Tornem al Teatre del Raval amb unes expectatives molt grans, desprès de llegir algunes critiques, per tal de veure el Musical GOODBYE BARCELONA i en sortim esperançats desprès de comprovar que aquí a casa nostre encara es fa Teatre Musical de debò.
Al mateix temps, sentim vergonya aliena de que per tirar endavant aquest magnífic projecte s’hagi tingut que recorre a Verkami o el que es el mateix, a petites aportacions de particulars que estimen el Teatre. Les Nostres institucions i els nostres Teatres públics (TNC i LLIURE) no s’han arriscat, preferint fer un calaix segur i produint cada vegada mes Teatre comercial i de rialla fàcil.
Ha hagut de ser aquesta petita entitat privada la que ha portat a Barcelona aquest magnífic Musical, que recull una època important de l’ història de Catalunya,…. ben explicada, amb una visió des de fora del país (brigadistes internacionals), durant la guerra civil espanyola….. i el mes important un Musical de qualitat amb musica i cançons comparable a qualsevol musical de Brodway.
Aquest musical es va gestar durant 6 anys, des del 2005 fins al 2011, amb l’ajut del Arts Council of England, l’International Brigades Memorial Trust i el Teatre Arcola de Londres, on es va representar durant 5 setmanes amb gran èxit de públic i critica al novembre/desembre 2011, per tal de celebrar el 75 aniversari de la Guerra Civil Espanyola i la creació de les Brigades Internacionals.
Ens explica l’historia d’una mare britànica jueva, Rebecca (Carme Mateu) … com veu que el seu únic fill Sam Abramski (Pau Quero), amb tant sols 18 anys, es marxa a defensar la República espanyola, seguint els ideals de llibertat que l’han inculcat els seus pares des de petit. Vol lluitar contra el feixisme que es vol imposar a Europa. La mare en principi ho vol impedir però en el fons ho entén i al poc temps segueix el mateix camí….. per intentar localitzar-lo.
Aprofitant aquesta història base, s’explica la complexitat de la guerra espanyola, fent èmfasi en les diferencies i desavinences en el bàndol republicà, tot fent un homenatge als brigadistes europeus pel sacrifici d’intentar ajudar-nos en aquell moment tràgic; malauradament molts d’ells ho van pagar amb la seva pròpia vida.
El Teatre del Raval, ha tornat a passar la ma per la cara als Teatres (públics i privats) que posseeixen moltes mes possibilitats i desprès de l’èxit l’any passat de “La vampira del Raval”, ara ha porta a casa nostre “Goodbay Barcelona”, l’ha produït novament amb unes bones veus, amb actors no massa coneguts, en un escenari esquifit i amb quatre palets de caixes que es munten i es desmunten com a única escenografia, per tal de representar els diferents escenaris os s’explica l’historia: la taverna, el front i la trinxera, el refugi d’un convent o l’hospital de sang… Encara que l’escenografia i la il·luminació son els que permet aquest petit escenari, sota el meu punt de vista aquets aspectes treuen una nota ben alta; el públic premia tot aquest esforç de creativitat i entusiasme, amb la seva massiva presencia esgotant molts dies les localitats.
En quant a les interpretacions, el descobriment d’un actor amb molt futur, Pau Quero que a mes a mes te una veu magnifica; també a un bon nivell musical Carme Mateu, Joan Vázquez i Antonio del Valle. Tinc que remarcar el bon nivell interpretatiu d’en Pep Papell com a Jack, un dels papers amb mes canvis de registre. Important també el personatge simbòlic de la República, vestida d’un color morat cridaner, interpretat amb la magnifica veu de Manuela Nieto.
La musica en directe, acaba d’arrodonir el espectacle d’una duració de dues hores que es fa curta. Teatre pur, en clau de musical…. una excel·lent producció, que us recomano Si o SI.
Autors: Judith Johnson i KS Lewkowicz
Supervisió musical, orquestració i arranjaments: Mark Smith
Direcció Escena: Fran Arráez – Direcció Musical: Dani Campos
Repartiment: Pau Quero (Sam), Carme Mateu (Rebecca), Pep Papell (Jack), Joan Vázquez (George), Carol Rovira (Pilar), Antonio del Valle (Esteve), Manuela Nieto (La República), Gara Roda (Cor), David Mauricio (Cor).
Músics: Dani Campos (Piano), Quico Pugés Suárez (Violoncel), Miquel Biarnés Masip (Bateria)
Dramaturgista: Carlos Be – Traducció cançons: David Pintó – Traducció text: Eva Rosell
Disseny de llums: Pedro Guerrero –Disseny de so: Rafel Febrer – Escenografia: Abdón Alcañiz
Ajudant d’escenografia: Cristina Arribas – Vestuari: Giovanna Ribes
Maquillatge i perruqueria: Ana Maria Balsera Garcia – Tècnic de llums: Manel Melguizo
Tècnic de so: David Muñiz – Regidor: Serafín Álvarez
Producció: Empar López i Muntsa Tur (Teatre del Raval)
_____________________________________________________________
– Teatre del Raval– Preu 22 € – ( preu pagat 16,50 € – 25% TresC )
_____________________________________________________________________________
Cargol … Visca la Republica !!!
Cap de setmana intens!!!!!!!!!
Dissabte vam anar a veure “Acorar” (un 9-10) i en sortir “La nit dels boscos endins” (7-8)
Diumenge “Goodbay Barcelona”,que ens va agradar força (7-8).El Teatre dels Raval ple fins dalt !!!!!!!!!!!,quina alegria;sempre que hi hem anat no en som més de 10-20 persones.
“Goodbay Barcelona” :
L’escenografía,vestuari i la il.luminació per nosaltres ha estat perfecte,ens ha agradat molt.
El personatge de la República també el vam trobar molt acertat i amb una veu molt agadable.
Els actors tots molt correctes,però voldria destacar a n’en Pau Quero i en Pep Papell,dos personatges molt be interpretats.
Els músics en directe és una cosa que sempre m’agrada molt,i fa que els espectacles guanyin en qualitat.
Les veus dels actors i actrius,hi ha hagut de tot,però sempre amb una bona armonia en conjunt.
Moments divertits i moments molt emotius.
Dues hores sense entreacte que es passen volant.
Pel que fa a “I love TV”…….la tenim per dijous…….,la veritat és que no ens venia gaire de gust de veure,però vam aprofitar una oferta,així que bé,ja us diré que tal…..
Em sembla que aquesta setmana ens veurem al menys unes tres vegades.
Una abraçada.
Estem d’acord pel que veig amb la valoració de “Goodbay Barcelona”. Vergonya aliena pel paper dels Teatres públics… que no estan a la aguait.
Nosaltres ja hem passat per l’etapa d’aprofitar qualsevol “oferta”… normalment quant ofereixen grans descomptes es que la cosa no rutlla i possiblement la representació no es mereix la nostra presencia.
En el cas de “I LOVE TV” ens va enganyar amb la marca de prestigi FlyHard… i no te res a veure desgraciadament. Molt trist anar de cara a la pela i mes quant es tracta de 8 autors de “prestigi” a l’hora.
M’alegro molt de que coincidim en una setmana 3 cops….. deixem endevinar-ho….. avui Biblioteca de Catalunya, demà Lliure Montjuïc i divendres Liceu……
… he encertat ?
Fins d’aquí a una estona