DIMARTS 13 D’AGOST 2013
Sortim del motel Appel Inn de San Luis Obispo
… i tornem a circular per la carretera de la costa camí de San Francisco. Una boira molt densa no ens deixa veure res i no s’aixecarà en tot el matí.
Fem una parada a prop del Parc Natural de Morro Rock on hi ha una reserva de lleons marins en llibertat, bastant important. La veritat és que varem parar per pura casualitat, ja que no varem veure cap indicador i creiem que era simplement un pàrking de carretera amb “vistes”. La sorpresa va ser majúscula, ja que els lleons marins els teníem a tocar.
Passem per Sant Simeon i fem alguna parada per fotografiar el mar …. de núvols.
Parem a dinar al Big Sud al restaurant Nephente que te unes vistes espectaculars sobre la costa avui dins dels núvols. Esta ple de gom a gom i hem d’esperar una mica però finalment ens donen un lloc magnific a la barana que cau just damunt del mar i amb la vista al davant.
Demanem una selecció de formatges de Califòrnia i una hamburguesa superbona. Mentre anem dinant els núvols es van esvaint i anem veient de mica en mica els contorns de la costa. Un dinar i un lloc privilegiats.
Conduïm fins a Carmel visitant primer Carmel Mission, un convent dels carmelites fundat al segle XVIII per fra Juníper Serra. Amb tota la cara ens colem aprofitant que és obert perquè ens fa l’efecte que han fet alguna celebració. Visitem l’església i las dependències reconstruïdes de l’antic convent que és al mateix temps un petit museu. Interessant.
De camí fem el recorregut anomenat Scènic Road, una carretera de sentit únic que circula per la badia i la platja de Carmel. Tot son cases i cotxes. Les cases de tots els estils, mides, formes i colors. Justament aquesta varietat i falta d’uniformitat fa que sigui realment bonic. Com anècdota, en aquest poble va ser durant un temps alcalde en Clint Eastwood.
Tornem de nou al final del poble per poder accedir pel Carmel Gate a la ruta anomenada de les 17 milles per la península de Monterey. És una carretera privada i de peatge; només entrar ens equivoquem i tornem a sortir per la següent gate i hem d’explicar-ho a la taquilla per no tornar a pagar. No ens acaben d’entendre massa bé, però ens deixen tornar a entrar. En aquest recorregut fem un munt de parades tot i que al començament de la ruta un altre cop la boira ens tapa el paisatge. És realment molt bonic, ple de mansions sumptuoses i camps de golf arran de mar.
Luxe que fereix l’anima; entreveure per una petita estona ( i a mes a mes pagant) com viuen els que estan al cim de la piràmide, et fa adonar que en realitat ets una petita peça recanviable d’un entramat on no comptes per res, si no és per treballar mati i tarde perquè altres visquin en l’Olimp. Però nosaltres no ens podem queixar massa, ja que el fruit de la nostra feina ens permet conèixer una bona part del planeta i adonar-te almenys de la realitat d’aquest mon injust.
Ens dirigim cap l’hotel que està als afores de Monterrey i que potser és l’hotel més bàsic que tindrem en tot el viatge, correcte i ampli però molt espartà. Deixem maletes i ens dirigim a sopar al centre de la població i al moll de pescadors i ens decantem per sopar en el The Grotto Fish Market on hem d’esperar una bona estona. Aquí tastem per primer copa la sopa de cloïsses, boníssima, que serveixen o bé en plat soper o bé dins d’un enorme pa de pagès buidat per dins.
A mes de la sopa demanem un plat amb llagosta i camarons; hem d’aprofitar que estem a la costa, ja que desprès menjar peix serà molt mes difícil.
La part antiga de la població és ben bonica i la plaça del final del moll, segons la guia, compta amb l’edifici mes antic dels EEUU. Avui ens anem a dormir ben d’horeta.
________________________________________________________________
Cliqueu aquí per anar al capítol anterior Cliqueu aquí per anar al capítol següent
Cliqueu aquí per anar al 1er capitol
___________________________________________________________________________________________
Excel·lents imatges que deixen testimoni de la bellesa d’aquesta part de la costa.
M’han encantat els lleons marins!.
Una abraçada i fins la propera etapa
És realment una costa molt bonica, però la boira ens va jugar una mala passada perquè hi havia moltes estones que només podíem veure un mar de núvols. Trobar aquesta reserva de lleons va ser sorprenent perquè no ho sabíem.
Oooooh! Quin bon recorregut la Big Sud, oi? És cert que si mirem les mansions i com viuen alguns personatges ens pot entrar depressió, però com dieu, no ens podem queixar. Sempre trobarem persones per sobre nostre, però moltíssimes sense poder moure’s per aquest meravellós món.
Veiem que la gastronomia també ha sigut part important de la ruta, oi? Jejejeje.
Manel i Cristina
Sempre hem cregut que la gastronomia és una part important de la cultura i aprofitem per experimentar i tastar productes o plats dels llocs on anem. En aquest viatge hem tingut dinars esplèndids i en llocs especials. També hem constatat l’enorme desproporció que hi ha entre classes socials i el injust que és per a moltes persones.
WOW!!!!Molt maco tot i molt impresionant els lleons marins, m’ho vés agradat veure’ls del viù com vosaltres.
Petonets!!!
Nosaltres no és la primera vegada que els veiem i la veritat és que impacta, són tan enormes i és belluguen tan torpement que sembla mentida que puguin sobreviure …. petonets