      Al final us apropareu al parc nacional de Komodo o a l’illa de Flores ???

      Quina enveja !!!

      Respon

Leave a Reply