– Teatre – EL AUTOR INTELECTUAL (*****) – Sala Atrium – 08/10/2013

Ahir i quasi bé per casualitat varem assistir a l’estrena a Barcelona d’una obra de teatre que farà parlar a Barcelona i a la resta de l’estat espanyol; es tracta de la primera obra que forma part de la trilogia “Sobre Algunos Asuntos de Familia” del autor Colombià JORGE HUGO MARÍN.

El auror intelectual 2-imp

Malauradament a Barcelona ùnicament es podrà veure a partir d’avui en 5 sessions mes, del dimecres 9/10 al diumenge 13/10. JA PODEU CORRER !!!

Aquesta primera part de la trilogia, sota el nom de “EL AUTOR INTELECTUAL“, és l’única que de moment podrem veure a casa nostra. Esperem que ben aviat puguin tornar a visitar-nos i viatjar des de Colòmbia a Barcelona. Aquesta vegada per aconseguir portar-los fins aquí s’ha format una mena d’associació que ha apostat per ells, entre els que formen part l’empresa Focus, la Villarroel i la Sala Atrium.

Jorge Hugo Marin

Jorge Hugo Marin

JORGE HUGO MARÍN (nascut a Medellin l’any 1981), va fundar l’any 2009 a Bogotá la Companyia teatral “LA MALDITA VANIDAD”. Aquesta, va néixer com un laboratori d’artistes joves de l’ofici teatral Colombià, que recerca una construcció realment profunda de la personalitat dels seus personatges i a la vegada en la seva relació amb els espais naturals, sempre amb una identitat des del mes quotidià i aparentment simple.

El primer fruit d’aquesta recerca va ser l’obra que ara podeu veure a Barcelona, “EL AUTOR INTELECTUAL“; normalment es representa en una casa de debò (no en un teatre)… i els espectadors (màxim uns 30) observen l’acció des de l’exterior a traves d’una finestra com si estiguessin espiant el que succeeix al seu interior. Val a dir que a Barcelona ha estat impossible representar-ho en aquest format i s’ha optat per una sala reduïda com la Atrium, amb una capacitat només d’unes 60 persones.

Celebració 4art aniversari de la Cia LA MALDITA VANIDAD

Celebració 4art aniversari de la Cia LA MALDITA VANIDAD

L’argument molt resumit és el següent: a la sala d’estar d’una casa es retroben 3 germans, el petit, Jorge, casat i amb un fill, ara sense feina (que fins al moment s’ha fet carrec de la mare) … el gran, Sergio, també casat, posició acomodada, que sempre s’ha despreocupat de la seva mare… i la filla, Nora, sense ocupació i amb alguns problemes psicològics. La discussió, esta clar, és qui dels tres a partir d’ara es farà carrec de la seva anciana mare.

Fins aquí puc explicar. Un argument tan quotidià, per desgracia, a la major part de societats del mon, esdevé en mans d’aquesta companyia en una obra mestre de TEATRE PUR ….. almenys del que veritablement m’agrada a mi.

L’estudi minuciós de cada un dels personatges que l’autor/director JORGE HUGO MARÍN sap extreure d’ells, és per sucar-hi pa. A la vegada, les interpretacions dels 5 actors principals és de les millors que he vist en aquests últims anys, especialment em va meravellar el treball de JUAN MANUEL LENIS i ELLA BECERRA

Per cert, ahir mateix es van assabentar de què a ELLA BECERRRA, li havien atorgat el premi a la millor actriu en el Festival de Sarajevo, on van actuar en el Teatre Nacional aquest dissabte passat, 5 d’octubre; allà varen tenir millor sort que nosaltres, ja que varen poder veure la trilogia sencera.

El Autor intelectual

Sense cap mena de dubte, US RECOMANO que no us perdeu aquesta experiència teatral…. espavileu a comprar ja les entrades, d’una de les 5 sessions que resten. Conteu que la Sala Atrium és molt petita i les localitats s’esgotaran enseguida. ABSOLUTAMENT RECOMANABLE. Com veieu la meva valoració és de 5 estrelles i en TEATRE fa molt de temps que no valoro amb aquesta puntuació.

Per tal de què us feu una idea, aquesta trilogia “Sobre Algunos Asuntos de Familia”, ha estat convidada a una vintena de Festivals de tot el mon.

Si voleu veure ja, la resta de la trilogia tindreu que fer uns quants kilòmetres…

– “Como Quieres que te quiera” en el Teatro Falla de Cádiz, dins del XXVIII festival de Teatro Iberoamericano de Càdiz (una única funció el 19/10)

– “Los autores Materiales” en la Sala Valle Inclán del Círculo de Bellas Artes de Madrid (4 funcions els dies 26 i 27/10).

________________________________________________________________

EL AUTOR INTELECTUAL (1a part de la trilogia”Sobre Algunos Asuntos de Familia)
Autor i director : JORGE HUGO MARÍN
Sergio: ANDRÉS ESTRADA
Jorge: JUAN MANUEL LENIS
Susana: SUSANA SOLEDAD RODRÍGUEZ
Elvira: ELLA BECERRA
Nora: ANGÉLICA PRIETO / MARIA ADELAIDA PALACIO
Vecina: MARIA ADELAIDA PALACIO
assistent de direcció: MARIA ADELAIDA PALACIO
Producció de LA MALDITA VANIDAD (Bogotá – Colombia)

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

________________________________________________________________

– Sala Atrium– Preu 14,25 € –   ( preu pagat 14,25 € )
_____________________________________________________________________________

Cargol en perill

8 pensaments sobre “– Teatre – EL AUTOR INTELECTUAL (*****) – Sala Atrium – 08/10/2013

  1. pere

    Curiosament, a la SALA ATRIUM, després de la seva estrena a La Planeta de Girona, es va poder veure l’hivern passat l’obra LA TERRA OBLIDADA de Llàtzer Garcia, en que l’argument es molt semblant al que expliques. Allà es reuneixen 3 germans i la xicota del noi, per tractar de qui es fa càrrec del pare -GAL SOLER- que pateix una infermetat degenerativa. Fins el punt de que em fa preguntar: “que va ser primer, l’ou o la gallina”?.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      L’obra de la que parles, LA TERRA OBLIDADA no va ser estrenada a Girona, sinó a la Sala FlyHard de la que tant parlo en el Blog. Vaig fer la crònica d’aquest espectacle al març del 2012. Efectivament desprès va ser reposada a la Sala Atrium a l’hivern degut al gran èxit que va obtenir a la FlyHard. Si vols veure la crònica clica AQUÍ

      L’argument, com tots els arguments…. tots ells, es van repetint en el Teatre, el cinema i la literatura. Sincerament no crec que sigui copia una de l’altra, perquè no tenen res a veure… de totes maneres l’obra dels Colombians va ser estrenada al 2010 i LA TERRA OBLIDADA al 2012.

      Seguint el teu argument, totes les obres que parlen d’amors “prohibits”, serien copia de Romeo i Julieta.

      L’argument que puc explicar en el Blog, sembla que sigui gaire bé el mateix, però no s’assemblen en res, ja que en EL AUTOR INTELECTUAL juguen un paper molt important les dones dels germans.

      No se si podràs apropar-te a Barcelona, però jo no me la perdria pas.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
  2. Neus

    La nostra opinió………..,no ens ha agradat tant com a vosaltres ; es a dir a mi no em va desagradar (un 6 de valoració),però a n’en Lluís no li va agradar gens (un 4 de valoració).

    A nosaltres “La Terra oblidada” ens va agradar moltíssim,i ens va transmetre molt més aquell pare amb el seu silenci i les seves mirades ,que l’obra d’avui amb tants crits.No vull dir que no sigui una obra que et faci reflexionar sobre el tema que es planteja,ni que l’actuació dels actors no sigui bona,simplement no ens ha arribat a transmetre.

    Resumint:
    El tema ens agrada,dons és profund,dur i actual.
    L’escenografia i posta en escena,és magnífica i original.La visió des de fora, a través d’uns finestrals,genial.
    Les actuacions,unes brillants,d’altres molt,molt fluixetes.Per nosaltres la millor interpretació la de Ella Becerra, i desprès ,en Juan Manuel Lenis i la Maria Soledad Rodriguez.; de la germana…………millor deixar-ho aquí.
    Tema pistola no el vam entendre.???????

    Tot i així, esperem que ens arribin les altres dues obres de la trilogia,que les anirem a veure de segur.

    Potser l’hora de la representació,les 10,45 h, no ens va deixar gaudir una mica més de l’obra.

    Opinió d’en Lluís:
    -Per mi ha estat com veure un “culebrón” al teatre-
    Vull matisar que no és per l’accent dels actors,dons hem vist obres interpretades per argentins o cubans que ens han agradat moltíssim,sinó perquè no m’han sabut transmetre rés..

    Possiblement tornarem a la Sala Atrium en quan trobem un forat per veure “Invocació”.

    Una abraçada.

    M'agrada

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Per el que sembla no tenim exactament els mateixos gustos teatrals. De totes maneres és un efecte que es produeix sovint… jo no m’esperava tant i llavors em va entusiasmar…. en canvi vosaltres va ser a l’inrevés… esperàveu poder massa i us va decebre.

      Heu de tenir en comte que és una altra cultura totalment diferent a la nostra encara que parlin castellà; aquí una pistola no la porta ningú i ni ho tan sols ho pensa…. a Colòmbia suposo que és si no normal, és molt mes habitual que aquí, per la manca de seguretat. La persona què a l’obra sembla molt feliç i molt segura de si mateixa…. resulta que és la que te mes pors i necessita la seguretat d’un revòlver.

      No he vist cap “culebró” sud-americà per la televisió, però si m’assegureu que tenen la mateixa qualitat, no m’importaria pas aficionar-me a veure culebrons sud-americans !!!

      Referent als crits, intenteu posar-hos en una situació similar….. no cridaríeu igual o mes encara????…… jo si.

      M’agrada i molt perquè el director ha fet un estudi previ molt exhaustiu de cada un dels personatges, semblant al que fa Tolcachir. Els actors es transformen en els personatges i se entreguen a ells en cos i anima.

      No entenc perquè la compareu amb “La Terra Oblidada” si no és perquè l’argument va del mateix pal….. però sincerament crec que no te res a veure una amb l’altre; els personatges totalment diferents, d’un altre cultura i en el que les dones dels germans son les autentiques protagonistes.

      La germana aquí fa un paer molt petit, però crec que no es pot confondre la vàlua de l’actriu amb el paper que li correspon fer i a vegades confonem les dues coses que no tenen res a veure…. el primer que ho fa sóc jo.

      A mi si que em va transmetre i molt l’argument, la direcció i les interpretacions que les vaig veure molt creïbles, evidentment en el seu entorn.

      Una abraçada

      M'agrada

      Respon
      1. Neus

        Ja,ja,ja,replica !!!!!!!!!!

        Miquel,m’agrada que de vegades no pensem el mateix!!!! així podem entrar en un debat,que m’agrada força..

        (“Per el que sembla no tenim exactament els mateixos gustos teatrals”).

        Saps que molts cops hem coincidit en opinió……,crec que “de vegades” no tenim els mateixos gustos teatrals,i no per això tenim o deixem de tenir cadascú la seva raó.Crec que ,simplement són maneres diferents d’entendre una obra.

        No havia entès lo de la pistola,però tens raó en que la persona que sembla que ho té tot,en el fons és la que té més mancances i més pors.

        (“Referent als crits, intenteu posar-os en una situació similar….. no cridaríeu igual o mes encara????…… jo si.”).
        No.M’enfadaria,m’enfrontaria al meu germà,fins hi tot renegaria,però està clar que estem parlant de cultures totalment diferents.Ells tenen un altre manera de fer,que no s’assembla a la nostre.Nosaltres davant una situació com aquesta,reaccionaríem plantejant el problema més de front i ells la seva actitud,des de el meu punt de vista és de victimisme;i és per això que ens referíem a lo dels “culebrons”.Tot i que sé que son cultures diferents,no m’acaba d’agradar aquesta manera de fer.Dintre de la nostra mateixa Espanya hi ha cultures diferents,on uns reaccionen amb crits i d’altres sóm més d’enfrontar-nos als problemes sense crits.Tens raó que és la seva manera de fer,però a mi no m’agrada.

        Comparteixo del tot la teva opinió sobre l’entrega dels personatges,en tot moment creïbles i molt treballats;però segueixo opinant que el paper de la germana no em va agradar (en aquesta obra);però no per això vull dir que no sigui una bona actriu.

        (“No entenc perquè la compareu amb “La Terra Oblidada”).

        Dons la he comparat en el sentit de que el tema principal és el mateix,vist des de un altre perspectiva,però en el fons el mateix problema.De diferents cultures,tens raó.
        Però les he comparat pel fet de que mentre una em va transmetre l’altre no gaire.

        Be,com veuràs sóc tossudeta i replicona !!!!!!! (de bon rotllo)
        Debat obert,.M’encanta!!!!!!!!!!
        De tant en tant ens hauríem de reunir els teatraires per fer un cafè i parlar de teatre,per escrit de vegades no ens expressem tan bé com voldríem.

        Imma,i tú que hi dius????

        Una abraçada.

        M'agrada

        Respon
  3. Imma Barba

    I jo que dic???
    respecte a l’obra dic que em va agradar molt, en el plantejament amb una protagonista absent però present, amb les misèries de cada un dels personatges, les relacions/no relacions entre ells, les tensions latents i no tan latents, l’egoisme, la introversió, el masclisme, la por, la comoditat, la marginació, …. crec que hi han dibuixats un munt dels “no valors” de la societat en què vivim i que el que ens resulta dur es veure-ho davant nostre, assentats en una cadira sense poder fer res més que escoltar i veure en cada personatge a tu mateix, o al teu germà o a l’amic o al company …..

    respecte als crits dic que en situacions de tensió cada persona reacciona de forma diferent, jo soc mes de no cridar i peco al contrari de no manifestar el que sento o penso, el Miquel en canvi crida el que pensa, són maneres de fer o ser difícilment canviables, però crec que de vegades es millor cridar una estona que callar i guardar la rancúnia per sempre,…. quants germans hi han que s’han deixat de parlar i que si els hi preguntes no saben ben bé perquè o quan???

    respecte a les comparacions dic que faig meu aquella dita que diu que “las comparaciones son odiosas”, els temes es repeteixen sempre, els amors, els odis, els desitjos, … però els diferents punts de vista fan que siguin diferents els uns dels altres i per tant difícilment comparables.

    respecte a la diferencia d’opinions dic que es el millor que pot passar, compartir i conversar mantenint cadascú el seu punt de vista, enriqueix i ajuda a entendre.

    i ja per ara no dic res més ….. només una abraçada.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.