DIJOUS 15 D’AGOST 2013
Avui ens llevem una mica més tard del que és habitual per nosaltres i després d’esmorzar decidim començar pel barri de Chinatown que segons la guia “és una ciutat dins d’un altre ciutat” i és la part més densament poblada de San Francisco. S’accedeix al barri per una porta de color verd al encreuament de Grant Avenue i Bush Street i de seguida comencen les taulades amb forma de pagodes i les botigues plenes de productes xinesos per al nostre gust “horrorosos”.
Com succeïx amb tots els barris xinesos de totes les grans ciutats que hem conegut, es converteixen en una mena de guetos on només viuen persones xineses i només venen productes xinesos. Fem el recorregut que ens indica la guia i pugem dalt de l’edifici de correus on hi ha un temple budista. “La guardiana del temple” és una dona molt antipàtica que no li agrada rebre turistes… no ens deixa fer cap foto ni tampoc sortir a la terrassa. Marxem.
Hem pogut presenciar un funeral xines, una caravana de cotxes precedits per una banda de músics i policies que fan parar el trànsit i que fan el recorregut pels llocs favorits del difunt en el barri abans de conduir-ho al temple on faran la cerimònia. Els cotxes de la comitiva de rigorós color negre i circulant molt lentament.
Continuem ruta visitant el barri de Nob Hill amb la Catedral Grace, la tercera catedral del país inspirada en Notre Dame de París però construïda amb ciment per tal de resistir als terratrèmols i acabada a l’any 1964. Tenim la sort de poder escoltar una estona musica d’orgue.
A l’entrada de la església un laberint copiat del de la Catedral de Chartres i que simbolitza el recorregut necessari per tal d’assolir la fe. Nosaltres no el fem…. crec que no sortiria efecte.
Hem intentat accedir al pis 19 de l’Hotel Mark Hopkins, just al davant de la Catedral però es just l’hora en què el restaurant que dona accés esta tancat i ens quedem amb les ganes. Originàriament era la residència d’aquest personatge, un empresari amb pràctiques poc honestes, i es va reconvertir en hotel l’any 1926 i segons diuen era el lloc on s’acomiadaven els soldats de les seves parelles durant la segona guerra mundial.
En aquest barri i molt a prop tres hotels també de renom : El Stanford Court Hotel, antiga propietat de Leland Stanford que va finançar el primer tramvia-funicular de la ciutat, el Fairmont Hotel destruït al 1906 per l’incendi just el dia abans de la seva inauguració i el Huntintgton Hotel lloc preferit per les celebritats que busquen un lloc allunyat de la publicitat.
Ens dirigim al Cable Car Museu on podem veure els cables d’acer en funcionament que des de aquí arrosseguen tots els tramvies de la ciutat, ja que mes que tramvies son funiculars que s’enganxen o no, al cable a voluntat.
L’edifici és del 1909 i a mes compta amb el taller de reparació dels tramvies, les cotxeres i un museu amb el primer tramvia funicular del món. És un museu curiós de visitar.
Decidim anar a dinar a Embarcadero Station, davant per davant del complex de Embarcadero Center, i ja al Districte Financer de la ciutat. Fem un tomb, ple de botigues i restaurants i amb un mercat de fruites i verdures a l’exterior. Decidim dinar al Hog Island Oyster Company, lloc molt conegut per les seves ostres de totes les parts del mon; hem de fer una bona cua abans de què ens donin una petita taula. Demanem una selecció d’Ostres de diferents mars i oceans del mon.
Les ostres les obren en el moment de servir-les i aquest ritual a la vista dels comensals al ben mig del restaurant, forma part del espectacle, ja que tothom menja el mateix…. son exquisides; per acompanyar, demanem una amanida amb figues i poma que realment esta també molt bona.
Després de dinar ens endinsem en el Embarcadero Center i entrem al vestíbul del Hotel Hyatt Regence amb l’escultura Eclipse, les seves 17 plantes i els ascensors de vidre que fan un entorn realment espectacular.
Caminem per Market Street, el carrer principal de San Francisco, fins a l’hotel….. avui decidim anar a descansar una estona i agafar una nova pastilla per la màquina de fotos del Miquel que s’ha quedat sense
“Visto y no visto” tornem a sortir aquest cop cap a la part del Civic Center per visitar l’Asian Art Museum. Instal·lat a l’est de la mateixa i monumental plaça de l’Ajuntament de la ciutat (City Hall) en un dels edificis de la Old Library.
Agafem uns auriculars d’àudio guia que ens permet fer una visita completa a las dues plantes que conformen el Museu i que ens agrada força. Aquest museu està estructurat en tres galeries : Índia, Mon persa i Sud-est asiàtic i enfoca les exposicions des de la perspectiva del desenvolupament del budisme, l’intercanvi cultural dels pelegrins i les pràctiques locals.
Acabada la visita pugem a una de las línees mes emblemàtiques de la ciutat, la línea F que ens apropa de nou al Fisherman i al Pier 39, ple de botigues i restaurants. Finalment optem pel Hard Rock Cafè i les seves hamburgueses. De tornada parada en el super de la cadena Walgreens als peus del hotel, que estan oberts les 24 hores, a comprar llet per l’endemà i enseguida a dormir totalment esgotats.
_______________________________________________________________________________________
Cliqueu aquí per anar al capítol anterior – Cliqueu aquí per anar al capítol següent – Cliqueu aquí per anar al 1er capitol
_______________________________________________________________________________________
Vaja “tute” que us vàreu donar!. Per cert al tramvia hi havia més catalans oi?
Una abraçada i fins la propera
Si, hi havia una parella, i només em van trobar dos en tot el viatge, l’altre dins d’un cinema a Yellowstone!!!! Tute ??? anar amb el Miquel de viatge és un no parar, llevar-te d’hora i arribar al vespre sense poder dir ni bona nit!!!!!! Ara que hi penso, o farà aposta????
Molt interesant i molt maco tot… seguim juntes la Sara i jo la vostre aventura… deu ni dó amb les baixades/pujades de San Francisco!!!.
Petonets!!!
Gràcies per estar pendents del que publiquem, realment viatjar es apassionant sigui on sigui i de sempre he escrit en un diari el que anàvem vivint i quan passa el temps es maco recordar els moments, les anècdotes, els llocs,…. San Francisco ens va encantar i esgotar.
Petons.