– Concert Palau100 (2 de 13) – KHATIA BUNITISHVILI – piano (*** 1/2) – Palau Musica Catalana

Tornem desprès de l’estiu a la temporada PALAU100, e iniciem així la temporada de musica clàssica en directe. Aquest concert no és però el d’inauguració, ja que aquesta temporada i de forma excepcional, es va celebrar a principis del mes de juliol passat, per aprofitar la gira que feia per Europa la Berliner Philarmoniker Orchestra.

Precisament l’any passat i per aquestes dates, Kathia Bunitishvili, també va interpretar un concert de piano, dins da la temporada Palau100. Em costa d’entendre als programadors d’aquesta casa, en que es basen per contractar a la mateixa interpret en dues temporades seguides i mes tenint en compte que cada any son únicament 13 concerts.

Si voleu veure la crònica que vaig escriure la temporada passada, la podeu llegir AQUÍ. http://wp.me/p19AHZ-5yO

El programa que ens ha interpretat al piano, Khatia Bunitishvili aquesta nit, ha estat el següent:

M. Mussorgski: Quadres d’una exposició (**)

El que havia de ser el plat fort de la nit, pel meu gust va ser el pitjor. Potser estic acostumat a escoltar aquesta obra amb una grandiosa orquestra amb molts efectes sonors… i la versió “original” del compositor, únicament a piano la trobo sense ànima. Crec que Khatia no va comptar que el Palau té un segon pis enorme en el que els seus pianissimos no s’escolten i que la seva forma d’interpretar esta molt bé per una petita sala de musica de cambra. Vaig trobar la seva interpretació absolutament plana, excepte el final que evidentment va arrossegar els primers “Bravos” de la nit.

Els estossecs de molts espectadors malauradament van acabar de rematar una interpretació del que suposo algú de les primeres fileres de platea van escoltar mes o menys bé.

Per cert, ens varem retrobar amb el Sr. “Bravo, Bravo”… el enyonràvem!!!

La segona part, va millorar moltíssim:

F. Schubert: Ständchen D 957/4 —- Gretchen am Spinnrade S 558/8 —- Erlkönig S 558/4 (Arrenjaments per a piano de Franz Liszt) (****)

F. Chopin: Scherzo núm. 2, en Si bemoll menor, Op. 31 —- Scherzo núm. 3, en Do sistingut menor, Op. 31 (***)

M. Ravel: La Valse, poema coreogràfic (****)

L’entusiasme del public a la segona part ha estat espectacular…. potser ajudat pels “bravos” repetits una i un altre vagada per Sr “Bravo, bravo”.

Aquesta jove interpret (26 anys), ja molt reconeguda internacionalment per la seva edat, atrau per la seva gran presència escènica; quant comencen els seus recitals és capaç d’atreure tota l’atenció del públic a través d’una fascinant barreja d’intensa concentració i fort temperament…. és veritablement impactant el seu ràpid moviments de mans.

Aquest any, cansats del murmuri dels turistes que assisteixen als concerts del Palau únicament per veure el seu interior… i que no paren de fer soroll, hem “invertit” una mica mes de calerons i ara estem a les primeres files del segon pis. Continuem a “la glòria” però amb una mica mes de privilegis. La sonoritat ha millorat molt, però continuem pensant que els concerts de piano son per sales de Cambra, molt mes petites que el Palau.