Hem estat abonats, sempre, des de la inauguració del Teatre Nacional de Catalunya a l’any 1996. Però el quasi maltracte que les ultimes temporades han tingut amb els seus abonats, ens han deixat un mal sabor de boca. A vegades semblava que ells (els directius del TNC) ens feien el favor de deixar-nos ser abonats i per tant ser fidels seguidors de tot el que es representava al TNC, sense esperar les critiques.

La gota que va acabar d’omplir el got, va arribar la temporada passada, on els abonats que paguem per avançat i de cop totes les representacions, varem patir un greuge comparatiu (en realitat, un robatori), que personalment em va fer recapacitar si calia tornar a ser abonat.. Degut a la crisi i la falta de public, a mitja temporada van abaixar els preus d’alguns espectacles i aquesta rebaixa no es va aplicar als abonats que prèviament havíem pagat un preu molt mes alt. El resultat d’això… és que pel fet de ser abonat varem pagar mes que el preu oficial de taquilla, sense dret a res.

A mes a mes, la nova política d’abonaments que ha aplicat el nou director Xavier Albertí (màxim 8 espectacles), és la pitjor des de la inauguració. Com sempre avances tots els calerons i a canvi t’ofereixen un minso descompte del 23%, en lloc del 50% que podies aconseguir si compraves per avançat tots els espectacles.

És per això que ens costarà continuar sent fidels a aquest teatre i menys encara avançar els diners; esperarem a les ofertes que molt sovint es poden aconseguir, o en tot cas, anirem a l’obra que ens interessi molt el dia de l’espectador amb un 15% de descompte. Estic convençut que aquesta temporada la davallada d’abonats serà tristament espectacular… ja ho comprovarem d’aquí a uns mesos.

Un cop expresada la meva opinió /queixa, passem a parlar de la primera representació d’aquesta temporada, Taxi… Al TNC!!!

 Les varietats eren un calaix de sastre on cabia de tot. Des de cuplets psicalíptics, fins a grans exhibicions de plomes. Des de virtuosos de la música de serra, fins a domadores de puces.

Capaços de reunir a la platea una multitud de diversitats socials, els espectacles de revista van afavorir la invenció de noves sintaxis escèniques, les quals van contribuir decisivament a articular una cultura de masses que configura la Catalunya actual i que encara batega amb força en el nostre imaginari col·lectiu. Revisitant alguns materials produïts al Paral·lel durant la primera meitat del segle XX i fent-los dialogar amb la nostra actualitat, volem apropar-nos a revistes musicals com ¡Chófer… al Palace! o les més tardanes Taxi… ¡Al Cómico! i Taxi al Paralelo.

La meva valoració com veieu esta entre “passar l’estona” (**) i “em va agradar” (***)… i és que realment poques coses em van agradar de veritat.

El que si em va agradar i molt, és que el director artístic del TNC es va involucrar fins al fons en aquesta proposta, amb tota la seva il·lusió i entusiasme. Xavier Albertí disfressat de “directora d’orquestra” a mes de dirigir-la com “ilfaut”, va actuar com un gran professional de las Arts escèniques, per mi va ser el millor de la nit….. teatre pur i entusiasme que va transmetre a tots els assistents a la Sala… artistes i public. Solament per això es mereix un vot de confiança per la seva innovadora aposta…..

L’espectacle va voler ser un revival de l’antic Paral·lel… inclús mes que això, a mi em va recorda els antics “varietés” que es feien al desaparegut cinema Selecto (al carrer Gran de Gràcia) desprès de veure 2 pel·lícules i el Nodo…. als anys 50 i 60.  El mes important, però, va ser un missatge molt clar de Xavier Albertí de què la nova direcció aposta per totes les Arts escèniques i no únicament pel Teatre.  Va voler canviar així el presentació/venda de temporada que cada any feia l’anterior director.  Chapeau !!!

A banda de l’entusiasme del director que ha arrossegat el recolzament de molts actors coneguts de la nostra escena, poca cosa mes. Els “varietés” com acostumava a passar quant es feien, hi havia espectacles molt bons, regulars i dolents…. i malauradament aquí pocs números eren realment “bons” a pesar de l’entusiasme.

 – Directora d’orquestra (Xavier Albertí) ***** el millor de la nit sense cap dubte !!!

 – Presentació (veu en off de Jordi Boixaderes) **

 – «Al rompeolas». Música d’A. R. Berdiel, lletra de Joan Misterio. Amb Anna Sahun i Joan Carreras. Dirigit per Josep Maria Miró (***)

 – «Singlot poètic». Amb Llorenç González. Direcció d’Albert Arribas (*)

– «Niní». Música de Joan Viladomat, lletra de Joan Misterio. Amb Carme Sansa. Dirigit per Carlota Subirós (**)

 – «Viatge deliciós». Música de Joan Camprubí, lletra d’Andreu Llobet. Amb Antoni Comas i Claudia Schneider. Direcció d’Alícia Gorina (*)

– «Carta al TNC», versió instrumental d’«Eros». Música de J. Demón. Amb Carme Elias (*)

– «Fresquibilis sur Mer», de la revista Love Me (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1927). Música d’Enric Clarà, lletra de Manuel Sugrañes. Amb Mercè Aránega, Queralt Casasayas, Màrcia Cisteró, Antònia Jaume, Mireia Llunell, Montse Esteve, Nora Navas, Alba Pujol, Mar Ulldemolins i Teresa Urroz. Dirigit per Jordi Prat i Coll (****)

– «El vestir d’en Pascual». Música de Joan Viladomat. Interpretat i dirigit per Animal Religion (*****) la gran sorpresa de la nit. Maravellós, sens dubte.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

– «Classe de petons». Amb David Bagès i Francesc Lucchetti. Dirigit per Josep Maria Miró (*)

– «Petons, petons». Música de Vicenç Quiroz, lletra de Joan Misterio. Amb David Bagès, Pepo Blasco i Aina Sánchez. Dirigit per Xavier Martínez (*)

 – «Charleston final», de la revista Bis-bis (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1928). Música d’Enric Clarà. Amb Hausson i Lina Lambert. Dirigit per Hausson (***)

 – «Soy Miguelito», de la revista Oui-oui (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1926). Música d’Enric Clarà, lletra de Manuel Sugrañes. Dirigit i interpretat per Mali Vanili (****)

 – «La borsa», de la revista Joy-joy (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1926). Música d’Enric Clarà, adaptació de la lletra «La bolsa», de Manuel Sugrañes. Amb Alquimistes Teatre. Dirigit per Verónica Ramírez i Francia Gajardo (**)

– «Schotish de les corbates», de la revista Pocker (estrenada al Teatre Còmic del Paral·lel de Barcelona l’any 1928). Música d’Enric Clarà, adaptació de la lletra «El schotisch de las pantorrillas» de Manuel Sugrañes. Amb Llorenç González, Ramon Pujol i Peter Vives. Dirigit per Jordi Oriol (***)

– «El jazz del gato Félix», de la revista Charivarí (estrenada al Teatre Nou del Paral·lel de Barcelona l’any 1927). Música de Rafael Martínez Valls, lletra de Josep Maria de Sagarra. Amb Esther López, Marta Ossó, Bernat Quintana, Aina Sánchez, Candela Serrat, Roser Tàpies i Júlia Truyol. Dirigit per Israel Solà (***)

– «Flor de vici». Música de Joan Viladomat, lletra de Joan Misterio. Amb Carme Conesa/Aina Sánchez. Dirigit per Lurdes Barba (***)

– «El cap viu». Música de Joan Camprubí, lletra de Joan Misterio i G. Pujol. Amb Lluís Homar. Dirigit per Xavier Albertí (****)

– «Taxi… Al TNC!». Música de E. P. Requena, adaptació de la lletra «Tin-tilín-Fox»,. Amb Egos Teatre. Dirigit per Joan Maria Segura (***)

 Com veieu, l’espectacle va ser molt desigual amb molts alts i baixos… He volgut reflectir la meva valoració amb vermell els esquetxos que em van agradar molt en vermell, i en blau els que em van agradar. La resta no crec que siguin de la qualitat necessària per pujar a l’escenari d’un Teatre Nacional.

Per altra banda, segons el meu punt de vista, la programació és molt minsa d’enguany (8 representacions teatrals i altres complements), és molt poca cosa per un Teatre Nacional.  La venda d’altres “activitats” com les xarrades al acabar les representacions, com si es tractessin d’activitats afegides…. és una enganyifa per fer creure que aquesta temporada es faran un munt d’activitats, quan en realitat s’han reduït moltíssim i a mes a mes quasi bé s’ha tancat la Sala Gran del TNC.

Però com he dit abans…. dono un vot de confiança al nou director i ja valorarem al final de temporada la seva eficàcia.

Taxi… Al TNC!!!

Dramatúrgia: Lluïsa Cunillé, Josep Maria Miró, Xavier Pujolràs –                                                                  Coordinació: Xavier Pujolràs – Coordinació artística: Ignasi Camprodon/Jordi Carrillo –                               Direcció musical: Francesc Mora – Pianista repetidor: Marc Perna –                                                                           Direcció d’orquestra: Wanda Pitrowska ????                                                                                                              Coordinació de l’orquestració de partitures: Albert Guinovart – Orquestració Jordi Cornudella/ Jordi NusXavier Pendon – Coreografia: Roberto G. Alonso – Col·laboració en l’espai escènic: Jose Novoa/Lluc Castells – Il·luminació: Ignasi Camprodon- Vestuari: María Araujo/Mireia Llatge – So: Xavi Rodríguez Caracterització: Toni Santos – Producció: Teatre Nacional de Catalunya

Amb la col·laboració de l’ESMUC – Escola Superior de Música de Catalunya