BALBIR, EL MEU AVI – Thomas Noone Dance (**) – 28/09/2013
Balbir, el meu avi és un espectacle de dansa per a tota la família basat en l’experiència del coreògraf Thomas Noone i les històries que de petit li explicava el seu avi, d’origen hindú. És una peça per descobrir la diversitat cultural del món i aprendre que la diferència és un fet per a celebrar i gaudir. Dansa contemporània amb uns tocs de Bollywood i bhangra i sis energètics ballarins que enlluernen amb el seu ritme.
Des de l’any 2005 Thomas Noone Dance és companyia resident del SAT!, Sant Andreu Teatre de Barcelona.
Thomas Noone és Premi Ciutat de Barcelona 2011.
Aquesta vegada ens hem equivocat d’espectacle, ja que al comprar les entrades no em vaig fixar de què era un espectacle de dansa per les famílies… és a dir un espectacle pensat per infants. De fet avui he recordat que aquesta temporada està programat per representar aquesta producció a la programació infantil del SAT.
Hem intentat de debò oblidar-nos de què era un espectacle infantil, però no hem acabat de vibrar en cap moment de l’espectacle. L’hem trobat força avorrit i molt poc atractiu, fins i tot pels nens. Entre els pocs espectadors, únicament mitja dotzena de nens…. a la sortida escolto una conversa d’una mare amb els seus nens…. Os ha agradat??? Resposta instantània… NO !!!
Sóc partidari de què la cultura te que arribar als nens ben d’hora i m’agrada veure els pares com els promocionen la Cultura portan-los a concerts, dansa, inclús seqüències d’òpera, però crec també que per ser petits, els nens no son tontos. Pot ser inclús contraproduent si l’espectacle no té un mínim de qualitat.
Crec que no és el cas, ja que aquesta companya té aquest espectacle força rodat per diferents teatres de Catalunya i treballen de valent per aconseguir atraure als infants. Avui sembla que no han tingut massa sort o poder no era l’hora ni el lloc mes adient. M’ha agradat especialment la jove Elena Montes, però no m’ha acabat de convèncer la coreografia. També ha estat força fluixa la coordinació dels ballarins. La nostra valoració és de 2 estels sobre 5.
Coreografia i direcció Thomas Noone
Ajudant de coreògraf Núria Martínez
Ballarins Javier G.Arozena, Alba Barral, Arnau Castro, Jerónimo Forteza, Elena Montes, Karolyna Szymura
Música Jim Pinchen
Producció Thomas Noone Dance
Amb la col·laboració Taller d’Escenografia del Teatre-Auditori de Sant Cugat, la Sala Miguel Hernández de Babadell, el saT! Teatre de Barcelona
_______________________________________________________________
– Mercat de les Flors – Sala Ovidi Montllor – Preu 8 € – (preu pagat 8 €)
_______________________________________________________________
SOLOS BACH & GOULD – Albert Quesada (** 1/2) – 28/09/2013
Estudi minuciós de la famosa interpretació de les Variacions Goldberg de Bach que féu Glenn Gould basat en unes instruccions íntimament relacionades amb el so del piano i les paraules del pianista. El músic grava les variacions, s’equivoca i ho intenta de nou, ens parla de la seva manera de tocar i gravar. En aquest duet que ofereix dues noves interpretacions de la partitura, el moviment acompanya i, al mateix temps, dirigeix la música.
Albert Quesada, creador de vídeo i també per a l’escena, actualment està preparant una exploració sobre com entenem la música d’orquestra.
Espectacle que no ens deixa indiferents i que ens provoca curiositat perquè és un tipus de dansa que no hem vist mai….. es balla fins i tot amb la boca, la llengua, els ulls… però que alhora que ens sorprèn força per la nova forma de fer, ens avorreix sobiranament per repetitiu i estrany. Els moviments del cos de cada un dels “solos” repetits, primer per l’Albert Quesada i desprès per Federica Portello…. son mecànics, estranys, forçats, sense elegància i que fins i tot semblen improvisats i sense gaire sentit. Desprès a la repetició veurem que d’improvisats res de res.
El curiós és que aquests moviments a vegades no segueixen el ritme de cap musica, sinó el ritme d’una conversa entre dues persones. Com a ballarins, insuperable Federica Portello, molt per sobre del creador de la coreografia, estranya. Albert Quesada té un cos desmanegat, al que no afavoreix gens la faldilla de color blanca que s’utilitza, que destrossa encara mes el seu moviment no massa elegant.
La meva valoració és un aprovat justet (2 estels i mig sobre 5)
Coreografia Albert Quesada
Adaptació Federica Portello, Mireia de Querol, Petra Söör
Intèrprets Federica Portello, Albert Quesada
Música extractes d’una gravació de Glenn Gould de les Variacions Goldberg de J.S. Bach (1955), entrevista a Glenn Gould sobre la seva darrera gravació de la peça (1981)
Vídeo i so Albert Quesada
Producció Albert Quesada
Amb la col·laboració Consell Nacional de la Cultura i les Arts-Generalitat de Catalunya i Nadine
Residències BUDA Kunstercentrum, Centre Cultural de les Corts i Estudi d’Àngels Margarit/cia. Mudances
_______________________________________________________________
– Mercat de les Flors – Sala Pina Bausch – Preu 12 € – (preu pagat 6 € – promoció 50%)
_______________________________________________________________
Hola Miquel i Imma:
Nosaltres el vam veure fa temps al SAT i vam passar una bona estona. També us he de dir que no sóc gaire exigent, acostumo a celebrar qualsevol ocasió que anem a veure un espectacle, cosa que no acostuma a ser massa habitual. Probablement m’ho vaig passar millor jo que les meves filles, perquè, encara que fan dansa, els agrada més ballar que no pas veure els espectacles. En qualsevol cas, coincideixo plenament amb vosaltres en valorar positivament aquesta companyia que fa temps que té la seva residència al SAT i es caracteritzen pel seu rigor i professionalitat.
Us envio un enllaç a la ressenya que vaig fer en el seu moment.
http://cincsentits.wordpress.com/2012/01/15/balbir-el-meu-avi-de-cia-thomas-noone-dance/#more-162
Per cert, aquest estiu vam tenir l’oportunitat de veure el documental Bebès al Caixa Fòrum i ens va encantar!
Fa pocs dies varem assistir a un espectacle de dansa al SAT; era el primer cop que trepitjàvem la Sala, però a partir d’ara, intentarem estar informats de la seva programació.
Aquest espectacle com tu molt bé dius, esta molt treballat amb rigor i professionalitat, però nosaltres varem assistir per error ja que no sabíem pas que era un espectacle de dansa per infants. Potser a nosaltres ja ens cau molt lluny la infància dels nostres fills, ja que tenen 26 i 31 anys.
Acabo de llegir la teva crònica sobre l’espectacle i veig que us va agradar molt; nosaltres en canvi, simplement varem passar una bona estona. Com explico a la meva crònica, em va sobtar la reacció d’un dels poc nens que havien a la Sala amb sentit negatiu. Suposo que va ser l’excepció i vaig ensopegar amb ella.
Gràcies pel teu comentari