Com podeu veure a principis d’Octubre comencen quasi bé totes les temporades musicals i aquesta setmana s’ha apilonat un bon munt d’acontexements musicals. En menys d’una setmana (5 dies), hem assistit a la retransmissió en directe de dues òperes (des de San Francisco i New York), un concert de piano al Palau de la Musica, un espectacle Musical a la sala Gran del TNC… i ahir al mati, a un altre concert, el de la inauguració de la temporada de l’OBC a L’Auditori.
El concert inaugural va voler ser un homenatge a la millor època de la música a Rússia, els anomenats 25 anys d’or, una època que ve marcada per la mort de Mussorgski (1881) i el naixement de Xostakóvtx (1906). Vaig quedar impressionat al llegir en el programa de ma que durant aquells 25 anys van coexistir els compositors russos més importants de la història: Borodin, Rubistein, Cui, Balakirev, Mussorgski, Txaikovski, Rimski-Kórsakov, Liadov, Taneiev, Glazunov, Kalinnkov, Skriabin, Rakhmàninov, Stravinsky, Prokófiev, Mossolov, Khatxaturian, Kabalevski, Xostakóvitx, etc… realment impresionant!!!
Va ser ahir també el retrobament amb el mestre PABLO GONZÁLEZ, el director actual de l’OBC que cada dia que passa m’agrada mes i això que ho tenia difícil, perquè el pobre va entrar amb mal peu, quant tots nosaltres estàvem indignats per la “no” renovació del mestre EIJI OUE… que era venerat per quasi tots els melòmans de Barcelona, entre ells, nosaltres.
De totes maneres les meves expectatives del concert d’ahir, segurament massa favorables, es van anant refredant, sobretot en el concert que hauria d’haver estat la “estrella” de la inauguració…. Xostakóvitx i el seu concert per a violoncel.
El programa va ser el següent:
1 – Piotr Ilitx TXAIKOVSKI (1840 – 1893) – Romeu i Julieta. Obertura – Fantasia (versió 1880) (***)
Ben interpretat, correcte, però potser li mancava una mica mes d’il·lusió i frescor als components de l’OBC. No va acabar d’arribar a commourem i això que Txaikovski és un dels meus compositors de capçalera. Segurament en la meva bona valoració te mes pes el concert en si que la pròpia ‘interpretació per part de l’orquestra.
El mestre Valery Gergiev dirigint la the London Symphony Orchestra
2 – Dimitri XOSTAKÓVITX (1906 – 1975) – Concert per a violoncel i orquestra núm. 1, opus 107 (**) – Solista violoncel NATALIA GUTMAN.
La gran decepció (per mi) d’aquest concert. No vaig poder entrar de ple en la musica en cap moment a pesar dels meus esforços. Segurament una musica que no conec prou bé i que per mi és difícil d’assimilar. Tampoc puc valorar si la veterana solista NATALIA GUTMAN, va interpretar bé o no, perquè no conec l’obra. Entenc que no es culpa d’ella però a mi em va deixar força fred. El que si és cert és que va rebre molts d’aplaudiments i va tenir que fer un bis…. aquest em va agradar força mes, sense entusiasmar-me.
3 – Serguei PROKÓFIEV – Romeu i Julieta (selecció) (***)
Vaig gaudir molt les primeres dues terceres parts del concert. Tant el director com l’orquestra amb tots els seus components, va estar esplèndids. Vaig estar a punt de valorar-la en 4 estrelles però l’ultima de les tres parts, va decaure i la meva atenció segurament es va allunyar massa. Reconec però que aquesta partitura és d’impacte assegurat. Grandiosa !!!
The World Orchestra dirigida per Josep Vicent-Durban City Hall-Symphony Concert
Un concert mes llarg del normal, que va fer que alguna gent sortís abans d’hora de la sala i provoques que molts perdéssim la concentració.