– Teatre – LA REVOLUCIO NO SERA TUITEJADA (*) – Teatre Lliure de Gràcia – 06/10/2013

D’entrada pregaria als autors /directors d’aquest “espectacle”, que d’ara en endavant treballin cada un per separat i almenys els espectadors sabrem qui és l’autor “culpable” d’aquest mal son “teatral”.

Jordi Casanovas, Guillem Clua i Pau Miró

Sincerament crec que dirigir, dirigir… ningú s’ha fet realment càrrec, perquè sinó, no m’explico com s’ha aconseguit aquest nefast resultat, que sota el meu punt de vista taca fins i tot el bon nom del Teatre Lliure.   Crec que és de lo pitjor que he vist en molts anys i en tinc uns quants.  He vist moltes produccions poc treballades, però com aquesta, no recordo cap.

Últimament alguns autors, (curiosament sempre esta entre mig Jordi Casanovas)…. es creuen que unicament amb un nom ja reconegut en el mon del Teatre, fent qualsevol cosa, és mes que suficient per tal de què el public acudeixi en massa deixant els seus calerons….. i encara mes fàcil de vendre si l’autoria/direcció queda repartida entre varios autors mes o menys coneguts.

Ven mes treballar en grup ???   això és de debò estimar el Teatre ???

Llàstima que precisament sigui l’obra que deuria “enlairar” aquesta nova Companyia teatral anomenada “LA KOMPANYIA” recolzada pel mateix Teatre Lliure. Menys mal que els teatraires coneixem i hem vist treballar a tots els actors que la composen.  Creieu-me … son bons i alguns magnífics… crec sincerament que ells no en tenen cap culpa d’aquest desastre que malauradament encara està en cartellera al Lliure de Gràcia unes setmanes.

Per posar petits exemples, tots els que hagin vist “Els feréstecs” recordaran per sempre mes el paperàs que interpreta Laura Aubert….. a en Javier Beltrán el recordo en “Nois de història” i “Videogames”…. a Paula Blanco en “el Rei Lear”, “Rock’ n ‘ Roll”…. a Pol López en el maravellos paper de “Ivan i els gossos” que no oblidarè en tota la meva vida…. a Mima Riera en “la Terra oblidada”… i a David Verdaguer prou conegut per tothom per el seu treball en series televisives com “Ventdelplà”, “El cor de la ciutat”, “Plats bruts”, “Polonia” i un munt d’obres de Teatre…

Es mereixen aquesta poca serietat en el seu debut com a companya teatral ???

Jo aconsellaria retirar l’obra d’inmediat i revisar-la en profunditat, perquè no hi ha per on agafar-la.  El public jove, que no assisteix normalment al Teatre, si veu aquesta producció, atreta per un títol prou engrescador…. possiblement no torni mai mes a trepitjar un teatre.

Em nego a analitzar l’obra i perdre ni un minut mes del meu temps.  Els autors deurien pagar als espectadors i no a l’inrevés.   Quin desastre !!!

Ho sento, però algú ho hauria de dir !!!

La revolucio no sera tuitejada 1-imp

La revolució no serà tuitejada

creació i direcció JORDI CASANOVAS, GUILLEM CLUA i PAU MIRÓ
cia. LA KOMPANYIA
intèrprets
Laura Aubert / Javier Beltrán / Paula Blanco / Pol López / Mima Riera / David Verdaguer
escenografia Enric Planas / vestuari Berta Riera / caracterització Àngels Salinas / il·luminació David Bofarull (a.a.i.) / so Roc Mateu / vídeo Marc Lleixà
ajudant de direcció Marc Artigau / assessorament a la llengua de signes catalana FESOCA
producció Teatre Lliure

Ja tremolo perquè malauradament hem comprat les entrades per I LOVE TV, idea també de Jordi Casanovas i ni mes ni menys que nou (si heu llegit bé, 9 ) autors participen en l’argument….. ai ai ai !!!   Menys mal que en aquest cas la direcció recau en una sola persona….. confiem amb ella.

___________________________________________________________

– Teatre Lliure de Gràcia- Preu 29 €  – (preu pagat 7 € – TresC) 

___________________________________________________________

Cargol twitejant

Cargol twitejant

18 pensaments a “– Teatre – LA REVOLUCIO NO SERA TUITEJADA (*) – Teatre Lliure de Gràcia – 06/10/2013

  1. Imma C.

    Hola,
    tenia curiositat per veure com seria una obra a 3 i em va agradar. Les interpretacions de tots em sembla molt bona. El tema de les xarxes socials interessant per actual. Algunes escenes semblen inconnexes, però destacaria el nivell interpretatiu, amb tots els diferents personatges de cadascú.
    Teniu pensat veure ACORAR a la Seca-Espai Brossa?

    Respon
    1. Miquel Gascon

      M’alegro de veure que almenys a algú li ha agradat aquesta producció. Com diuen en castellà “para gustos colores”… i ja ha quedat clar la meva opinió….. INFUMABLE. Qualsevol autor novell que estrena a la Sala FlyHard, per posar un exemple, li dóna mil voltes als 3 autors junts.

      Per ACORAR hem comprat entrades aquest mateix mati…. si mires en l’apartat AGENDA veuràs que anem el 27 d’Octubre. Te molt, però que molt bona pinta.

      Gràcies pel teu comentari i encara m’agrada mes perquè dona una opinió completament diferent a la meva.

      Una abraçada

      Respon
    2. pere

      No se en Miquel si hi pensa anar, però ACORAR que va estrenar-se a La Planeta de Girona diria que ja fa un parell d’anys, es un molt bon espectacle. Toni Gomila fa un treball de gran nivell, en el sol fet d’explicar la matança del porc, el fer la sobrassada, etc. Del tot recomanable.

      Respon
      1. Miquel Gascon

        Si Pere si….. hi anem. També en Xavier Cairò aquest mati ha deixat escrit en el nostre Blog, que no ens la perdéssim sota cap concepte. Gràcies per recomanar-nos-la. Quant tu fas el sacrifici d’escriure en el Blog, saps que sempre et fem cas. Ets el Mestre.

        Respon
  2. Neus

    Nosaltres aquesta vegada no estem d’acord ni entre nosaltres mateixos.A mi no em va desagradar,la vaig trobar fluixeta,però amb una finalitat bona.Bé em va agradar,la meva puntuació va ser de 7.Els actors en Pol López destacant per davant de tots i la Laura Aubert fent un registre diferent de “Ferèstecs”,que em va semblar “bastant correcte”.La idèia crec que era bona,però no va saber transmetre.
    A n’en Lluís no li va acabar d’agradar gaire,però de camí al cotxe,comentan-la,el vaig com convence “una mica”,la seva puntuació va ser de 5 (valoració de la idea de l’obra i per l’actuació d’alguns actors)(com bé has comentat a rel de “Ivan i els gossos”,en Pol López té a dos fidels seguidors.
    Alguns amics que hi han anat no els hi ha agradat !!!!!!!!
    Una abraçada

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Be, quant ens veiem ja m’explicaràs la teva versió de la barreja de la revolució russa amb una teòrica revolució a Catalunya, anomenada la des 5 mil·lions… , la doble personalitat d’un malalt… o no ??? de la passejada ridícula del “SIRI” tot fent la volta al “ruedo” amb un micro a la ma…. de la ridiculització de la forma de treballar dels nois “apple”….. i a lo millor és que no hi entes res.

      Però en realitat, el que mes en subleva de tot això és que la direcció de l’espectacle és inexistent….. o no la veig per enlloc….. això crec jo és imperdonable amb els tres noms que encapçalen la producció..

      En cap cas he parlat malament de les interpretacions, mes aviat al contrari.

      Has de tenir en compte que vaig deixar 24 hores un cop acabada la funció, per tal de no escriure en “calent”. La meva crònica reconec que potser el la mes dura que he escrit mai, però menys mal que no la vaig voler escriure a la sortida del Teatre…. l’ emprenyada que portava a sobre i la sensació de pressa de pel eren brutals….. i encara sort que no havia fet servir una entrada del meu abonament.

      Una abraçada

      Respon
  3. josep

    Tal i com et vaig comentar l’altra dia, em va agradar molt el treball dels actors i em va avorrir força l’obra. Molt pretensiosa i pel meu gust molt fluixeta.
    Una abraçada

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Jo crec que ni els actors van donar el 100% de la seva capacitat, però no m’estranya amb un text així i una encara pitjor direcció…. va existir ???

      Una abraçada

      Respon
  4. Marga

    Jo vaig alucinar d’estar veient el “product placement” més descarat i gran en un obra de teatre! Suposo que tenen patrocini de l’Apple i la idea és que sortim del teatre amb ganes de comprar-nos un iphone (no és el meu cas, jo sóc anti-apple). Amb la de coses que es poden criticar de les xarxes socials i al final els ha quedat un anunci de 80 mins. Per cert, només salvo la primera història del Lenin. L’Steve Jobs sord-mut feia una mica de vergonya aliena.
    Em sembla que una sala molt off i amb 10 cadires podria colar, però al Lliure de Gràcia?

    Respon
    1. Imma Barba

      Doncs jo no veig que sigui publicitat de la marca Apple, ja que al meu entendre no la deixa en bon lloc si mirem des de l’òptica de com tracta al seu personal al qual sembla que ha ensinistrat per tal que tots llueixin un gran somriure i sàpiguen encolomar el producte “a pes” i d’uniforme. A mi més aviat em produeix rebuig i això que nosaltres som “appeleros de pro”. Jo vaig considerar l’obra una presa de pèl i crec que la vaig batejar amb l’apel·latiu d’infumable a la sortida. I és que ni tan sols em va agradar la història del Lenin i la barreja que fan amb la manifestació dels 5 milions i les notícies de TV3!!!!!!!!!!!!!

      Respon
    2. Miquel Gascon

      Bona nit Marga

      Nosaltres dos tenim iphones, ipads i portàtils MAC. Tal como ja ha comentat l’Imma som “appeleros” fins el moll de l’os. Per això mateix, estic convençut de què no es tracta d’un anunci d’APPLE, sinó tot el contrari…. mes aviat una critica ferotge a aquesta manera de fer.

      La única escena que vaig trobar una mica coherent precisament va ser quant el personatge que interpreta en Pol Lòpez és contractat en una botiga d’aquesta marca i els companys orgullosos de pertànyer al grup, es fan creus quant ell es vol treure l’uniforme i els hi diu que esta treballant allà per poder menjar.

      La barreja del Lenin “català”, la previsible revolució a Catalunya, el twiter i el SIRI dels collons, la doble personalitat, TV3 (la nostra) pel mig, l’orgull de pertinença, el sordmud que és o vol ser Steve Jobs, la discotequera, els compradors impulsius amb molt calers, la velleta que sap l’hostia d’internet….. és un garbuix tan gran, que entre els tres autors / directors… no s’han pogut sortir.

      Penso que en una sala petita encara es veurien mes les mancances d’aquesta producció fallida.

      Gràcies per dir la teva. Una abraçada

      Respon
  5. Marga

    Evidentment que és una crítica a Apple, però de tant parlar-ne -tot i que no sigui verbalment- l’únic que acosengueixen és posar-te la marca de la poma al cap. És del que em que queixo, que els ha sortit la “crítica” per la culata…

    Respon
    1. Miquel Gascon

      No havíem entès llavors el que volis dir.

      Vulguis o no… al final tothom te que optar per un determinat sistema operatiu, el logotip de Windows per exemple, va representar una època, la del PC.

      En canvi Apple és el símbol d’un altre època mes actual… ja que es la que es va inventar el sistema operatiu del telefon “intel·ligent tàctil”, que desprès ha estat clonat per tota la resta de marques…..

      Els dos logotips per tant, son símbols d’una època diferent.

      Els autors de l’obra, han agafat simplement el símbol que marca el moment actual, agradi o no. No crec, torno a dir, que sigui pas un anunci, ni un recolzament. Sota el meu punt de vista aquest aspecte és el menys important de l’obra….. si és que la obra te quelcom d’important.

      Una abraçada

      Respon
  6. Carme

    Hola, hola:
    Tenim entrades per la propera setmana, si haig de ser sincera a contracor, perquè aquesta obra no em cridava l’atenció però com que som un grup democràtic …
    Ja veig que més val anar-hi amb no gaires espectatives…

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Hola Carme

      En cap cas faig les meves cròniques per impedir que ningú vagi al Teatre. Tot el contrari, a la fi és TEATRE i darrera existeix un grup de gent que ha treballat el millor possible. La meva critica anava dirigida directament als autors/directors.

      Amb tota seguretat t’agradarà molt mes del que esperes, ja que vas amb una certa “por”…. segur que això et farà buscar les coses bones d’aquesta producció. Estic convençut de què les trobaràs.

      Ja ens diràs. Una abraçada

      Respon
  7. Carme

    Ai Miquel! això de que “segur que t’agradarà més del que esperes”, res de res, comentant-ho amb el grup que anem al teatre, no recordem una obra que ens agrades menys que aquesta.
    En primer lloc, no entenc com el Lliure ha consentit que es representi aquesta obra a la seva seu, ni tan sols s’acosta al nivell de qualitat que normalment ens tenen acostumats, sense parlar de la fantàstica programació de l’any passat, y, en segon lloc crec que es una molt dolenta presentació per la jove companyia, tot i que, sincerament, els actors son els únics que es salven d’aquest desori.
    Quina llàstima veure, en un dimecres dia de l’espectador, mitja entrada, mai l’havia vist tan buit.
    Esperem la propera per treure’ns l’espina, una abraçada

    Carme

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Em quedo mes tranquil, ja que quant faig publica una opinió negativa com aquesta pateixo de debò. No m’agrada tirar per terra la feina de ningú i normalment m’acusen de que valoro massa be els espectacles.

      Aquesta vegada em va semblar que també es “promocionar” el TEATRE, quant acudeixes a un espectacle i sota el meu punt de vista es INFUMABLE, almenys crec que es bo avisar.

      No perquè sigui Teatre te que ser “cultura”….. mes aviat es un revulsiu per persones que no acostumen a trepitjar un teatre.

      Jo tampoc entenc com el “meu” LLIURE , pot haver fet aquesta errada tan brutal.

      Una abraçada

      Respon

Deixa un comentari