Fa molt poc temps que conec aquesta òpera de Piotr Ilitx Txaikovski, a pesar de ser un dels compositors que em va fer descobrir la música que anomenen “Clàssica”. En tan sols uns pocs mesos he pogut gaudir de dos produccions diferents de EUGENE ONEGUIN i en aquest poc temps (tan sols 8 mesos), ha passat del desconeixement total a una de les meves òperes preferides.
El 20 de febrer d’aquest mateix 2013, vaig assistir a la representació d’aquesta mateixa òpera, en directe des del Royal Opera House de Londres en una producció de Kasper Holten. En aquella ocasió els protagonistes principals van estar Krassimira Stoyanova en el paper de Tatyana, Simon Keenlyside en el d’Eugene Onegin i Pavol Breslik en el de Lensky.
Eugene Onegin és una òpera en tres actes, amb música de Piotr Ilitx Txaikovski i llibret de K. Shilovski i Modest Txaikovski, germà del compositor, basat en la novel·la homònima en vers d’Aleksandr Puixkin, publicada l’any 1831. Txaikovski es va negar a què l’obra fóra estrenada al Teatre Bolxoi perquè desconfiava que els seus madurs i acomodats cantants pogueren transmetre la frescor i la vitalitat que ell desitjava, de manera que va decidir estrenar-la en una funció del Conservatori de Moscou, a càrrec d’un grup d’estudiants, el 29 de març de 1879. Posteriorment s’estrenaria en el Teatre Bolxoi de Moscou.
Les parts més conegudes de l’òpera inclouen l’ària de la carta de Tatiana, la reflexió de Lenski abans del duel i l’ària del príncep Gremin sobre Tatiana. La música també inclou diversos ballets, entre els quals s’ha fet cèlebre la polonesa del tercer acte.
Eugeni Onegin és el drama de l’amor mal sincronitzat. En un primer moment, Tatiana és rebutjada pel vividor i home de món Oneguin, que fins i tot es permet donar-li lliçons de comportament. Després, avorrit dels plaers mundans, Oneguin s’adona dels seus sentiments i tracta de recuperar a una dona que ara se li presenta esplendorosa, però és massa tard: Tatiana, casada amb un ric militar retirat, el rebutja pels convencionalismes socials.
La versió que varem poder veure ahir en directe des de el Metropolitan de New York ha estat una experiència meravellosa, en quant al que és mes important…. és a dir la musica molt ben interpretada per la sempre magnifica orquestra del MET, però en especial per les veus que es varen reunir per interpretar-la.
Per sobra de tothom… en un altre galàxia, la soprano russo-austríaca Anna Netrebko en una interpretació vocal i teatral, que segurament passarà a la història de l’òpera. Immensa!!!
A una molt bona alçada en el paper d’Eugene Oneguin, el polones Mariusz Kwiecien que ens va sorprendre a tots per la seva excel·lent veu de baríton, però també per la que segurament va ser la millor interpretació teatral de la nit.
Per si encara no teníem prou, en el paper de Lensky, varem gaudir d’un extraordinari tenor…. Piotr Beczala.
En quant a la posada en escena, encara que em va agradar molt, poder la versió del ROH la va superar per estar mes actualitzada als gustos d’avui en dia, els colors cridaners i una estètica molt mes impactant. La versió del MET, en canvi és mes conservadora, però amb una multitud de detalls que la fan absolutament realista a l’època que vol representar i alhora molt agradable de veure.
Un tarda/nit de retrobaments amb els amics al voltant de la musica/òpera, que per casi tothom va estar la inauguració de la temporada. Un molt bon inici difícil de superar.
Piotr Ilitx Txaikovski
EUGENE ONEGIN
Eugene Onegin: Mariusz Kwiecien – Tatiana: Anna Netrebko – Lensky: Piotr Beczala – Olga: Oksana Volkova – Prince Gremin: Alexei Tanovitski
Larina: Elena Zaremba – Filippyevna: Larissa Diadkova – Triquet: John Graham-Hall – Captain: David Crawford – Zaretsky: Richard Bernstein
Director musical:Valery Gergiev
Direcció d’escena: Deborah Warner – Direcció d’escenari: Fiona Shaw
Escenografia: Tom Pye – Disseny de vestuari: Chloe Obolensky – Disseny de llums: Jean Kalman – Video: Finn Ross / Ian William Galloway
Coreografia: Kim Brandstrup
________________________________________________________________________________
– Cinemes Yelmo Icaria – Preu 21 € – ( preu pagat 14 € – Abonament 10 òperes)
________________________________________________________________________________
Cargols enamorats
Va ser una molt bona vetllada. La clau de tot penso jo es que els cantants fossin russos o eslaus, es a dir amb un ampli coneixement del que canten, que és bàsic per a una bona interpretació tant en l’aspecte musical com teatral.
Una abraçada
A banda de les magnifiques veus de les que varem gaudir tots plegats, gràcies al poder econòmic del Metropolitan, el que em va sorprendre mes de tot és la boníssima interpretació teatral dels protagonistes… i això és molt difícil de veure en una òpera. No havia pensat, però molt possiblement tinguis raó ja que al conèixer la llengua segurament la pots “viure” amb mes realisme.
Va ser un autentic plaer retrobar-nos de nou casi tots els de la colla “infermendalaire”
Una abraçada
Retroenllaç: – 016 (23/24) – Òpera – EUGENE ONEGIN (Txaikovski) – Gran Teatre del Liceu – (🐌🐌🐌) – 02/10/2023 |