Tornem a la Sala FlyHard i si tinc que dir la veritat sense saber el que anem a veure … únicament el nom de la producció teatral.  Es l’únic teatre al que reservem les nostres entrades sense mirar que fan i de qui es.

Confiem plenament amb la selecció d’obres i autors que fa el director de la Sala FlyHard, en Jordi Casanoves al que admiro com a promotor Teatral i potser no tant com autor teatral, almenys últimament.  Hem de dir, que des de que varem descobrir la Sala FlyHard, TOT el que hem vist en aquest espai màgic ens ha agradat molt.

Aquesta vegada L’autor i director escollit ha estat en Sergi Manel Alonso i l’obra…. COMMENT TE DIRE ADIEU. Com ja veieu per la qualificació torna  a sorprendre’ns  molt favorablement una petita obra d’una història propera i actual, que podria passar a  qualsevol bar aprop de casa nostre i que l’autor situa al nostre barri de Gràcia.

Tan sols 5 personatges, quatre presents a escena i un al que mai coneixerem (ni fa falta)…. situacions de desamor i d’amor, com molts dels arguments teatrals, però aquesta vegada tractant-los amb extrema delicadesa … dos amors impossibles, un per por a enamorar-se de debò i que li tornin a fer mal…. l’altre per timidesa i per no atrevir-se a dir a l’altre que l’estimes amb totes les teves forces. Situacions que ens fan riure, però alhora força tràgiques ja que els que les viuen, pateixen un munt.

L’autor en tant sols 80 minuts fa un estudi da cada un dels personatges, que son totalment diferents l’un a l’altre; demostra que una persona pot passar en un moment d’un extrem de quasi violència en el seu caràcter a la tendresa absoluta.  També ens mostra com a casa nostre existeixen persones que passen del castellà al català sense ni adonar-se… ja que en realitat casi tots nosaltres som bilingües. M’agrada per que parla de nosaltres, de la gent corrent i veus totes les situacions properes i naturals.  Teatre contemporani del que m’agrada.

Els quatre actors interpreten magníficament el seu personatge… no els hi queda mes remei, ja que els 44 espectadors els tenen a tocar i es veuen obligats a fer Teatre amb tot el seu cos, veu, entonació … però també mirades, silencis, expressions que son quasi estudiades milimetricament pels espectadors.

Destaca en GORKA LASAOSA, actor que no havia vist mai treballar en Teatre i que em va captivar; te la sort que l’autor li ha ofert un regal de  personatge, en el que pot demostrar els canvis radicals de caràcter i per tant canvis bruscs de interpretació. Felicitats per la feina ben feta.

També tinc que felicitar l’interpretació de MARIA ASENSIO en un paper que te força dificultat i que podria no semblar real, però que ella el fa totalment creïble.

Els acompanyen també a una molt bona alçada, NÚRIA DEULOFEU i ROC ESQUIUS.

Les cançons de “Los paraguas de Chernobil” com anomena la protagonista a una de les meves pel·lícules de capçalera… “Els paraigües de Cherbourg”… sonen molt sovint durant la representació.  El que faltava per deixar-me rendit als peus del autor, en Sergi Manel Alonso.

Totalment recomanable….. feu-me cas i reserveu ja les vostres entrades a la Sala FlyHard …. encara no la coneixeu ????

Per cert, la Sala ha estat reformada sobretot en la part tècnica, però a mi encara em sembla mes petita…. cosa que no em sap gens greu…. que continui per mols anys d’aquesta mida.

Dramatúrgia i direcció: SERGI MANEL ALONSO

Intèrprets:

MARIA ASENSIO, Lola
NÚRIA DEULOFEU, Mònica
ROC ESQUIUS, Andreu
GORKA LASAOSA, Francesc

Escenografia i vestuari: MARTA SOTO –  Il·luminació: XAVI GARDÉS – Disseny del cartell: VICTOR DUQUE – Vídeo promocional: PABLO LAMMERS – Fotografia: ROSER BLANCH

Administració: SERGIO MATAMALA – Premsa i comunicació: CLARA COLS – Producció executiva: ROSER BLANCH i MÒNICA GÁLVEZ – Producció: FLYHARD PRODUCCIONS SL

___________________________________________________________